← Table of contents
L'esca del pecat

VIII

Reading edition

En lo taller de can Verdereau feya cuatre dias que no havian vist á la Gracieta.

–Qué li deu haver passat? –preguntava la Remedios á las demés amigas de travall.

–Pot ser que estigui malalta; pero ’m sembla que haurian portat recado.

–Lo que podém fer, es anar en corporació fins á la capella de Marcús; aixís son pare ’ns treurá de duptes.

–Jo no puch venir –exclama la Roseta– ja sabeu que cada dia m’espera en Peret…

–Ho deya per anarhi totas…

–Ja ’m direu demá lo que fá ’l cas y si es necessari, faré un sacrifici.

–Com vullgas.

Al ser l’hora plegaren y totas, menos las que tenian promés, se decidiren á fer la visita consabuda. Al arribar á la plasseta, girant á la cantonada hont acostumava tenir en Pau son taller ambulant de ataconador, veuhen lo replá que forma al haver pujat uns quants esglahons, net com una patena, sens la menor senyal d’haverhi estat ningú.

–Ay, ay; no trevallava aquí? –exclama la Pilar.

–Sí; pero ho trobo estrany.

–Espereus; ho aniré á preguntar á la taberna del devant que sempre li guardan lo vetllador, los tamborets y las eynas.

Entra un moment á la taberna del devant y torna á sortir al cap de una estona.

–He vist los utensilis del pare de la Gracieta y l’aprenent del taberner m’ho ha dit que fa cuatre dias que no ’n saben res.

–A n’ aquesta gent los ne passa alguna de grossa.

–Sabs ahónt viuhen?

–Sé que es lo carrer de la Allada, pero no sé quin número; mes recordo perfectament la escala, per haverla acompanyat la setmana santa del any passat, després de seguir munaments.

–Aném á veurer si hi sabém trovar?

Se’n van al carrer de la Allada; y s’aturan á la escala referida.

–Es aquesta, prou la conech.

–Hi pujém totas?

–Si, si.

–Jo opino lo contrari; lo mes acertat fora pujarhi una sola; podria haverhi malalts de cuidado y sempre se evitan molestias al pacient.

–Es igual, puja tu; nosaltres t’esperarém y si es cuestió que ’ns tingan de menester, avísans.

–No faré mes que preguntar pel benestar en nom de totas, per saber la novetat.

–Ves, ves.

Mes de mitj’ hora va durar la visita en cuestió; impacientas esperavan la tornada de la Remedios y per fi ’s presenta blanca com la paret y tan pálida que semblava que estés passant una basca.

–Qué hi ha de nou? –exclamaren totas á la vegada.

–Molt y dolent.

–Dolent?…

–Sembla mentida, os ne faréu creus; anemsem y pel camí os ho esplicaré.

Las hi contá lo de la nit del succés.

–Pero, qui es que está malalt; ella, ó son pare?…

–Ella, no te mes que ’l susto; qui está ferit es ell; al veurers enganyat dintre ’l pis per llogar, anava á cridar auxili y l’homenot després de amenassarlo li enfonsá un través de dit la teya, que li ha interessat la segona costella de la part dreta, amenassantlo en donarnhi un altra al coll al mes petit moviment. Després, ha dit, va sentirse un truch y aquell home li digué: –De aquí un quart pots sortir de aquí; pero si ho fas un sol minut avants te degollaré– y va desapareixe.

–Cosas aixís fan esgarrifar.

–¡Ay! jo tota m’esborrono.

–M’ha fet un encárrech.

–Sí? qué es.

–Los vehins de la escala s’ho han pres ab interés y volen fer agafar á l’Arturo y seguirli causa criminal; pero no saben ahónt viu; qui crech que ’l coneix, es la Roseta. ¿Recordéu l’últim dia que hi hagué aquellas cuestions per sobres lo de ’n Peret?… la Roseta va deixar anar un entretoch com si ’l conegués; y m’ha encarregat la Gracieta que te desitj de véurerla y es probable que ab lo que sab, descubrirán lo paradero d’aquest grandíssim pillo.

–Sí, sí; que l’agafin y que ’l penjin.– Se despediren horroritzadas per lo que acabavan de saber, esperant l’endemá, ó siga l’hora de cumplir l’encárrech.

Explore with AITake your curiosity a little further.

Reading settings