Escena X

(El Passarell i en Boira)

(El Passarell s’asseu, tot amoïnat, a la dreta de la taula. En Boira’l mira fixament.)

Boira (després d’un llarc silenci) Bé: què representa això?

Passarell Lo que?

Boira Com és que us feu aquest posat tu i la Madrona? Què heu tingut?

Passarell No me’n parlis!

Boira (acostant-s’hi, am gravetat) No heu pas qüestionat per sobres lo del noi?

Passarell Sí: aquesta matinada, quan he tornat de fer les Caramelles. Cregues que m’he alterat de debò. (Curt silenci.)

Boira (am sentiment) No sé com sou!…

Passarell Ahir vespre, mentres sopavem, te’n recordes?…

Boira (també am sentiment) Prou.

Passarell Que va semblar-te’n?

Boira Home… què vols que t’hi digui jo, pobre de mi? No sabria cap aon decantar-me.

Passarell (amb ironia) Oh, ja!

Boira Si escoltes a la Madrona, ella té raó.

Passarell (aixecant-se, picant, amb el puny, damunt de la taula) Doncs jo’t dic que no’n té gens!

Boira (molt admirat) No?

Passarell No! Sembla mentida que tu no siguis de la meva conformitat!

Boira Què creus, tu? Que’l noi no ha d’anar am sa mare?

Passarell (amb energia) No, que no ha d’anar-hi!

Boira (en to conciliador) Calma, calma, Passarell.

Passarell Aquella’t deu haver tombat!

Boira Ella m’ha fet una relació…

Passarell (interrompent-lo) Sí! Digues!

Boira Home, deixa-m explicar… Entre l’un i l’altre me feu anar com una llençadora.

Passarell Tu, sempre penses com jo; però ara, no sé, me sembla que si gosessis me faries la contra.

Boira Qui sap lo que un hom faria!

Passarell Al cap de tants anys, la mare d’en Fidel ja ha perdut els drets…

Boira Segons com un s’ho miri.

Passarell Tu series el primer de recriminar-lo si ell ens deixava.

Boira Es que jo entenc que per això no ha de deixar-vos. Escolta: ¿que no podria venir a viure am vosaltres la seva mare?

Passarell (anant-se’n a la dreta) Fuig, home, fuig!

Boira Per què?

Passarell No veus que és una senyoraça?

Boira Mellor que mellor!

Passarell No s’hi sabria avenir a fer la nostra vida.

Boira No diu que és tant rica?

Passarell (girant-se, mirant-lo fixament) Sí. I què?

Boira (am fruició) Amb els seus quartets, vosaltres… comprens?…

Passarell (amb ironia i indignació) Ah, ja! Tu vols dir que en comptes de viure com nosaltres, nosaltres, a costa d’ella…

Boira (rient) Justa…

Passarell (am sequetat) No més veieu els diners! Fas com la Madrona! Perquè us diuen que una persona és rica, desseguida us encegueu i us deixarieu trepitjar fins la dignitat. Vaja: jo no puch acceptar-les aquestes condicions!

Boira I si vosaltres anessiu a viure amb ella?

Passarell Això ni pensar-hi! Quin paper hi desempenyariem a casa seva?

Boira El que us pertoca.

Passarell Semblariem dos criats de confiança, o dos vells recullits perquè ja no poden treballar. Vaia un rebaix per un home del meu tremp!

Boira Prou que ella mateixa s’afanyaria en esbombar qui sou.

Passarell (am sarcasme) Diria que som dos pobres treballadors. Com l’alabarien, encara!

Boira No, home, no. Tu series el didot, i la Madrona la dida.

Passarell Doncs jo no vui passar-hi!

Boira Es que no sou res més.

Passarell (energicament) Jo’t dic que sí! Som més, però molt més!

Boira Què sou?

Passarell Els pares d’en Fidel. Els seus pares llegitims! Més que llegitims! No hi ha qui’ns ho disputi!

Boira Sent aixís, aquella senyora no li és re…

Passarell Ben nèt que no!

Boira Noi, estas encegat.

Passarell (am vigor) Tu ho estas!

Boira Jo?

Passarell Sí! I, si no, veiam, digues: ¿qui és més mare d’un noi: la dòna que’l posa al món i el llença, o aquella que’l recull?

Boira (parat, no sabent què respondre) Es una qüestió molt delicada.

Passarell Contesta, contesta an això!

