Escena VI
Reading edition
(Cinto i Mero)
Mero: (per l’esquerra, molt moix) Gracies a Déu que estem sols.
Cinto: (seguint passejant-se) L’home que creu en Déu no ho està mai de sol.
Mero: Si Déu no l’abandona.
Cinto: També és cert.
(Pausa. Es passejen tots dos en sentit oposat.)
Mero: (de cop) Hem de parlar.
Cinto: En tinc molt poques ganes.
Mero: Menos en tinc jo.
Cinto: Doncs calla, que per la boca mor el peix.
Mero: Just, i en boca tancada no hi entren mosques… però boca que no parla Déu no l’ou i qui llengua té a Roma va.
Cinto: (plantant-se) Que tens enfit de paraules?
Mero: (plantant-se també) Potser sí; potser ja és hora de que parlem d’una vegada.
Cinto: Potser ja hem parlat massa.
Mero: O massa poc.
Cinto: Bé, què hi ha?
Mero: Això et pregunto a tu.
Cinto: A mi?
Mero: Doncs a quí?
Cinto: An ell.
Mero: A quí, ell?
Cinto: Al bordegaç… al Cintet.
Mero: Amb ell no tinc de tenir-hi cap paraula.
Cinto: Jo menos.
Mero: No t’entenc.
Cinto: Jo sí.
Mero: Bé devíes dir-li…
Cinto: Sí, home, sí; ja fa potser una mesada.
Mero: I ell, què’t va respondre?
Cinto: Sabs què’m va respondre?… Doncs va tenir la poca latxa de no respondre’m rès. Encara l’espero.
Mero: I tu?…
Cinto: Jo? Ni una paraula més. Un pare és un pare i no té de rebaixar-se per un fill. Què s’ha pensat aquell mocós! Si molt enhorabona, veient que no’m responía li hagués romput l’ànima que l’aguanta, tot estaría arreglat.
Mero: Oh, tu ho dius…
Cinto: Perque és. Però ei: lo dit, dit. No vàrem convenir-hi tu i jo?
Mero: Sí, però…
Cinto: No vàrem quedar conformes tu i jo?
Mero: Sí, però…
Cinto: (amb força) No era la nostra santa voluntat?
Mero: Sí, però jo no comptava…
Cinto: Doncs prou! Ni una paraula més.
Mero: Però, ja veuràs, Cinto, devegades…
Cinto: Prou! he dit prou. Un home no té de tenir més que una paraula. Està dit? doncs, dit i prou! (Torna a passejar-se.)
Mero: Però, escolta, Cinto…
Cinto: Prou! Ja està dit tot. Ell vindrà, vaia si vindrà! No’n caldría d’altre sinó que no vingués!…
Mero: Però si no’m deixes parlar!…
Cinto: Es que ja està dit tot. Ell vindrà, vaia si vindrà! (S’en va cap a la barca, en treu el saltambarc, se’l tira a l’espatlla i se’n va tot botzinant.)