Escena III

(Els mateixos, menys el Xic)

Don Albert Vostè ja no deu recordar-se de mi, veritat?

Madrona No, senyor. No tinc present haver-lo vist mai.

Don Albert (fent una rialleta, molt amable) Doncs m’ha vist i ha parlat am mi una altra vegada.

Madrona Pot-ser sí. Però com que una ja és d’edat…

Don Albert Es clar. De quan jo li parlo fa molts anys. Veurà: m’explicaré. (Signant pera seure.) Me permet?

Madrona Segui, segui, que deu estar cansat de pujar l’escala.

Don Albert (seient) Doncs, bé: li faré memoria.

Madrona (sempre molt recelosa) Digui.

Don Albert ¿No recorda, farà cosa d’uns vinticinc anys, que un diumenge, allà a mitja tarda, no sé si en aquesta mateixa casa o en una altra de per aquestes barriades, va presentar-se-li una senyora ja d’edat avançada, en companyia d’un senyor molt més jove que ella?

Madrona Que van dur-me en Fidel pera que’l criés?

Don Albert Sí: van dur-li un nen de pocs dies.

Madrona (persistint) En Fidel.

Don Albert Just.

Madrona Es clar que me’n recordo!

Don Albert Doncs aquella senyora era l’avia, i aquell senyor… jo mateix. Se’n recorda bé?

Madrona Sí, senyor, sí. Però, la veritat, vostè no’m ve al pensament. Han passat tants anys!…

Don Albert Vinticinc!

Madrona Aquella senyora sí que, si me la presentaven, me sembla que la coneixeria.

Don Albert La pobra ja és morta, al cel siga! (Curt silenci i cambi de to.) I el noi, què s’ha fet?

Madrona (entrant en confiança) Està am nosaltres. Si’l veia!… Ja és tot un home. Es més guapo!… I molt enlletrat, segons diuen. Té molt cap, molt! Miri. (Senyalant els quadros de l’esquerra.) Tots aquests quadros són premis que va guanyar quan anava a estudi.

Don Albert Ja n’estic enterat, de la seva aplicació. Veig que no va anar a raure en males mans. El pobret, en mig de la seva desgracia, va tenir la sort de trobar lo que podriem dir-ne uns bons pares. Vostè, pera ell, ha sigut més que una dida.

Madrona El meu fill, si sempre l’he estimat tant!

Don Albert No’n dubto pas.

Madrona (seient) I vegi quina cosa més extranya: quan era menut, menut, el volia portar a la Borderia.

Don Albert (molt sorprès) Per què?

Madrona Veurà: quan vostè i aquella senyora van confiar-me’l pera que’l criés… se’n recorda?… van dir-me que vindrien a pagar-me…

Don Albert (humiliat) Es ben cert.

Madrona Passa un mes i no’s presenta ningú; en passa un altre i un altre, i res… I, és clar, com que jo no sabia qui eren els seus pares, ni com se deien, ni aon vivien, un dia vaig dir al de casa: “Què’n fem d’aquest infantó, si tampoc cobrem el didatge? Si ells no’l volen, per què l’hem de voler nosaltres, que no hi tenim cap obligació?” Res: una mala pensada.

Don Albert Però vostès són tant bons que no’s van despendre d’ell.

Madrona No, senyor, no! No vam poder! Estava tant avesada a breçolar-lo i a cantar-li cançons!… Com que a nosaltres se’ns en havia mort un, de nen… Ens va fer una recança deixar el breçol buid!

Don Albert I per aquest motiu vostès no van abandonar-lo.

Madrona Encara que no hagués sigut per això. Vam pensar: “Vès quina culpa té’l pobre infant si’ls seus pares no’l volen!…” I ens el vam afillar.

Don Albert Perfectament.

Madrona (amb humilitat) Hem fet per ell tot lo que hem pogut, uns tristos treballadors com som.

Don Albert La seva mare’ls està molt agraida.

Madrona (am sorpresa i ansietat) Però, que és viva la seva mare?

Don Albert Gracies a Déu, sí. Ella m’ha enviat…

Madrona Ella mateixa?

Don Albert Sí. Pera saber noticies del noi. La bona senyora està disposada a regonèixer en Fidel com a fill i a tenir-lo pera sempre més al seu costat.

Madrona (molt admirada) Al seu costat?

Don Albert (am somriure persuasiu) Naturalment.

Madrona Què!… Vol que’l noi ens deixi? Això no pot ser! Ell és nostre! És meu!

Don Albert No’s desconsoli i escolti am serenitat.

Madrona Jo no vui que en Fidel se’n vagi! Ara que ja és gran! Perquè’l llençaven!

Don Albert La seva mare era molt joveneta quan va posar-lo al món… Un fals amor… una boja passió… Ja se’n pot fer càrrec.

Madrona Tot lo que vulgui. Però, fins ara no s’ha recordat d’ell?

Don Albert Se n’ha recordat sempre. Actualment s’han vençut tots els obstacles: la senyora és viuda, se troba sola i amb una gran fortuna. Jo soc el seu administrador.

