En Mitja-galta
Reading edition
Noveleta barcelonina
Joan Pons i Massaveu
1905
A N’EN
JOAN ALMIRALL Y FORASTER
Ben segur qu’al toparvos ab el vostre nom a la capsalera d’aquesta xica novela restarèu sobtat una estona, axis per sapiguer la meva poca tirada per les endresses, com per lo migradet del present treball que, ben considerat, no passa d’una joguina.
La circunstancia de poguer oferir-vos una excepció, una singularitat que’s trobés a la mida de la ja vella amistat nostra, explica ingènuament el primer concepte, donchs es aquesta fins avuy en dia la única endressa de mos llibres; ara, per lo referent a la poquedat de la ofrena, si be es cert que, pera correspondre a mos desitjos, podria esperar ferho en alguna altra obra de més volada, no es menys veritat axis mateix que no n’hi hà prou dels propòsits si no més els embasta una bona intenció; y com rès tindría d’extrany que, per volguerho conjuminar tot a mon pler, l’ocasió’m passés de llarch, no he volgut posar a risch tan escayenta conjuntura.
Per altra banda, no heu d’apreuar aquest llibre per lo qu’ell es en sí, sinó per lo que representa; flor roquera ò de verger, rústega ò estrafeta, prenèula sols com a símbol de nostra antiga amistat, ja qu’esclatà a les primeries de nostra relació, al escalf d’aquesta amistat que ab la sahó del temps ha anat llevant de dia en dia més ufanosa; d’aquest rosari d’anys que hem desgranat abdós a la vegada, jo comptantvos els meus progectes literaris y vos informantme de les vostres aplegues pera aquest arxiu del Teatre Català, que teniu avuy ja tan complert y quina destra y simplificada organisació tant vos honora.
Baix aquest punt de mira, donchs, sols en signe de ferma y carinyosa recordansa es que, ab la excusa de la present noveleta, té la satisfacció de lligar públicament son nom ab el vostre,
L’AUTOR.