Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Fidel Hola, Xic!

Xic (malhumorat) Se veu que encara tot-hom té sòn!

Fidel Que no has trobat colla a la Societat?

Xic No més hi havia’l cafeter. I ton pare, que és fòra?

Fidel Sí: ha sortit no fa gaire.

Xic (adonant-se de la Madrona, que està plorosa) I, això, Madrona? Què teniu?

Madrona (dissimulant) Res, noi.

Xic Me pensava…

(La Madrona, ansiosa, va a mirar per l’escala, desapareixent de la vista del public.)

Fidel Doncs, sent aixís, no has pogut fer el tutti…

Xic Cah, home, cah! Si tot-hom dorm! Que n’hi ha de gent que sempre estaria dormint! Creu-me, Fidel: si no ve algú a despertar-nos, lo que és els obrers estem perduts.

Fidel Bé s’ha de reposar.

Xic Bé: tu ja m’entens.

Fidel Però, pera fer el tutti vols despertar al poble?

Xic Qui diu pera fer el tutti vol dir pera una altra cosa. Com que la classe treballadora que freqüenta les societats i casinos sembla que no sapiga passar el temps en res més que jugant a cartes… Comprens lo que vui venir a suposar?

Fidel Tu vols dir que en comptes de perdre les hores en jòcs…

Xic (amb enfasi) Se podria discutir i alhora instruir-se.

Fidel Per què no comences tu? Per què no deixes les cartes?

Xic ¿Am qui vols que discuteixi, si no hi ha ningú que m’escolti? Ja saps com són les societats recreatives: allà no hi vagis a parlar de politica, ni de religió, ni de res que interessi a la nostra classe. Parla de cançons, d’envegetes de les altres societats… i d’anar a fer tecs. Res de politica, perquè, si t’hi llences, desseguida’t claven el reglament pels nassos i t’exposes a que t’amonestin.

Fidel (rient) Sí que ho feu fort!

Xic El primer article dels nostres estatuts diu que no’s permet parlar de politica ni de religió.

Fidel Doncs, de què parleu?

Xic De bestieses.

Fidel L’home que va a raure en un casino d’aquests, ell mateix s’engavía i aixala les seves aspiracions.

Xic De primera!

Fidel No’l preocupa res.

Xic Res!

Fidel (amb ironia) Sembleu uns satisfets. (Entra la Madrona, tota atribulada, desapareixent per la segona porta de l’esquerra.)

Xic Ja s’acabaria, ja, si fessim lo que am tu hem parlat tantes vegades.

Fidel Haurieu de tenir l’ideal del poble.

Xic (amb ironia) Ideal m’has dit! Nosaltres cantem sense aixecar el vol. Sempre anem arran de terra, com els falsiots… (Enfadant-se.) El dia que m’hi posi, l’esbullo’l casino!… En diem “La Fraternitat” perquè és un nom que muda; però, creu-me, si poguessim, l’un se menjaria’l fetge de l’altre.

Fidel (amb ironia fina) Això no és pas lo que va ensenyar-vos en Clavé.

Xic Ben clar vas dir-ho ahir vespre: la seva obra se’ns mor a les mans. Ell prou va deixar-la ben gemada i plena de vida; però nosaltres no’ns cuidem de regar-la: se’ns corseca.

Fidel Perquè no aneu amb el temps: us heu estacionat.

Xic Perquè badem. (Torna la Madrona amb un mocador del cap a les mans.)

Madrona (acostant-se) Noi: no te n’aniras pas?

Fidel No. Que heu de sortir?

Madrona Sí. Ja torno desseguida.

Fidel Aneu, aneu.

Madrona (prudentment) Vès que si ve aquell senyor…

Fidel No passeu ansia.

Madrona Enteniment, fill meu, enteniment. (Nerviosament se posa’l mocador i se’n va per la primera porta de la dreta.)