Escena XII

(La Madrona i el Passarell)

(La Madrona va a la cuina. Tasta’l suc d’una olla que té al foc, hi posa un pols de sal i després torna a tapar-la. El Passarell tanca la porta de l’escala i seguidament va a la segona cambra de l’esquerra, pera enterar-se de si en Fidel és a casa.)

Passarell Ont és el noi, Madrona?

Madrona (de la cuina estant) Estona ha que és fòra. Ha dit que s’arribava fins a l’estanc a tirar una carta.

Passarell (passejant-se per l’escena) Està bé. (Curt silenci. Els dos se miren am recel.)

Madrona Que vols dinar gaire tard?

Passarell (seguint passejant-se) Així que’ns haguem desempellegat d’aquell.

Madrona De qui?

Passarell (mirant-la fixament) No ha de venir un senyor pera parlar amb el noi?

Madrona Ah! Sí. Va dir-me que vindria per allà a les onze. Me temo que en Fidel trigarà expressament pera no trobar-lo.

Passarell (sec) Ben fet que farà!

Madrona Te tornes d’una manera!…

Passarell Tu sí que no sé com te tornes! Sembla que t’hagin capgirat el cervell!

Madrona Vés, vés, poca-solta! Am tu no s’hi pot tenir conversa.

Passarell (amb ironia) Oh! No donant-te la raó…

Madrona (acostant-se) Que n’heu parlat am mon germà?

Passarell Sí, que n’hem parlat.

Madrona I què hi diu, ell?

Passarell Què vols que hi digui? Si fa o no fa, lo mateix que tu.

Madrona Ho veus, home?

Passarell Es clar que ho veig! Com que tots dos sou prou interessats! Ja no haurieu de ser germans.

Madrona Quines coses de dir!

Passarell Te penses qui sap lo que han de donar-te! Pot-ser te creus anar en cotxe!

Madrona Vés!

Passarell Els diners que’t donguin els podras embolicar amb una fulla de bruc.

Madrona Però qui te’n parla de diners?

Passarell Què li has explicat an en Boira? No li has dit que aquell senyor te va prometre un passament?

Madrona Així va dir que ho havia resolt la mare d’en Fidel; però vès a mi què’m conta… Ni tampoc hi penso… Mentres tinguem salut pera treballar…

Passarell (amb ironia) Tu no hi penses? I, doncs, per què t’afanyes tant?

Madrona Perquè és un cas de conciencia, i jo no vui amagar-li res al noi.

Passarell (agafant-la per un braç) A tu t’agradaria que ell ens deixés?

Madrona (vacilant) Ja veuras…

Passarell T’hi podries resignar a tenir-lo sempre lluny de nosaltres?

Madrona Que per ventura no’l veurem més?

Passarell (deixant-la anar) No sé si’l veuriem més.

Madrona No tens consideració d’una pobra mare.

Passarell Tampoc ella va tenir-ne del pobre Fidel.

Madrona Tu no saps la seva historia.

Passarell Prou que me la penso: no deu ser gaire nèta.

Madrona Els homes tot ho trobeu pla. Vosaltres rai, que no caieu en l’afront!… Les pobres de les dònes hem de pagar-ho tot!

Passarell Perquè no tenia enteniment!

Madrona Vés a parlar-li d’enteniment a una noia enamorada.

Passarell Bé… però un cop ha passat la desgracia, jo crec que lo mellor és adobar-la, i ella, am lo que va fer amb en Fidel, encara la va espatllar.

Madrona Si no fos pel dir de la gent!…

Passarell Ditxós dir de la gent! No se n’ha de fer cas! La qüestió és la conciencia.

Madrona ¿No veus que en semblants casos una s’acovardeix i s’espanta, perquè’s creu que tot-hom la senyala amb el dit?

Passarell S’ha de ser bona mare!

Madrona De més dolentes n’hi ha. Pitjor aquelles que’ls porten a la Borderia. Ella’l va confiar a nosaltres.

Passarell Es l’única cosa bona que va fer.

Madrona Pitjor aquelles que… (Tapant-se la cara am les mans.) Ai, Senyor! Esgarrifa pensar-hi!

Passarell (mirant a terra) Jo les escanyaria totes aquestes que tu vols dir!

Madrona Desgraciada la noia que cau en una baixesa!

Passarell Ja ho veig, ja, que no tot-hom és com jo. Jo mai l’he recriminada a una fadrina que vagi pel món amb un fill als braços. Al revés: l’he compadida i l’he mirada am respecte.

Madrona Doncs, compadeix-te també de la mare d’en Fidel.

Passarell No. D’aquesta no puc compadir-me’n. Ane mi no més me fan llastima les que no llencen els seus fills.

