Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament el Xic)

(La Madrona està asseguda vora la taula, en una cadira mitjana, surgint uns mitjons. Vesteix modestament i am netedat. Va amb ulleres. Als seus peus té un cove de roba blanca, acabada de plegar. Arriba’l Xic per la primera porta de la dreta. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau, pantalons de vellut negre, gorra de seda, deslluida; camisa de teixit de cotó de color grisenc; mocador vermell al coll; espardenyes blanques, tapades, i mitjons vermells, tot força usat, però nèt. Porta a la mà una botija buida i una fiambrera embolicada amb un mocador blau. Es un xicot molt fatxenda i endreçat, de caracter alegroi i decidit, i en certs moments tabalot.)

Xic (desde la porta) Com treballem, Madrona!

Madrona (somrient) Hola, Xic.

Xic Encara no plegueu?

Madrona Ara, desseguida.

Xic Apa, apa: deseu les eines i a cobrar s’ha dit. Jo, estona ha que tinc la setmanada a la butxaca.

Madrona Doncs jo espero que me la portin.

Xic (entrant) Me sembla que avui cobrareu tard.

Madrona I això? Per què?

Xic Perquè un dels vostres pagadors s’ha envescat a la barberia capdellant una discussió molt seria.

Madrona Ai, Senyor! No curarà mai, el meu home!

Xic Oh, i que’n sap, en sap d’enraonar!

Madrona Sempre retreu lo mateix. No pot parlar de ningú més que d’en Pi i Margall i d’en Clavé. No sé pas lo que li han dat, aquests homes.

Xic No veieu que’l Passarell és corista i politic, tot d’una peça?

Madrona (amb extranyesa) Corista i politic?

Xic Sí: és un aucell federal.

Madrona A la seva edat ja no hi hauria d’estar per aquestes cabories.

Xic De què’n dieu cabories! De l’art i de la politica?

Madrona Es clar que sí.

Xic Què’ns quedaria an els pobres si no tinguessim aquestes distraccions? Tot lo dia estariem ensopits.

Madrona Això és bo pels joves.

Xic Pels joves i pels vells. Si avui hi ha vell que encara fa la pols al minyó més presumit. I, si no, ja ho veureu aquest vespre, que sortirem a cantar les Caramelles.

Madrona (decidida) Ah! Lo que és a casa no vingueu pas. Després en tota la nit no podria dormir. Si’m trenquen el primer sòn, a l’endemà no soc bona pera res.

Xic Sembla mentida que sigueu la dòna del Passarell! Vaia una passarella n’hi ha de vós!

Madrona Ja se sap que les femelles no canten.

Xic Es cert; però escolten al mascle.

Madrona (rient) Vés, vés, gat dels frares!

Xic Tant és que feu com que digueu: a mitja nit “La Fraternitat” vindrà a fer-vos una cantada. Ja cal que tingueu amanides unes quantes dotzenes d’ous i un parell de conills o de pollastres.

Madrona Si heu de refiar-vos de lo que jo us dongui…

Xic Ah! Que no heu vist les nostres cistelles?

Madrona No. Se pot dir que, en tot avui, no m’he mogut de casa.

Xic Són guarnides am llaços de seda de tots colors, i am flors naturals, tant naturals que lo que és aquesta nit no podran pas dormir les papellones.

Madrona (rient) Ai, ai! Per què?

Xic Perquè’ns seguiran el rastre.

Madrona Qui us-e les ha guarnides?

Xic La Roseta, la meva xicota, que pera aquestes coses té les mans de plata.

Madrona Així sí que cantaras am gust.

Xic Am gust i afinació, com a l’òpera. I que cantem unes peces de primera: totes d’en Clavé.

Madrona Bé hi deureu anar, a casa la Roseta?

Xic No caldria sinó!

Madrona Veiam, veiam.

Xic (cambiant de to) Què me’n dieu de la meva promesa?

Madrona Ah! Prou és una noia ben maca i bona treballadora.

Xic (content) I am molta moral.

Madrona Sí: és molt entenimentada.

Xic I en Fidel, què fa? Sembla que les noies no li agradin.

Madrona No n’hi sento parlar mai.

Xic Ben al revés d’elles. No’n té poques d’encisades!

Madrona Vols dir?

Xic Haurieu de sentir allà a la fàbrica com l’alaben les urdidores i les rodateres!

Madrona Encara és jove pera casar-se.

Xic Jo també ho soc, i ja arrecono diners pera comprar els mobles.

Madrona Es a dir que vas per niu?

Xic Ja recullo brossa.

Madrona Doncs, en Fidel ni hi pensa.

Xic Jo estic en que aquest xicot no estimarà mai a cap dòna mentres vós visqueu.

Madrona (molt contenta) Ai, pobra de mi!

Xic Es que sí que us estima! Ja ho veig: com que vós vau recullir-lo…

Madrona El pobret!

Xic Vaia una poca-vergonya devia ser, la seva mare!

Madrona No diguis aquests disbarats!

Xic Doncs, perquè’l llençava!

Madrona (acabant de surgir els mitjons i desant les ulleres) Deixa-m endreçar aquest cove.

Xic (anant-se’n) Jo me’n vaig a sopar i a mudar-me una mica.

Madrona Adéu, noi, adéu.

Xic (girant-se) Ah! Ja me’n distreia.

Madrona Què hi ha de nou?

Xic Quan vingui’l Passarell, digueu-li que no’s mogui de casa sense que’s vegi am mi. Hem de parlar d’allò que ell ja sap.

Madrona Està bé.

Xic Digueu-li que també vindrà en Boira.

Madrona Que’n teniu avui, de trafecs!

Xic Tots tres hem d’anar a comprar les atxes pera aquesta nit.

Madrona Que heu de fer lluminaries?

Xic Sí. Pera cantar, dòna! I pera veure-ns les cares!

Madrona Fatxendes!

Xic Bé: me’n vaig cap a dalt, que la mare estona ha que deu esperar-me. Endavant, Madrona.

Madrona Adéu, noi. Que sopis de gust.

Xic Gracies. Igualment. (La Madrona s’ajup pera agafar el cove. Apareix Don Albert per la primera porta de la dreta.)