Escena X
Reading edition
(Els mateixos, més en Boira)
Boira (desde la porta) Ep!…
Passarell (deixant de beure) Hola, noi! Té, beu, si ja has sopat.
Boira No. No’m vinguis am refrescants.
Passarell Apa, que’l donen!
Boira Que’l donguin! Faran bons negocis.
Fidel Sou servit?
Madrona Té raó. Ni tampoc li haviem dit res.
Boira Gracies. Ja ho he fet.
Passarell Doncs, beu, home! Beu, que és bo. (La Madrona aboca en una plata l’olla de les mongetes i després la serveix a taula.)
Boira No vui begudes fresques.
Passarell Si això és inflamatori!
Boira No tinc set.
Passarell Tu mateix. Té, Fidel. (Li ofereix el porró. En Boira’s passeja, malhumorat, per l’esquerra.)
Fidel Vinga. (Beu.)
Passarell (posant-se mongetes al plat) Ja estas a punt, Boira?
Boira Sí: a punt de tirar el cap per les parets!
Passarell (molt sorprès) Bo! I ara?
Boira Per xo he vingut, pera donar-te’l descàrrec de que aquest vespre no compteu am mi!
Passarell (més sorprès que de primer) I això? Que hem renyit?
Boira No, home, no. (La Madrona va als fogons i fregeix en una paella tres talls de bacallà, servint-los a taula així que estan.)
Passarell I doncs?
Boira Que no’m sents? Que no’m sents enraonar?
Passarell Què vols dir?
Boira Que no estic bé de veu! No sents quin rogall?
Fidel No’s nota pas gaire.
Madrona (an en Fidel) Noi: que no menges?
Fidel Ah! Sí. (Se serveix mongetes.)
Passarell (an en Boira) Bé: deixa-t de coses.
Boira Es que estic molt enrogallat.
Passarell Ja’t passarà, cantant.
Boira Mireu que’n soc de desgraciat! Justament avui he anat a costipar-me!… Ja no haurien de dir-me Boira!
Passarell Però, com ha sigut?
Boira Cah!… Estava suant, i aquell beneit del nuador ha esbotzat uns papers que feien de vidre d’una finestra de la quadra…
Passarell Ui, que ets delicat!
Boira I m’ha agafat de ple a ple una canalada d’aire que m’ha enfosquit la veu.
Passarell Bé, bé, mira: vaig a fer un crit an el Xic, i, en havent sopat, ens en anirem tots tres a comprar les atxes.
Boira En això no m’hi faré escàs; però, lo que és a cantar, no us refieu pas de mi aquesta nit.
Passarell No siguis espantadiç! (Va a cridar an el Xic per la finestra.) Xic!
Xic (desde dalt) Què hi ha?
Passarell Baixa, que’l meu cunyat ja és aquí. (Curt silenci. Torna a asseure-s.) Apa, que aquell noi diu que ve desseguida.
Fidel No és secretari de la societat, el Xic?
Passarell Sí: ell, secretari perquè és jove i enlletrat; jo, president perquè soc vell i corista d’experiencia. En aquesta casa hi viuen dugues autoritats de l’art.
Madrona (movent el cap, tot menjant) Ah, carrincló!
Passarell (a la Madrona, fent-li una festa) Ja veus si n’he fet de carrera, am tot i no tenir estudis.
Madrona On vas a parar!
Fidel Com us ho arregleu pera firmar els documents?
Passarell Molt senzillament: el Xic escriu el meu nom a baix, i jo, a sota, hi faig un gargot impossible d’estrafer.
Boira (completament abstret) Si jo’m pogués fer passar aquest rogall!
Passarell Això no és res. Tu, Madrona: després arriba-t fins a can Feliu a comprar un petriconet de rom del bo, que’l cremarem amb uns quants terrocets de sucre. Apa, que n’hi haurà pera tots dos.
Boira No’m farà res!
Passarell Sí, home. Amb unes quantes cullerades que’n prenguis se t’estovarà desseguit la gargamella. No hi ha com el rom cremat pera posar la veu a to. (Compareix el Xic, vestit de negre i am barretina vermella. Porta un distintiu en el trau de la solapa.)