Escena III
Reading edition
(En Fidel i el Xic)
Fidel Pobra mare!
Xic T’estima molt la Madrona!
Fidel Massa!
Xic Es que sí. Ahir vespre va enternir-me. Comprens per què parlo?
Fidel Sí.
Xic Ja és un cas ben apurat. Vès ara per què ha tingut de sortir la teva mare… Crec que és molt rica.
Fidel (am naturalitat) Així ho diuen.
Xic Lo que és jo, si m’haguessin abandonat com van fer am tu, demà que sapigués on són els meus pares, cregues que no’s queixarien de la pesada: de poques-vergonyes i bretols no’ls deixaria. I que tant és que preguessin com no, que no’n treurien res de mi. M’estimaria més ser un pobre treballador, sense deure-ls res, que no que al cap de tants anys me cobrissin de moneda.
Fidel No tot-hom pensa com nosaltres dos.
Xic Prou que ho sé. Ja veuras el dia que la gent comenci a enterar-se d’aquesta mare tant rica que t’ha sortit; ja veuras: de tonto i de mal fill no’t deixaran.
Fidel I si’s tractés d’una pobra?
Xic (am sarcasme) Oh! Si’s tractés d’una pobra, tot-hom trobaria ben fet que no la volguessis regonèixer. Tot ho fa’l panís, tot!
Fidel Ja tens raó, ja. (Se senten enraonaments per l’escala. Seguidament compareixen el Passarell i en Boira per la primera porta de la dreta.)