Escena XI

(Els mateixos, més el Xic)

Xic Bona nit i bon profit. (Tots li tornen.)

Madrona Gracies, noi. Igualment.

Passarell (oferint-li’l porró) Té: vols beure?

Xic Bevem. (Beu tot xarricant. El Passarell el mira content.)

Passarell (an en Fidel) Eh, que fa goig el Secretari?

Fidel Li escau la barretina.

Passarell Tant ben plantat! Tant presumit!

Xic (deixant de beure) Renoi! Quin xarel·lo pels espants!

Passarell Es bo, eh?

Xic De primera!

Passarell Es de la “Cooperativa”. No hi ha trafica, no.

Xic Prou que’s coneix.

Passarell Seu, si vols.

Xic Seiem. (Seu entorn de la taula, d’esquena al public, i caragola un cigarret.)

Passarell Aixís, home! (Curt silenci.)

Xic (an en Boira, tot encenent el cigarret) I vós, que no us mudeu?

Boira La veu hauria de mudar!

Xic Jo, ja estic preparat.

Passarell Tu: mira què diu en Boira.

Xic Què diu?

Passarell Que aquest vespre no comptem amb ell.

Xic Tot avui que’s queixa.

Passarell Diu que té la llengüeta espatllada.

Xic Vès per què no ha de venir!

Boira Que voleu fer-me comprometre?

Passarell No, home! Lo que volem és que vinguis am nosaltres. Què faras, si’t quedes a casa?

Boira No veus que estic impossibilitat pera cantar?

Passarell Vine i no cantis: fes-ho veure.

Boira No: el cor se me n’hi aniria i us faria perdre.

Passarell No tinguis por.

Madrona Deixeu-lo estar! Que sou amoïnosos! Sembla que les cançons us enterboleixin el seny.

Passarell Madrona! Mira que desafines!

Madrona No sé per què heu de pregar-lo tant. No sentiu que no’s troba bé?

Passarell Si no té res.

Madrona Ho tinguessis tu! Quina deria amb el cant.

Passarell Amb el cant i am la politica. Mira-te’ls. (Senyalant els quadros de la dreta.) Aquests són els meus guies: en Pi i en Clavé. L’un per les idees, i l’altre per les cançons. Ells són els meus déus. Si gosés, els faria lluminaries; però an aquests homes no’ls agraden.

Xic Molt ben dit!

Passarell Que consti!

Xic (an en Fidel) Ah, tu, Fidel! Saps que avui a la fàbrica’ns hem picat les crestes jo i en Sebastià?

Fidel Per què?

Xic Perquè m’ha tirat certes indirectes agraviatories que anaven per nosaltres.

Passarell (indignat) Aquell mussol?

Xic Sí. Té molta rabia an els coristes. Diu que sortir a cantar les Caramelles fa retrògrade.

Fidel I ell, que no canta re?

Passarell (més indignat que de primer) Ane mi’m tracta d’aquesta manera? Hi ha ningú més lliberal que jo?

Xic Diu que la Pasqua solament la celebren els reaccionaris, i que les Caramelles és cosa de nois.

Boira Oi que no, Fidel?

Fidel No. Les Caramelles, ben enteses, són un cant a la joventut eterna, a l’amor. Són una salutació a la Primavera.

Passarell (entusiasmat) Penses com jo!

Fidel (an el Xic) Quan el vegi-s an en Sebastià, diga-li que lo trist és lo que fan altres agrupacions corals.

Xic (am fruició) Què fan, noi, què fan?

Fidel A la diada d’avui no més canten cançons poca-soltes i grolleres, escarni totes de l’art i de la vida.

Passarell Nosaltres cantem “Les flors de Maig”.

Fidel Bé.

Passarell I “Els Xiquets”.

Fidel També.

Passarell Es que, si no…

Fidel Lo més trist encara és veure coristes sense conviccions.

Boira Ah! Això no!

Fidel Que no?… N’hi ha que lo mateix van a festejar an els seus redemptors que an els seus tirans.

Passarell Això, això és lo que jo sempre dic!

Xic Jo també.

Boira I jo!

Fidel Cantar no més que pel gust de cantar, pera mi és perdre’l temps! Els coristes… compreneu?… haurieu d’estimar i enaltir els ideals del poble. Tot-hom és util en el món: qui cantant, qui escrivint, qui treballant. Però creieu-me: haurieu de tenir un fi enlairat. Perquè, sabeu lo que passa, de la manera que actualment esteu constituits?

Passarell Què?

Fidel Que la majoria de vosaltres i dels vostres mestres no cumpliu cap missió profitosa, com si mai haguessiu comprès l’obra d’en Clavé. Per això se us mor a les mans.

Xic Ben xafat, Fidel!

Passarell Oh! Anem a pams, anem a pams…

Fidel (an el Passarell) Que no hi esteu am lo que dic?

Passarell No pas del tot.

Boira Jo tampoc.

Xic Doncs jo sí!

Fidel I si us deia que no corresponen prou al nostre temps les peces que canteu?

Passarell (molt admirat) No! Què dius ara?

Fidel Lo que sentiu.

Passarell Que hem de tirar-les a recó?

Fidel No. Canteu-les, amb amor; venereu-les com un tribut al passat; però, això sí, fent via endavant. Els camins de la vida cada dia s’hermosegen i s’allarguen més.

Passarell Això és cert.

Fidel Jo, si us haig de parlar am franquesa, no sento entusiasme per les agrupacions corals.

Passarell (aterrat) Per què?