Madrona A mi me’n fan totes.

Passarell Ja veurem lo que dirà en Fidel, quan vingui aquell senyor.

Madrona Prou que ho sé, lo que dirà!

Passarell Si per cas se l’escolta i regoneix aquella senyora com a mare, recorda-t del dia en que t’ho dic, lo que és pera mi serà ben mort. An aquesta casa que no s’hi acosti més, que no se li obriran les portes.

Madrona Ja les hi obriré jo.

Passarell (admirat) Tu!

Madrona Sí, jo! No vui que siga dit que’l noi no té bons sentiments.

Passarell Tu lo que vols és que t’assegurin la vellesa, desprenent-te d’ell!

Madrona Això és faltar-me.

Passarell Si m’he tret el pa de la boca pera pujar-lo i fer-ne un home de bé, que’t consti, Madrona, no ha sigut pera vendre-l! Ara que ja és gran no consento que ningú me’l prengui! Si ell no m’estimés, seria diferent; però en Fidel m’estima i em respecta com un fill. De segur que no hauria estimat ni respectat més al seu propri pare.

Madrona Si d’això ja me’n faig càrrec.

Passarell No! Tu no te’n fas càrrec! Tu no l’estimes com jo!

Madrona Cent vegades més!

Passarell Ja’n dones proves. Si’l tinguessis ben arrelat al cor no t’hi podries resignar a arrencar-te’l.

Madrona A lo que no puc resignar-me és…

Passarell A què? Digues!

Madrona (no gosant-ho dir) A que tot-hom el tingui per bort!

Passarell (protestant amb energia) Ell no ho és!

Madrona (llagrimejant) Ara no que no ho és; però la gent sempre li ha tingut, i encara li té. I si tu li prives d’anar am sa mare, sempre ho serà, sempre li diran!

Passarell Que no som ningú nosaltres?

Madrona Sí: tu, el didot; jo, la dida.

Passarell (energicament) No; no hi passo! Tu, la mare; jo, el pare. El noi no n’ha conegut d’altres. Perquè’l llençaven! Ara les arrels són massa fondes!

Madrona Prou que ho veig! Però reflexiona que, estant am nosaltres, sempre li tindran per bort!

Passarell No! No ho és! (Excitant-se.) Jo no puc sentir-ho que se’l tracti així! Els borts són aquells que ningú’ls estima, i an el noi… llamp del cel!… no podré donar-li riqueses perquè sóc pobre, però lo que és d’estimació, per part meva, mai n’hi ha faltat, ni n’hi faltarà mai, mentres ell se porti com fins ara. Amb aquest d’aquí (pel cor) no hi ha milionari que’m guanyi. Ja ho he dit i no me’n desdic! I el que torni a parlar-me de la mare d’en Fidel, el deixo estar per boig, per dolent o per lo que tu vulguis: tria!

Madrona Això és una toçuderia teva!

Passarell Es estimació!

Madrona No! No ho és! Si l’estimessis te sacrificaries per ell!

Passarell (imperiós) Calla!

Madrona No, no que no l’estimes!

Passarell (irat) Calla! No’m diguis aquestes paraules!

Madrona No te’n mereixes d’altres!

Passarell (perdent la serenitat) Madrona!

Madrona Tu no ets prou bo!

Passarell (fòra de sí, amenaçant-la) Madrona! (La Madrona, veient-se amenaçada, acota’l cap tota arraulida. El Passarell, donant-se pena de lo que anava a fer, queda una bona estona com entontit, amb el puny clos enlaire, fins que, avergonyit de sí mateix, plorant convulsivament, amaga la cara damunt l’espatlla de la Madrona.)

Madrona (plorant) Pobra de mi!

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula, en la que apoia’l cap sanglotant) Me faries fer un disbarat!

Madrona (acostant-s’hi, plorant) Aixís me tractes?… A les nostres velleses!

Passarell (sanglotant) Tu vols matar-me a disgustos!

Madrona M’has amenaçat!

Passarell (aixecant-se dolorosament) Calla, dòna… (Dirigint-se cap a la porta de l’escala.) Calla…

Madrona (deturant-lo) On vas, ara?

Passarell Vés, deixa-m estar.

Madrona Però, on vas?

Passarell No ho sé… No m’espereu pera dinar… No, no m’espereu.

Madrona (am gran prec) Però, vine! No’t moguis, home!

Passarell Deixa! (Caminant cap a la porta.) Aquí jo m’hi moriria! (Com ofegant-se.) Me’n vaig! Me’n vaig!… No m’espereu…

Madrona (deturant-lo, suplicant) Escolta, escolta!…

Passarell (obrint la porta) Jo’m feriria!… Jo’m feriria! (Torna en Fidel.)