Escena VI
Reading edition
(Els mateixos, més el Passarell )
Passarell (entrant, molt alegroi) Hola, gent!
Madrona Fins ara no t’han deixat anar?
Passarell Què vols dir, noia, què vols dir?
Madrona Què hi feies a cal barber, tanta estona? Sempre estaries garlant i discutint de les cançons i dels governs. Quan agafes les cartes…
Passarell Si tu sabies lo que hi faig a cal barber!…
Madrona Sí: enraonar mentre esperes tanda i dormir quan t’afaiten.
Passarell No pas avui. (Senyalant la cara.) Toca, toca… Vaia, toca, dòna, quina cara més fina! No’m trobes més guapot?
Madrona Ai! Déu te’l torni!
Passarell (treient-se la gorra i acostant-li’l cap) No sents quina olor que faig?
Madrona Sembla que estas molt content perquè has de sortir a cantar les Caramelles.
Passarell (posant-se la gorra) Ben nèt que sí! Però també ho estic per una altra cosa.
Madrona Que has tret la rifa?
Passarell Ja saps que mai prenc bitllet.
Xic Jo tampoc.
Passarell Té, noia, té. (Li dóna la setmanada, que porta embolicada en un pany del mocador.)
Madrona Dóna. (La compta.)
Passarell Ja està bé, dòna, ja està bé: quatre duros en peça i cinc caderneres senzilles.
Madrona Bé s’han de mirar els diners, per si n’hi hagués cap de fals.
Passarell Tota ho és de falsa, la moneda.
Madrona Tota? (Se’n va per la segona porta de l’esquerra a desar els diners.)
Passarell Pels pobres, sí. No veus que sempre’n fuig de nosaltres? (Cambiant de to i acostant-se an el Xic.) Què hi ha, Xic, què hi ha?
Xic Ja ho podeu veure. Aquí, esperant l’hora!
Passarell Eh que va anar bé l’ensaig general ahir vespre?
Xic De primera!
Passarell Vaia: si’ls de “La Calandria” i els de “La Rosa” tinguessin una engruna d’amor propri, lo que és avui haurien d’estar-se’n, de sortir a cantar les Caramelles. Sobre tot els de “La Calandria”.
Xic (una mica sorprès) Per què?
Passarell Perquè si senten els nostres cants… els poden rependre.
Xic Que voleu dir que no canten bé?
Passarell No.
Xic Mireu que tenen uns tenors!…
Passarell Jo no’m fico en les veus. Però on s’és vist tenir un sort per mestre?
Xic (amb extranyesa) El seu mestre és sort?
Passarell (sense convicció) Sí, home: una mica de l’orella esquerra.
Xic Mentres li quedi la dreta, rai.
Passarell No més pot sentir una banda de coristes.
Xic D’aquesta manera sí. (Torna la Madrona. Va a ventar el foc.)
Passarell Vès el nostre! Allò dóna gust! Sembla un lleó, quan ens dirigeix!
Xic (entusiasmant-se) Oh, sí, que’ns encoratja!
Passarell Aquells “Xiquets de Valls” dirigits per ell!
Xic Sembla que un s’hi troba!
Passarell Aquell (entonant) “Alcen torres de cinc pisos!…”
Xic Com ens hi extenem!
Passarell Allò són cinc pisos de notes!
Xic De primera! De reprimera!
Passarell Rellamp! Al nostre director no més li falta ser federal!
Xic (amb extranyesa) Que no ho és?
Passarell Està leri-leri pera fer-se’n.
Xic Ah!
Passarell Veus? En Fidel hauria sigut un bon mestre de cant.
Xic Ben nèt que sí!
Passarell Ell ha tirat més per la politica.
Xic Que voleu dir que també és federal?
Passarell Sí… (Sense malicia.) Però passa de la ratlla.
Xic Les cançons bé li agraden.
Passarell Perquè pensa com jo. (Transició.)
Xic Bé: me’n vaig, que comença a ser tard.
Passarell Vés, vés a sopar, Xic.
Xic Quan vingui en Boira, crideu-me, eh?
Passarell Sí, home.
Xic D’aquí després, doncs.
Madrona (desde’ls fogons, deixant el ventall) Adéu, noi.
Passarell (molt content) Amunt i crits! (El Xic se’n va per la primera porta de la dreta.)