Fidel Que us diré? No m’engresca lo que canteu; no’m satisfà la vostra organisació. Les cançons us fan l’efecte d’un narcotic que us adorm els sentits… Els vostres casinos són planters de presidents; les vostres juntes, espurnes de govern.

Passarell Ui, ui, que pobles anomenes!

Fidel Cantant, cantant, idealiseu i fins negueu les aspreses de la realitat.

Passarell Com que ha d’esser aixís…

Fidel Al contrari: s’han de combatre.

Xic Aquests són!

Fidel ¿No valdria més que, en comptes d’encongir-se d’aquesta manera, us agrupessiu, unes quantes vegades a l’any, formant grans masses, pera entonar himnes a l’Amor universal, al Treball i a la Justicia?

Xic De primera! De primera!

Passarell Ho veig molt dificil.

Fidel No ho és gens.

Passarell I lo de casa?… I les nostres costums?

Fidel També hi caben, com formant un pom de flors, en aquests himnes de que us parlo.

Passarell Per xo sí…

Fidel En Clavé, si existís, esteu segurs que pendria aquesta direcció.

Passarell Ja ho havia fet això que dius de les masses.

Boira Ja ho crec!

Fidel Però com ell, abans que tot, era un esperit progressiu, avui ho faria recullint les aspiracions i els ideals dels nostres temps.

Xic Tots plegats que n’estem d’endarrerits!

Passarell De pitjors n’hi ha.

Fidel Sí. Aquells que de la mateixa manera canten una missa que un himne revolucionari.

Xic Vès, lliga caps!

Boira (an en Fidel, picant am la mà damunt de la taula) Tu l’hauries de tractar, aquesta qüestió.

Passarell Just. El dia que celebrem una vetllada. (Tots plegats, amb entusiasme creixent, fins que’ls interromp la Madrona.)

Xic En podria donar una conferencia.

Passarell Sí, noi, que hauries de fer-ho.

Fidel Ja’n parlarem.

Passarell Tu fossis music!…

Fidel Si’n fos, el meu cant seria ben enlairador.

Passarell De dret al progrés, eh?

Fidel Sí! I a la Llibertat!

Xic (aixecant-se, entusiasmat) Això m’agradaria! Un cant com “La Marsellesa”.

Passarell (també aixecant-se, engrescat) Aquesta és la meva!

Xic I la meva!

Boira La de tots!

Madrona (dominant la situació) Esteu molt contents, avui.

Passarell Sí, que ho estem!

Xic (cantant) “A l’arma, a l’arma, fills del poble!…”

Boira Me sembla que’m vaig posant bé!

Passarell Ho veus, home? No ha calgut el rom. L’entusiasme és un gran remei!

Boira (engrescant-se) Que sí, que sí!

Passarell Si fossis tenor, que’n clavaries de pinyols, ara!

Boira Més que en Gayarre!

Fidel A veure, doncs, aquesta nit.

Madrona Sí, sí: veig que esteu molt alegres; però jo ho estic encara més que vosaltres.

Passarell L’alegria és una cosa encomanadiça.

Madrona Oh! La meva és molt grossa!

Fidel De debò, mare?

Madrona Si t’ho deia, Fidel!… Si ho sapiguessiu el per què estic tant alegra!…

Passarell Ja m’ho has dit una altra vegada. Explica-t, dòna!

Madrona Ni sé com dir-ho… ni sé com començar…

Xic Que us han fet alguna donació?

Madrona Quina felicitat!

Boira Aboca, Madrona!

Passarell Apa, que és tard!

Madrona (sospirant fondament) Ai, Senyor! (Posant-se a riure.) No ho endavinarieu mai!

Fidel (ansiós) Digueu.

Madrona (apoiant-se en una cadira) Ai!… Sembla que m’agafa alguna cosa!

Fidel (acostant-s’hi) Mare!

Madrona No; no m’ho diguis més! (Expectació general.)

Fidel Què!…

Madrona Ja no te’n sóc, Fidel: la teva mare és viva… Jo sé aont és… Te vol aprop seu!

Boira (molt sorprès) Què dius, ara?

Passarell (també molt sorprès) N’estas ben segura?

Madrona Sí. Es una senyora molt rica.

Passarell (am gravetat) Que l’has vista?

Madrona No… (En Fidel està amb el cap baix, molt apesarat. Curt silenci.)

Xic Quines coses passen!

Passarell (am molta gravetat) Això és un somni!

Madrona (amorosint-lo) Fidel, Fidel: que t’has afectat?

Fidel (amb indiferencia) Jo?… No.

Madrona Jo ja volia preparar-te; però no he pogut més: se m’ha escapat del cor. Quina alegria tinc!… I tu, Fidel?

Fidel Jo? No, mare.

Madrona No… Ja no te’n sóc.

Fidel (am serenitat) No’n conec d’altra que vós. No’n vui conèixer d’altra.

Madrona Verge Santa!

Fidel Jo no més ne tinc una, de mare; una sola, i aquesta sou vós. No’n vui dugues! (La Madrona’s retira i va a plorar de cara als fogons. Llarc silenci. Tots se queden admirats, com entontits.)

Passarell (veient plorar la Madrona, corre, sol·licit, a consolar-la) Madrona! Madrona! Per què plores?

Madrona (girant-se, signant an en Fidel) Jo que l’estimava tant!

Passarell (consolant-la) Vaja, no ploris, dòna! No ploris!… Mira que’m faras plorar ane mi!… (En Fidel queda amb el cap baix, segut a la dreta de la taula; en Boira i el Xic, drets a l’esquerra, molt admirats; i la Madrona plorant amb el cap apoiat damunt del pit del Passarell.)

Cau el teló pausadament