Escena VI
Reading edition
(Els mateixos i en Fidel)
Fidel Bon dia i bona hora.
Boira Hola, Fidel!
Fidel Que fa gaire que sou aquí?
Xic Sí; estona ha.
Fidel I la mare no me n’ha dit res.
Boira Perquè estaves enfeinat i no ha volgut destorbar-te.
Fidel Escrivia…
Boira Deus fer molt bona lletra, am tants anys d’escriure!
Fidel (fent una rialleta) No…
Xic Ah! tu: saps que m’agrada molt el teu article?
Fidel Quin?
Xic El que tens en “El Cor del Poble” d’aquesta setmana. Es de primera!
Fidel Ah! Sí?
Xic Que m’engresquen els teus escrits!
Boira (an en Fidel) Tu tens molt saber; però’m fas una por!…
Fidel Per què? Que faig cap mal?
Boira Pera nosaltres, no; però com que’l món és així!… (En veu baixa i grave.) Procura que un dia no t’agafin!
Xic No’t donguis, noi!
Fidel Mai! Els aucells engaviats també canten.
Boira N’hi ha que’ls ceguen.
Fidel I canten més.
Boira Més a gust de l’aucellaire.
Fidel (am sequetat) Els queda’l béc!
Boira (transició) Bé, bé… Saps, Fidel, que anys ha tens un deute am mi?
Fidel Que us dec?
Boira (am fruició) El tractament d’oncle.
Fidel Això?
Boira Qué m’agradaria que me’n diguessis!
Fidel (somrient) Com que de petit no van ensenyar-m’ho… (Posant-li una mà a l’espatlla.) No’n feu cas dels tractaments: la qüestió és l’afecte.
Boira (molt content) No… Ja veig que me’n portes. (Torna la Madrona.)