Escena XI

(Els mateixos, més la Madrona)

Boira Vès, vès, que ve la Madrona.

Passarell (anant-se’n cap a la dreta) Que vingui! Que m’ha de fer la Madrona!

Boira (en to alegre) Que tal, noia? Ja tenim el niu endreçat?

Madrona (am tristesa) De mica en mica’s va fent tot.

Boira Vaia. (Curt silenci.) Ja deu ser tard.

Madrona No fa gaire que han tocat les dèu.

Boira Doncs, sent així, tot xano, xano, me’n aniré a veure què diu la pagesa de casa.

Madrona Queda-t a dinar am nosaltres.

Boira Visca!

Passarell (girant-se) Sí, queda-t.

Boira No, que la dòna m’espera.

Madrona Que passaria ansia?

Boira No; per això, no. Ella rai, que ja està curada d’espants!

Madrona Doncs, queda-t, home.

Passarell (seient a la dreta de la taula) No facis compliments, Boira.

Boira Res de compliments, ja ho sabeu.

Madrona Justament avui que tenim tant bon dinar!

Boira (am molta fruició) A casa també. Aquella m’ha promès que’m faria un arrocet amb una mica de peix, i ja voldria ser-hi.

Passarell Es a dir que no vols quedar-te?

Boira No; gracies. Que aprofiti.

Madrona Igualment.

Boira (després d’un curt silenci, acostant-se an el Passarell) Bé: ¿que vindras aquesta tarda a pendre cafè a la Societat?

Passarell Pot-ser sí.

Boira Vine dejorn, que farem un partit de manilla amb el Rovelló i el Xandri.

Passarell Vindré així que hagi dinat.

Boira Entesos.

Madrona Vès ara per què no ha de quedar-se…

Boira S’aprecía de la mateixa manera.

Passarell Com vulguis.

Boira (mirant al Passarell, am sentiment) Vaja, doncs, salut i bona gana.

Passarell Endavant, Boira.

Madrona Adéu, noi. (En Boira se’n va, apesarat, brandant el cap, per la primera porta de la dreta.)