II

L’antich patrimoni Noradell es un dels més richs del Empordá; consisteix en camps de conréu, olivars, prats, closas y gran extensió de vinyas al plá y en los aspres de la falda del Pyrinéu, entre los pobles d’Espolla y de Rabós, que donan un ví que ’s pot comparar als mellors vins d’Andalusía.

En efecte, las vinyas d’aquells terrenos granito-esquitosos, situadas en las serras que forman las estribacions del baix Pyrineu, sostingudas per parets de pedra seca, escalonadas, pera evitar l’arrastre de las terras en temps d’ayguats, ’s troban á racés de la tramontana; lo sol hi cau de plom, y pel Juliol y Agost, pedras y terrossas creman. També ¡quina vegetació més verda y ufana! La vinya s’hi complau; lo seu toriám s’entrellassa d’un cep á l’altre, y quan vé ’l Setembre, fa goig de veurer la bonica rahimada que porta cada cep.

Eixos serrats eran árits, cuberts de pedregám, matolls d’argelagas y garrollas que pastoravan las cabras, lo que donava un producte insignificant. Los hereus de casa Noradell donáren eixas terras en enfitéusis als menestrals y travalladors de la terra dels pobles de Sant Climent, Espolla y Rabós quins, ab molt travall, n’han fet uns terrenos dels més productius del Empordá. Pagan á llur senyor lo ters y quart de rahims, ab obligació de portarlos á las tinas del amo. Fan ví pel gasto y per vendrer. Los rahims, que casi tots son garnatxas, donan un vi licorós de quinze y setze graus, que venen á trenta cinch y qüaranta pessetas la carga de cent vint litres.

Lo casal Noradell está situat á un quart del poble de Masarach, á mitj’ hora del poble de Sant Climent, al peu de la riera que devalla de las ubagas de Recaséns y se junta al Llobregat prop de Peralada. Sos marges son ombrejats de frondosas arbredas de verns, salses y polls; no hi faltan pradas y closas de bona herba que dona al bestiar de llana una carn saborosa.

Lo poble Masarách es adossat en anfiteatre á la falda de un turonet encatifat de garrollám, trist, rónech, de pocas casas, poblat per pagesos y jornalers que viuhen de la terra. No s’hi veu cap arbre per pendrer l’ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y enmorena las caras d’aquells pagesos.

De dias lo poble es desert; homes y donas ab sas eynas van al travall de bon matí y ne tornan quant es ben fosch. Sols quedan á casa los vells y criaturas, alguns porchs que ’s veuhen á morrejar pels recons y femers en mitj de pollets y gallinas que cloquejan.

La iglesieta de Masarách se troba á un quartet del poble, no lluny de la riera, prop del molí Noradell. Es d’estil romanich del sigle XI: Sa portalada crida l’atenció del arqueólech per sa elegancia y riquesa de detalls.

Es la antiga iglesia del priorat benedictí dependent del monástir de Sant Pere de Roda. Son claustre es del tot enderrocat, res se coneix. Los vells edificis del petit convent, avans habitats pels mónjos benedictins, serveixen abuy d’alberch á alguns pagesos de Masarách, com també al senyor rector, Mossen Esteva, que hi té la rectoria.

La iglesia es d’una sola nau, tota de pedra picada. Lo seu interior no ofereix res de particular; sols un retaule de época més recent, dividit ab qüadrets pintats al oli, que representan la vida d’un sant; tenen prou merit.

La iglesieta ha sigut rebatuda al exterior y pintada de groch y blanch al interior; es un adefeci degut á algun rector amich de virolaynas, com tants n’hi ha encara desgraciadament en nostres pobles montanyesos, que fan mes mal á nostres antichs monuments que la má destructora de la vellura.

Lo casal Noradell es independent de la casa dels masobers y caserius que serveixen pera la explotació agrícola del patrimoni. Reuneix tot lo confortable d’una casa de senyors rica, oferint las conveniencias de casa rural y de ciutat.

S’entra per una gran portalada de pedra picada á un pati interior enllosat, que reb la llum per una espayosa claraboya reixada de filferro y envidriada; damunt la porta se veu l’escut dels Noradells; al cap d’avall del pati una escala de pedra, ampla, suáu á doble barana de ferro, per hont se puja á la porta cancell del primer pis. Vastas estancias ben mobladas; eixida arquejada que volta la casa á mitj dia y ponent, envidriada al hivern, al estiu adornada d’arbustos y flors flayrosas.

