XXIII
Reading edition
Ab dos dias tan sols havém fet catorze embalatges de pedras, pero m’han ajudat.
–No tens por de que ’ns descubreixin?
–No hi ha cuidado.
–Ja has vist també lo molt que he trevallat jo; solzament ahir á la tarde vaig arreglar la de la dinamita.
–Ja está tot embarcat; y aquí van los coneixements y ’l recibo.
–Molt be, lo que es la práctica; vaig á fer lo seguro.
–¿A la mateixa companyía?
–¡Cá! ’t creus que soch tan tonto? Encare que fos un altre nom podrian coneixem pel poch temps que fa desde l’altra.
–Convením que partirém y será la última vegada.
–Sí; y perqué no ’m vingan mes tentacions faig lo seguro ab lo meu propi nom y domicili. Executat lo negoci, assessiném á en Pau, á l’Antonia, si podém al marqués y hasta á la Gracieta; d’aquesta manera estarém lliures dels perseguidors que ’ns poden fer mal, y fugirém al estranger hont ningú ’ns puga coneixe.
–Ben pensat.
–Ja sabs hont tens d’anar are?
–No recordo…
–A la torra de Sant Gervasi, á las ordes de l’Adelina.
–Per quin objecte?
–Lo del marqués.
–¡Ah! sí; y desaparegué entre tant que l’Arturo anava per lo seguro.