Escena VI

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona (contenta al veure an el Passarell) Ah! (Alegroia, an en Boira.) Ja tornes a ser aquí?

Boira M’he repensat i vinc a dinar.

Madrona Ben fet. (Va als fogons.)

Passarell Noi: tanca la porta. (En Fidel va a tancar la porta de l’escala.)

Madrona (an en Boira) Ja ho sap la Susagna que’t quedes?

Boira Sí: ja li he enviat un propri.

Fidel (an el Passarell) Ja sé que han anat tant bé les Caramelles.

Passarell (am brusquetat) Tant bé anessim a casa!

Fidel Vaja, que la mare va ser esplendida. I això que no més vau cantar dugues peces.

Passarell Hagués anat per ella, que no’ls hauria donat re, an els coristes.

Fidel Tant generosa que és…

Passarell Sí: pera donar els seus fills. (La Madrona arrenca a plorar fondament.)

Fidel (anant a aconsolar-la) Bo! I ara?

Boira (col·locant-se a l’esquerra) Sempre us-e les haveu!

Madrona (an en Fidel) Que no’l sents? Que no’l sents com me tracta?

Fidel No us ho prengueu així: ha sigut una broma.

Passarell (aixecant-se i dirigint-se a la dreta) No ha sigut una broma. Cregues que parlo seriament. Pot-ser mai m’havia formalisat tant com avui.

Fidel (desde’l mig de l’escena) Però, què teniu?

Passarell Que t’ho digui ella. Jo, per ara, no vui dir re: després ja sé lo que’m pertoca fer.

Boira No us hi havia vist mai aixís!

Fidel Jo tampoc.

Passarell Sembla que tot me vagi en contra!

Fidel (acostant-s’hi) No pas jo, pare!

Passarell Tu, no… Però per culpa teva… No, no per culpa teva… Ni sé lo que’m dic!… Per què ha tingut de venir aquell senyor! Deviem ser massa feliços!

Fidel Que us amoïneu aviat! No tingueu por de res. Que no vaig dir el què, ahir vespre?

Passarell T’hi atens?

Fidel (am convicció i serenitat) Lo que vaig dir ahir ho diré tota la vida.

Passarell (acostant-se a la Madrona) Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.) No sents com parla en Fidel? I no t’agrada que parli així?

Madrona No. Gens!

Passarell T’ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d’estar-ne joiosa!

Madrona Vés: no’m donguis més pena.

Passarell (deixant-la) Mireu que és toçuda!

Boira Vaja, Madrona…

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula) Jo ja no sé com expressar-me.

Fidel (am tendresa) Mare: que voleu que us deixi? Que no m’hi voleu a la vostra vora? Que n’esteu cançada de mi?

Madrona No, no, fill meu!

Fidel (am molta tendresa i serenitat) Parleu-me com sempre m’heu parlat. Vós no m’heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?

Madrona Que la teva mare’s moria de tristesa, pensant en tu.

Fidel (am naturalitat) Bé, bé… Jo ja’l comprenc el vostre sentiment: és molt delicat. No us fa obrar aixís cap mena d’egoisme; molt al contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc consentir que us sacrifiqueu. No faltaria més que ara, precisament ara, jo us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets! M’anyorarieu, i a mi m’obligarieu a desempenyar un paper molt baix!

Madrona Jo no ho vui, ho sents, Fidel? Jo no ho vui que la gent te miri com fins ara t’ha mirat. Escolta’ls meus consells. Jo, pobra de mi, t’he ensenyat tot lo mellor que sabia, i lo mellor que jo sé és que, en aquest món, s’ha d’estimar, s’ha d’estimar i perdonar.

Fidel Perfectament.

Madrona Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis an ella.

Fidel Doncs a qui?

Madrona A la gent. Vés a saber si va ser ella que va pensar en abandonar-te.

Fidel Per què no’s rebelava!

Madrona Contra qui?

Fidel Contra tots! Contra tot el món! Val més ser mare que semblar honrada.

Madrona Una s’acovardeix…

Fidel Ella va preferir més l’honra que’l fruit del seu amor, si amor va sentir.

Madrona Diuen que sí que estava enamorada.

Fidel Raó de més pera estimar-me.

Madrona (am gran prec) Escolta-la.

Fidel No pot ser.

Madrona Primer és la teva mare que tot.

Fidel Primer és la meva conciencia.

Passarell (concentrat, mirant a terra) Aquesta és la paraula!

Madrona Semblarà que jo t’hagi pujat sense cap mirament. Ai, Senyor! I tant que m’he desentranyat per tu!

Fidel Per això us estimo tant.

Madrona Jo t’he donat totes les dolçors del meu cor.

Fidel Per això no vui deixar-vos.

Madrona Pobra de mi!… Què pensarà ta mare quan sapiga que no la vols conèixer? Dirà, i am molta raó: “Vaia una criança ha donat an el meu fill aquella dòna!”

Fidel No més faltaria que digués això!

Passarell Just!… Després que ella no ha fet res per tu.

Boira Es que si’s queixava…

Passarell Que vinguin uns altres pares a pujar mellor an els seus fills.

Madrona Ja ho sé. Però en Fidel, pera fer-nos quedar com ens mereixem, hauria de creure-m.

Fidel (am molta serenitat) Allavors jo seria dolent am vos.

Passarell I am mi també.

Fidel Sí: am vosaltres.

Boira Es que sí!

Madrona Nosaltres ja no hi tenim cap dret am tu.

Fidel (somrient, persuasiu) Però, mare…

Madrona No m’ho diguis més! Quan no’n tenies, sí que te n’era! Si mai te’n faltés, te’n tornaria a fer.

Fidel (pausadament i am molta naturalitat i tendresa, sense descendir a la declamació afectada) Vós, unicament vós, sou la meva mare: aquella altra no va fer més que emmotllar-me… Vós m’heu modelat… compreneu?… m’heu amorosit i m’heu infiltrat la vostra vida. M’heu donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M’heu cantat, gronxant-me en el breçol, les cançons de la vostra primavera. De la meva mare no’n queda res, ni’l record d’un petó, ni l’halè d’un sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l’ha renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc vostre, tot vostre. Si no ho fos; si jo avui no fos sang de la vostra sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva mare.

Passarell Series un ingrat.

Fidel Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.

Passarell No’t convences, Madrona? Ni davant d’aquestes explicacions?

Boira Sí, dòna, sí: el noi parla bé.

Passarell De sobres. Fidel Lo que dic és dictat per la raó i la conciencia.

(Se sent trucar a la porta de l’escala.)

Madrona (girant-se vivament) Ara! (Curt silenci.) Hi deu haver aquell senyor. (Expectació en tots. Curt silenci.)

Passarell (amb ira concentrada) Aquell senyor! (Tornen a trucar, més fort que de primer. Segueix l’expectació. Llarc silenci. Se miren els uns als altres, indecisos, no sabent què fer.)

Madrona (decidint-se) Vaig a obrir. (Va a obrir la porta. Apareix Don Albert.)