Cicle forestal

Síntesi

Oh anònimes llegendes d'aroma mitgeval qui en vostre detallisme senzill y pintoresc, tancaveu l'aspra essència d'un món cavalleresc amic de les tenebres, devot de l'ideal! Quelcom de primitiu, quelcom de sepulcral nodria aquell món mitg romànic, mitg tudesc ornat ab l'ignocència, la nuditat d'un fresc, o ab la feixuga pompa d'antic castell feudal.

Creixia per demunt del burc la catedral com una aspiració magnànima y subtil. Floria en els vestits la joia de l'abril entorn de la severa caputxa monacal. Baixaven del recòndit imperi del Sant Graal els cavallers invictes de cara jovenil. Planava la feixuga pahura del any mil com una esgarrifansa de l'ànima immortal.

Per l'obrador petit bregava el menestral, somreia l'infantina dins un ambent de mesc, trincaven en la sala les copes del refresc, temien les corones l'enuig pontifical. Ab prèdiques omplien la plassa rectoral els frares del Roser, de pur catalanesc. Aparellats trescaven els fills de Sant Francesc y s'estremia el born del gran combat campal.

D'eix món policromat la nota desigual clamava ab estridències de sana joventut qui s'agitava sota la gran decrepitut de la boscúria excelsa, d'imperi universal. Dins els feréstecs àmbits del temple forestal creixien les hermites flairoses de virtut y de la creu de terme fugia esma-perdut el gran estol macàbric de l'esperit del mal.

Els penitents

Dins la caverna al bosc perduda fan penitència els penitents. Els baixa un àngel la beguda. Pugen a Deu llurs pensaments.

Un cap de mort es llur breviari ont hi contemplen fit a fit el geroglífic llegendari per la meteixa mort escrit.

Humils enfonsen mans y rostre de l'aspra terra dins el fanc y de la cova fins el sostre esquitxs arriven de llur sang.

Els llops els donen el bon dia y les guineus la santa nit y cada aucell els hi aparia ab una brossa el jas del llit.

Dins la caverna solitària fan penitència els penitents, y a Deu endressen llur pregària enamorats y macilents.

Parlen no mes qu'ab llur presència. Llur pell ja sembla un pergamí ab les grogors de l'abstinència, ab les arrugues del patir.

Ja no s'arrapen voluptuosos els ulls aixuts de tant plorar: son transparents y lluminosos de la claror qu'a dins hi ha.

Treuen llurs galtes la florida d'una recòndita vesllum qui mostra be no es estingida la flama interna que'ls consum.

En la boscúria centenària fan penitència els penitents y ab la virtut de llur pregària deixen els boscos ignoscents.