Escena VIII

(La Madrona i en Fidel)

Fidel (desde la porta, de cara a l’escala) Que trigareu gaire? (Curt silenci.) Està bé. Torneu aviat. (Girant-se.) Bones tardes, mare.

Madrona (riallera) Déu te guard, Fidel. No’m creia pas que pleguessis tant aviat.

Fidel Avui he acabat d’hora.

Madrona (am recança) Jo ho hagués sabut!

Fidel (treient-se la setmanada de la butxaca, embolicada en un troç de paper d’estraça) Teniu.

Madrona (fent-li una festa) Bon minyó.

Fidel Veiam si trigarà gaire’l pare.

Madrona Deixa-m desar aquests diners a la calaixera. (Desapareix per la segona porta de l’esquerra.)

Fidel Aneu, aneu. (Se treu de la butxaca de l’americana un número del periodic “El Cor del Poble” i va a llegir-lo aprop de la finestra. Després d’un llarc silenci torna la Madrona.)

Madrona (acostant-se, somrient i poc a poc, an en Fidel pera mirar lo que aquest llegeix) Què és, què és això que llegeixes?

Fidel (amb indiferencia) Re: un diari.

Madrona (am tendresa) Que és aquell que porta allò teu?

Fidel (somrient i un xic extranyat) Com ho sabeu?

Madrona Oh! Deixa-ho córrer. (Mirant fixament el periodic.) Ja m’ho llegiras, eh?

Fidel (am molta tendresa) Per què voleu que us ho llegeixi?

Madrona Pera coneixe-ho. Diu que és tant bonic!

Fidel Podeu comptar!… (Cambiant de to.) Bé: que no sopem, mare?

Madrona Si: ara desseguida. Vaig a parar la taula. (Para la taula. De primer hi extén unes estovalles blanques, am vies blaves, i després hi posa un pa sencer, el porró i tot el serviment pera tres persones.)

Fidel Ja podeu començar, que’l pare s’ha arribat fins a l’estanc.

Madrona Fins a l’estanc?… El mentider!

Fidel Per què ho dieu?

Madrona Ni sap lo que s’empatolla pensant en les Caramelles.

Fidel Que n’està d’atrafegat!

Madrona (tot parant la taula) Oh, sí!

Fidel En un dia com avui se treu un feix d’anys de sobre. Sembla que torni al bo de la seva joventut.

Madrona Doncs, mira: quan erem promesos no estava tant per cançons com ara. Tenia més taleia am mi.

Fidel I bé, dòna: deixeu que’s diverteixi!

Madrona Que faci lo que vulgui. Però, creu-me, m’amoïna am tanta societat coral. D’ençà que n’és president no pensa en res més en tot lo dia. La somnia i tot. Hi ha nits en que no sé pas lo que s’embolica amb els primers i els segons, i amb els segons i els baixos. Quina passió li ha agafat!… Ja’t dic jo que va tenir un bon acert el que li va treure Passarell.

Fidel Si diu que quan era jove li pagaven els estudis pera cantant d’òpera…

Madrona Fill, tenia una veu d’angel! Però, ja t’ho he dit, no hi estava encegat com ara en el cant. Se va ataleiar més am mi.

Fidel Aixís, doncs, vós li vau esguerrar la carrera…

Madrona Va dir que’l teatre no li tirava.

Fidel (rient) Quina llàstima que avui no sigui tenor!

Madrona Més m’ho estimo. D’aquesta manera sempre’l tinc a casa. (Va als fogons a preparar el sopar.)

Fidel Amb una mica més, avui vos serieu tenora.

Madrona (rient) Ah, plaga! (En Fidel se posa’l periodic a la butxaca i va a mirar per la finestra. La Madrona, mentrestant, deixa una plata plena d’escarola a la taula i l’amaneix. Després llesca pa. En Fidel arrenca un clavell d’un test de la finestra.)

Fidel (olorant la flor) Com se coneix que ja és aquí la Primavera!

Madrona (llescant pa) Que triga aquell!

Fidel Quins clavells teniu més xamosos, mare!

Madrona (molt contenta) Eh, quina florida?

Fidel Com han crescut aquestes clavellines!

Madrona Són aquells esqueixos que van donar-me.

Fidel (acostant-se a la taula) Quina olor més forta i agradable! Serieu bona pera jardinera.

Madrona Jo tingués un bon hort, que ja veuries quin bé de Déu de flors hi hauria. M’agraden molt les flors.

Fidel (mirant el clavell) Prou que’s veu. (Curt silenci.) Si ara jo tingués xicota…

Madrona Què faries? Fidel Li daria aquest clavell.

Madrona Si no’n tens és perquè no vols.

Fidel (am molta tendresa) La meva xicota… sou vós. Vós sou la meva promesa estimada. (Acostant-li’l clavell a la cara.) Teniu: oloreu-lo.

Madrona (apartant-li la mà) Vés, vés a fer-ho a una de jova.

Fidel Preneu: us en faig present.

Madrona Me’l dónes?

Fidel Sí: de tot cor.

Madrona (acceptant-lo joiosa) Doncs, me’l quedo. (Agafa una copa de dins l’armari.)

Fidel Què voleu fer?

Madrona Ja ho veuras. (Aboca aigua a la copa i després hi posa’l clavell.) Aixís, en fresc, no’s marcirà tant aviat.

Fidel Veieu? Això que heu fet, les noies enamorades també ho fan.

Madrona (fent una rialleta) Prou que ho sé. Aquest clavell, pera que’t consti, jo, demà, en nom teu, el faré a mans d’una persona que t’estima molt.

Fidel (am delicadesa) Mare: a vós no us escau…

Madrona Ja’n parlarem. (Posa la copa amb el clavell dalt dels escudellers. Torna’l Passarell.)