Una de las cambras principals, la cambra d’honor, moblada ab luxo, comunica ab un preciós oratori que conté un grupo molt ben esculpit, representant la Mare de Deu de la Mercé y dos catius postrats á sos peus. Al segon pis, graners y cambras pel servey de la casa. Las estables, ’l trull, las tinas son dependencias del más proper al casal, hont viuhen los masobers, en Rafel y la Josepa, ab lo boher, pastor, rabadá, porquera etc, tot lo servey de la masía.

Lo casal es voltat de lladoners y olms seculars. Duas renglas de plátanos conduheixen al jardí y horta, voltada de paret, á cent passos de la casa, hont s’entra per una gran porta reixada de ferro.

Los hereus Noradell s’han gastat molt diner pera captar las corrents soterranas de la riera y conduhirlas per medi de mina ben construhida al horta. També, ara una font abundant de bona aygua alimenta lo casal, la masía, y ompla un gran safareig que serveix pera rentar y arregar las terras dels voltants.

Lo principal y únich atractiu de la vida del camp, prescindint de una bona casa, es l’horta ab son jardí; l’horta per hortalissa y fruyta y ’l jardí per flors y arbustos.

Los Noradells havian tingut un gust especial en procurarse los mellors llegúms coneguts, que ’n Joan venía á bon preu, al mercat de Figueras.

En lo jardí, separat de l’horta per una tanca d’espinadella, al peu de la paret, á recés de tramontana, s’hi veu un invernacle que conté hermosas flors exóticas; y al costat, una aucellera ab tota mena d’aucells del país com també una glorieta cuberta de gessamí, xucla-mel y satalías, totas flors enredaderas.

La familia Noradell se compón de D. Jaume y sa muller Da. Catarina, de ’n Marsal llur fill, de la Teresa sa esposa, y de la Mercé, llur filla.

Hi há també un oncle de ’n Marsal, germá de D. Jaume; que viu á la Escala, peró que passa llargas temporadas al casal Noradell, sa casa payral. Li diuhen l’oncle Paulí. Viu sols de la renda de sa llegítima, y com es molt amich del peix fresch y aficionat á pescar ab canya, s’está á vora mar, á la Escala.

Los servidors mes fidels y estimats de la familia Noradell son los dos vellets en Joan y la Margarida.

En Joan qui, segons diu ell, per la Mare de Deu de la Candelera fará 78 anys, va naixer al mas; fa 50 anys que está al servey dels Noradells. Servidor fidel, honrat; es tanta la estimació que té per sos amos que sacrificá sa joventut, renunciant al matrimoni, pera dedicarse enterament á llur servey. Es un fill dels masobers, del mas Noradell, oncle de ’n Rafel, quins, de pare á fill, fa mes de doscents anys que menan la masada. Se diuhen Gensana; mes dingú los coneix per eix nom; en la comarca, lo masober es anomenat Noradell, lo nom del amo; y aixó es pels anys y panys que son al más.

La Margarida té uns 70 anys; es la dida de ‘n Marsal, viuda del masober del mas Roure, de la montanya d’Espolla, dependent del patrimoni Noradell. Fa 40 anys qu’ es al servey de la familia; se la considera com de casa. Es la mestressa de claus del seller, del vi, del oli, del rebost. Petita, grassona, no estant may en repós; porta sempre lligat á la cintura un manoll de claus; lo que incomoda de vegadas á Da. Teresa quí, necessitant una clau, la té que fer anar á cercar á la iglesia hont la Margarida sol anar sovint á pregar á Deu.

Com á dida qu’ ha sigut de ’n Marsal, li tenen totas las consideracions, puig es fiada y honrada, mirant per los profits dels seus amos com si fossin seus. En Joan li diu la dona dels gats; puig ella cuyda dels gats de la casa; diu que son los animals dels mes útils de una casa de pagés; y té molta rahó, perqué sense ells, las ratas farian mes mal que pedra seca.

Llástima que la Margarida sia tant vella! es una servey com no n’hi ha.