Escena I
Reading edition
(La Madrona, sola. Aviat en Fidel)
Madrona (mirant, ansiosa, per l’escala) Fidel: que no l’has trobat? (Curt silenci.) I, doncs, que no ve? (Curt silenci.) M’enganyes…
Fidel (entrant, somrient) Ja ve, ja.
Madrona Ont és?
Fidel Es a donar un tom amb en Boira.
Madrona Que s’han trobat pel carrer?
Fidel (deixant el barret damunt d’una cadira) Sí.
Madrona Quina sort hem tingut!
Fidel Vaja, animeu-vos, que això no ha sigut res. Voleu que ajusti la porta?
Madrona No… Deixa-la oberta. (Curt silenci.) Però, vols dir que vindrà?
Fidel (am tendresa) Sí, dòna.
Madrona Mon germà li haurà fet veure que anava errat.
Fidel (somrient) Es clar que sí… (Cambiant de to.) No ha vingut pas aquell senyor?
Madrona No encara. No’t moguis, ho sents?
Fidel No tingueu por.
Madrona (neguitosa) Ja deuen ser les onze.
Fidel Estones ha que han tocat.
Madrona (suplicant) Doncs, no’t moguis, fill meu.
Fidel No’m mouré, dòna.
Madrona T’agradarà molt, aquell senyor. No’l desairis, eh?
Fidel Estigueu ben confiada.
Madrona Me daras una alegria! (Compareix el Xic per la primera porta de la dreta. Va vestit com en el segon acte.)