IV Calma

Traducció de l’oda XVI del II llibre d’Horaci

Calma suplica’l navegant qui’s troba per la mar ampla si ja negre núvol tapa la lluna y cap estel propici guía li dona.

Pau vol la Tracia furïosa en lluytes, pau vol la Media que’ls buyrachs adorna, pau, amich Grosfe, que ni ab or ni perles poden comprarne.

Ah! ni riqueses ni lictors de Cònsul tristes angoxes de cap cor allunyan, ànsies qui sota entexinat riquíssim pàlides volan.

Prou té per viure qui en modesta taula posa ab nou llustre lo saler dels avis: may li dissipan una sòn lleugera sòrdides ansies.

Què tant d’esforsos per tan curta vida? ¿Per què dins terres qu’altre sol feconda viure voldríam? ¿Quí, dexant la patria, fuig de sí propi?

Munta l’angoxa dins les naus ferrenyes, corre y encalsa’ls esquadrons qui trotan; ràpida corre més que’l cerf, ò l’ayre qu’alsa tormentes.

L’ànim, alegre en lo present, no curi lo que demà puga venir; les penes mescli ab lo riure… Rès al món se troba bò de tot cayre.

Mort primerenca desgracià un Aquil·les; llarga la vida per Titon fou càstich… Axí tal volta la fortuna’m dona lo qu’a tu’t nega.

Tu tens dominis hont a mils pasturan sícules vaques; per ton carro eguinan poltres superbes, y’t vesteix molt cara púrpura doble.

A mi certera’m concedí la Parca terres ben curtes, de la Musa grega l’hàlit amable… y desdenyar l’indocta turba maligna!