Escena VII
Reading edition
(Els mateixos, més Don Albert)
Don Albert (desde la porta) Déu la guard.
Madrona (am veu tremolosa) Déu lo guard. Passi, passi, si és servit.
Don Albert (entrant, amb el barret a la mà) He trigat una mica, veritat? (Somrient.) Ja’m dispensarà.
Madrona Està dispensat.
Don Albert (saludant, afablement, a tots) Bon dia tinguin, senyors.
Fidel (am naturalitat) Bon dia tingui. (El Passarell i en Boira, agrupats a l’esquerra, saluden bruscament amb un moviment de cap.)
Don Albert I en Fidel?
Madrona (no gosant) Miri-se’l… El té al seu davant.
Don Albert (molt admirat i exageradament adulador) Aquest és?
Fidel (atentament) Servidor.
Don Albert Me quedo parat!… Quan la seva mare’l veurà!… Quina sorpresa!… (Mirant-lo fixament.) Exacte, exacte an ella! Es la mateixa estampa!
Fidel (am cortesia) Cobreixi-s… Faci’l favor.
Don Albert Es comoditat. Gracies.
Madrona (tremolant de goig) Mira, Fidel: aquest senyor és aquell mateix que va venir ahir a la tarda.
Fidel (am naturalitat) Ah! Sí?
Madrona (senyalant an el Passarell i an en Boira) Aquell és el meu marit, i aquell altre un germà meu.
Don Albert (molt atent) Servidor de vostès. Tant gust en coneixe-ls.
Passarell (am brusquetat i en veu baixa) Gracies.
Don Albert (an en Fidel) No ho prengui a adulació: cregui-m que estic encantat am vostè. No me l’imaginava d’aquesta manera.
Madrona (contenta) Es un galan minyó, veritat?
Don Albert (a la Madrona i el Passarell) Els dono l’enhorabona.
Madrona (agraïda) Pobra de mi! (El Passarell, irat, en veu baixa diu una paraula, a l’orella, an en Boira.)
Boira (també en veu baixa) Calma.
Don Albert Veig que l’han pujat com un propri fill. Sé lo molt que val com a home i fins ont arriba la seva instrucció.
Fidel (am modestia) Vostè exagera.
Don Albert Faig justicia. (El Passarell segueix dient coses, a l’orella, an en Boira. Que’s noti que està a punt d’esclatar.)
Boira (molt concentrat, agafant an el Passarell per un braç) Calma! Calma!
Fidel (a don Albert, am finesa) Però, cobreixi-s i faci’l favor de seure.
Don Albert (un xic torbat per la presencia dels altres) Gracies. Estic bé aixís.
Boira (an el Passarell, en veu molt baixa) Anem! (Estirant-lo pel braç.) Deixem-los.
Fidel (a don Albert) Estarà cansat…
Don Albert No… (En Boira, am gran esforç, se n’endú an el Passarell, desapareixent els dos per la segona porta de l’esquerra.)