Boira (torbat) Que contesti?…

Passarell (imposant-se) Sí! Digues, home, digues! Per tu, qui hi té més drets, sobre en Fidel? ¿La Madrona, que l’ha pujat amb el mateix amor que si fos fill nostre, o bé aquella senyora, que no se n’ha recordat fins ara?

Boira Els drets de la Madrona són d’una mena, i els d’aquella senyora d’una altra.

Passarell (deixant-lo, anant-se’n cap a la dreta del fons) No vols entrar a la raó!

Boira No?

Passarell No’n parlem més, no’n parlem més, perquè encara’ns enfadariem!

Boira (de cara al Passarell, tot admirat) No sé per què hem d’enfadar-nos.

Passarell (pera si mateix, creuat de braços, i molt emocionat) Sí que estaria bé, al cap de vinticinc anys, quan un està avesat a fer de pare an en Fidel, ara que ja és gran, que és la nostra alegria, que és el sol d’aquesta casa i l’esperança de la nostra vellesa, que sortís una mare, una mare endarrerida, i ens el prengués! No, no i no! Ja’l tinc arrelat aquí! (Senyalant al cor.) Quan me’l miro’m fa l’il·lusió que veig el meu fill, l’unic fill que he tingut i que se’m va morir al breçol! (El Passarell s’asseu, desconsolat, en una cadira de la dreta. Curt silenci.)

Boira (amb emoció i en to persuasiu) La mare d’en Fidel, segons m’ha dit la Madrona, ja se’n fa carrec de les teves raons. Si fins ha pensat, de tant que us està agraida, en passar-vos una rendeta pera que no hagueu de treballar.

Passarell (aixecant-se impulsivament, ferit en l’amor propri) I creus tu que jo puc acceptar-ho?

Boira Ben tonto seras si ho desprecíes!

Passarell Això seria fer negoci amb el noi! Seria pitjor que vendre-l!

Boira Me sembla que no ho agafes bé.

Passarell Que se’ls quedi’ls seus diners, aquella senyora! Que se’ls quedi! No li sento grat de re! Jo vui an en Fidel! Pera mi val més ell que tot! (Torna la Madrona per la segona porta de l’esquerra, desapareixent per la primera de la mateixa banda.)

Boira (adonant-se de la Madrona) Calla, calla…

Passarell (concentrat, mirant per ont ha desaparegut la Madrona) Ditxosos diners!

Boira Girem full, creu-me!

Passarell (també concentrat) An aquesta l’han enlluernada’ls quartets! Com més vella’s fa, més li agraden! Sembla una garsa!

Boira No li facis tant poc favor!…

Passarell (girant-se de cara an en Boira) ¿Tu creus que si aquell senyor no li hagués fet cap promesa, que ella se l’hauria escoltat?

Boira Per què no?

Passarell Prou se l’hauria tret del davant desseguida. Sinó que, amb allò del passament, li va posar la mèl a la boca, i, noi, és tant dolça la mèl!…

Boira Encara vindras a suposar que la Madrona no l’estima an en Fidel…

Passarell No pas tant com jo. Si l’estimés força, ni tampoc en voldria saber res d’aquesta mare que’ns ha sortit de tras-cantó! No, que no’n voldria saber res!

Boira T’hi afectes massa.

Passarell (am molta emoció) Sí, que m’hi afecto, sí! Me fa rabia que la Madrona no’m cregui!

Boira No diu que ha de tornar aquell senyor?

Passarell (irat) Que torni!

Boira Vols dir que en Fidel tindrà un cor tant petit que no vulga regonèixer la seva mare?

Passarell No, que no la voldrà regonèixer! I saps per què?

Boira Digues.

Passarell Justament perquè’l té molt gran, el cor: el té empeltat del meu.

Boira No sé si parlant-li…

Passarell Per ell no hi ha més mare que ta germana, ni més pare que jo. Això no s’ho calla mai! (Excitant-se.) I, si’m contradius, mai més vui tractes am tu! A tu no t’escau contradir-me!

Boira Veiam si ara jo hauré de pagar-ho!

Passarell Doncs per què no’m dones la raó? Que no ho veus que la tinc tota?

Boira Tu ets massa bo, i la bondat te perd!

Passarell Ah! Aquí, aquí’t volia!

Boira T’hi enfondes massa en el món.

Passarell Sí: m’hi enfondo perquè m’agradaria que tot-hom fes com jo. Ja saps que no m’he vengut mai la dignitat. Es una joia que me l’estimo molt, però molt! Que’t consti! (Torna la Madrona per la primera porta de l’esquerra. Està molt trista.)