Escena X
Reading edition
(Cintet i Ciset) (Recolzats en la barca, però apartats l’un de l’altre. Pausa.)
Ciset: (de cop) Mala andanada! (Baixa al prosceni.)
Cintet: (també baixant) I cent andanades… i mil milions de rengles d’andanades!
Ciset: (amb despreci) De què te les heus tu?
Cintet: De lo que’m sé, i basta.
Ciset: Doncs guarda-t’ho.
Cintet: Com no t’ho guardes tu?
Ciset: (agressiu) No caldría sinó que fins el dret de renegar volguessis llevar-me.
Cintet: Jo no’t llevo rès.
Ciset: Mica!
Cintet: Què? què’t llevo? Digues.
Ciset: No haig de dir rès, jo; no hi tinc cap dret. Jo soc el noi xic.
Cintet: I què vols dir amb això?
Ciset: Que tu ets el gran.
Cintet: Mentres Déu vulgui.
Ciset: Per molts anys i mal profit te faci.
Cintet: Això de mal profit tu sabràs perque ho dius.
Ciset: I tu també ho sabs.
Cintet: Que’m pengin.
Ciset: Doncs que’t pengin i no parlem més, perque potser en diría massa.
Cintet: (provocatiu) Aboca, home, aboca!
Ciset: Mira, Cintet, quan un home té les sangs fregides… no li fiquis els dits a la boca.
Cintet: Que mocegues?
Ciset: Potser sí.
Cintet: Ja m’agradaría veure-ho.
Ciset: (contenint-se) Ja tens sort que m’ets germà.
Cintet: I si no ho fos, què faríes?
Ciset: Què faría?
Cintet: Sí.
Ciset: Doncs… Vaja, no tinc ganes d’enraonar més.
Cintet: Ja fas bé, ja; perque creu que tot i sent-te germà com te soc, em sento tot jo com un formigor que’m corra de dalt baix… i… i…
Ciset: I què? Acaba, home, acaba, si ets tan valent. També m’agraden els homes valents!
Cintet: Mira, Ciset, que ja’n ting prou de tot això…
Ciset: Què és això que no té nom?
Cintet: (esclatant) Que ja estic tip de tu, del pare… (Veient venir son pare. Cambi brusc.) El pare! (Queda com petrificat. Ciset se’n va tot roncejant darrera la barca.)