Madrona (espurnejant-li’ls ulls) Si’l noi ens deixa, tant jo com el meu home’ns morirem de tristesa!

Don Albert La seva mare m’ha donat facultats pera tot.

Madrona I com quedarem nosaltres?

Don Albert (pausadament) Donya Lluisa (aquest és el nom d’ella), en recompensa al desinteressat amor a i l’honradesa de vostè i el seu marit, està disposada a passar-los una pensió vitalicia, l’assignació de la qual deixa a la voluntat d’en Fidel.

Madrona (am dignitat) Nosaltres no volem res. No demanem res. No més volem el noi!

Don Albert No diu vostè que l’estima tant?

Madrona Molt! Més que ane mi mateixa.

Don Albert (somrient i en to persuasiu) Doncs, sent aixís, per què no vol sacrificar-se una mica, no més que una mica pera la seva felicitat?

Madrona Si ell n’és molt de feliç!

Don Albert Més ho seria si anés am la seva mare; i no perquè vostès no li duguin força voluntat, sinó perquè donya Lluisa (afortunadament pera ella) compta am més elements. No comprèn? Per molt que vostès l’estimin, an en Fidel; per molt que per ell se desvetllin… què serà, digui, què arribarà a ser, per més anys que visqui, si no troba una mà generosa que l’ajudi? Tota la vida haurà d’afanyar-se pel trist bocí de pa de cada dia; i quan sigui vell, si hi arriba; quan li manquin les energies, no’l voldran enlloc. Vostè ho sap més que jo… No està am mi?

Madrona (deixant-se convèncer) Ja ho veig, ja.

Don Albert I no seria una llàstima, una veritable llàstima, que un jove com ell, tant llest i tant instruit, se perdés per falta de medis?

Madrona (després de pensar-s’hi) Es clar que sí.

Don Albert Vostè, que és tant bona; vostè, que l’estima com una mare, no ha de consentir-ho, cregui-m; no ha de consentir-ho que siga sempre un escarras.

Madrona Què vol que faci, jo?

Don Albert Que procuri convence-l; que de la mateixa manera que vostè ha sabut fer-se estimar d’ell, ara sapiga també inspirar-li amor per la seva mare. A vostè, que coneix el cor d’en Fidel, no li costarà gaire conseguir que floreixi en ell una nova estimació.

Madrona (anant convencent-se) Pobra de mi!

Don Albert Faci-li veure clarament la situació en que avui se troba la seva mare. La pobra, am tot i les seves riqueses, sense ell no pot ser feliça.

Madrona Quina pena deu fer!

Don Albert Tot el dia en parla, d’en Fidel: és la seva il·lusió. I tant bona senyora que és! Quan la conegui’n quedarà enamorada. Es molt instruida, però molt modesta, i, en mig d’una gran senzillesa, una persona molt fina.

Madrona Ja ho crec, ja.

Don Albert (suplicant) Vegi, vegi si’l sap convèncer, an en Fidel. A vostè, més que a ningú, li pertoca fer-ho. La gloria més gran pera vostè serà veure-l ben feliç i fet un home.

Madrona I nosaltres el podrem tractar, com fins avui, de ben aprop?

Don Albert I per què no? No crec que ell els tanqui les portes de casa seva.

Madrona (am dignitat) Ell no!

Don Albert Donya Lluisa, tampoc.

Madrona Doncs, sent aixís…

Don Albert Què?… Digui.

Madrona Miraré de convence-l.

Don Albert Sí: procuri-ho. Vulgui que, a més de dida, tingui mare.

Madrona Sí; sí que ho faré.

Don Albert (aixecant-se) Gracies, moltes gracies! Déu premiarà la seva obra! (Cambiant de to.) Que trigarà gaire en Fidel?

Madrona (també aixecant-se) Els dissabtes acostuma venir tard.

Don Albert No escriu en el despatx d’una fàbrica?

Madrona Sí, senyor.

Don Albert (subratllant) Crec que també escriu en certs periodics… sinó que les seves idees… Bé: això rai. Ja l’amansirem.

Madrona Aquí tot-hom l’alaba.

Don Albert Ja sé que és un xicot de profit. Pot-ser és mellor que no l’hagi trobat.

Madrona Que no vol esperar-lo?

Don Albert No. Ja tornaré demà. Val més que vostè, mentrestant, el prepari. Convenci-l. Faci-li veure’l benestar que se li espera al costat de la seva mare.

Madrona No’n passi ansia.

Don Albert Jo tornaré demà al matí.

Madrona A quina hora?

Don Albert Per allà a les onze. (Se treu un targeter.) Tingui… (Mirant les bosses del targeter.) Es casual: no duc cap targeta. Bé: si per res soc util, Albert Comabella, Princesa…

Madrona (interrompent-lo, agraida) Gracies, moltes gracies.

Don Albert Celebro molt el conèixer-la.

Madrona Jo també, jo també a vostè.

Don Albert (dirigint-se cap a la porta) Fins a demà, si Déu vol.

Madrona Passi-ho bé. (Don Albert desapareix saludant am molta amabilitat. La Madrona’s posa a plorar. Llarc silenci.)