IX Retorn de la primavera

Ales, aromes, flors a miríades, càntichs y festes de vida pròdiga… Ton triomf es axò, Jovenesa, qui sempre nova per cad’any avansas.

Les noves fulles t’aclaman, trèmoles de goig, y l’ayre te fa caricies; te dú flors tot herbey, tota rama, fins el betzer y l’argelaga adusta.

Fins a l’escorxa del tronch decrèpita, com si hi colava sanch d’Hamadríades, surten brostes vermelles y gràcils pera oferirte renaxents corones.

Ta lley pregonan, gentils y ràpides, les orenelles, quan fidelíssimes van refent els niuets que tingueren dins el sopluig d’hospitalaries cases.

Els nius palpitan. Arreu salúdathi de l’aucellada la veu polífona; y al silenci nocturn Filomela diu tos encants ab melodiós deliqui.

Per tu bellugan, com flors volàtiques, les papallones y les libèlules, y els insectes humils se decoran a ton passatge de lluentes gales.

Dins les pastures d’herba fresquívola per tu se forman les vives èglogues: delitós el remat juga y salta, mentre’l pastor son flaviol modula.

Tot riu: sol, ayre, la terra pròvida, la mar calmosa, l’aygua reguívola, sols que passis, gentil Primavera, sobre’l vell món ab voladora planta!

Salut, oh Reyna del temps, esplèndida! Domína, y trèunos l’hivern de l’ànima; y entre flors y cansons escullides, restàura al menys nostre ideal, oh Flora!