XIV Al poeta que’m feu present de fruytes saboroses

Sota un parral qui pampolós verdeja per les columnes jòniques de marbre, tot clapejant de soleyet y d’ombres bellugadisses el mosaych del atri, cal posar ton present, jove poeta! Oh, quín present de fruytes saboroses! Son de Tempé frescal? Son de l’Arcadia? A quín hort les cullires? Be pot férsen a les tres Gracies delicat obsequi, que de fruytes més sanes y esquisides ningú’n presentarà. Veníu rioleres, oh petita Pandara, oh jove Ixena, per oferirne les primicies pures a les Gracies matexes, coronades ab rou d’eterna joventut! No hi manqui Methymna ab sa gran copa ahont fulgura la netedat… No hi manqui la parella de Lamon y Alidé, vellets benignes, pera honrarnos la llar ab la constancia d’amor, qu’es foch sagrat y dura sempre… Mes del festí poètich vàja enfòra l’entonament aparatós. Que hi sía senzill y noble tot, com l’art helènich. Convidèmhi’ls amichs. Cad’un que porti son present escaygut ab cor placèvol. Jo sols hi podré dur de ma garriga qualque bresca de mel, però mel pura que pren l’abella als romanins estèrils, mel com ells olorosa y ben daurada, com rajolí del sol qui daura l’Illa!