XV

Sí; es una bona proposició, pero la dignitat avants que tot.

–D’ ell ja no hi ha que temer res, perqué crech que es casat; per cert que viu ab un luxo…

–Quan dona unas cantitats aixís, no pot ser cap pelón.

–Jo trevallo l’assumpto desinteressadament.

–Pero tu sabs hont viu?…

–Si senyor; com que are vinch de sa casa.

–Donchs ja ho tenim be; aném á trobar aquell de policía…

–¡Ah! no senyor, no; he promés no descubrirlo y ademés, ell s’ha posat molt á la rahó.

–¡Es un pillo!…

–Reflexioni. ¿Hi ha hagut deshonra?

–No; perque no va poguer; perque tinch una filla que val mes de lo que pesa, que del contrari…

–Bueno, aném per parts. ¿Quína es la causa principal que motiva sa persecució?

–La meva ferida, no basta?

–Sí, teniu rahó de sobras; pero un cop la justicia haurá pres cartas, que l’agafará, lo tindrá pres y ‘l farán patir mes ó menos, qué n’hauréu tret? ¿voléu saberho? Donchs un enemich, un enemich poderós que os perdrá; tart ó dejorn l’absoldrán, y com qu’ es rich y segons tinch entés de mals antecedents, no ’s cansará fins y tan que ab los seus ardits, os proporcioni ratos mes dolents que ’ls que os propinavan los xicots al sortir d’estudi.

–Home, casi be… pero, qué dirian los vehins que s’han esforsat tant?

–Hi ha un medi; crideu reunió, estich segur que os aconsellarán la meva proposició.

–Lo que ’m fa por, es haver de firmar que li pres per altre y després que lo del Arturo ha sigut farsa…

–Consulteu ab los vehins. Vos hi va la fortuna vostra, que pot fer la felicitat de la Gracieta; ni ella tindrá de trevallar mes, ni vos haureu de posar mes mitjas-solas; poseu aquets diners á rédit y passareu una vida felís, vivint de la renda que ’l interés tant sols del diner vos produhirá.

–Ja ho veig tot aixó y fins lo cor se me’n hi va.

–¡Ah! si si; lo ben estar es primer que tot.

–Y si després se ’m segueix causa á mí per haver declarat en fals…

–Teniu rahó, no hi havia pensat, pero té arreglo. Avants s’ha de procurar per la llibertat del pres, donchs be; una volta vagi jo á cobrar lo primer pico dels cinch mil, avants de fer entrega dels documents, n’hi faig firmar un altre, en lo que consti que os perdona la equivocació y la farsa contra d’ell, de aquesta manera, tot queda á son respectiu lloch y no hi ha que parlarne mes.

–Estich ab tú, si; fes lo favor de venir á las vuit del vespre, perqué cridaré reunió y ja que tens tan bona llabia ’ls esplicarás lo que á mí m’has dit y farém lo que s’acordi.

–Teniu interes en aceptar?

–Per mi, diria que sí al moment.

–Donchs en fent un petit regalo als vehins, en recompensa de las horas perdudas, serán los primers en aconsellarvos que aceptéu.