Escena VIII
Reading edition
(Mero, Tano i Ventureta)
Ventureta: (per l’esquerra) I doncs, que no veniu a esmorzar?
Mero: Venim o no venim. Cuida’t de tu.
Ventureta: Es que quan arribareu ja se us el hauràn menjat les mosques.
Mero: Bon profit.
Ventureta: Que no teniu gana?
Mero: Ting lo que ting.
Ventureta: I tu, Tano?
Tano: Andana!
Ventureta: Però, quina aranya us ha picat? Pare, per l’amor de Déu, parleu d’una vegada; treieu-me d’angunies, com cent sants del cel! Si teniu algun ressentiment contra mi, digueu-m’ho, que parlant les persones s’entenen i no fent mala cara.
Mero: Cadascú fa la que té.
Tano: (maligne) Ja sé jo qui la fa més bona.
Ventureta: (sorpresa) Què vols dir?
Tano: Lo que he dit.
Ventureta: Que’m matin si t’entenc.
Tano: Ja m’entenc jo.
Mero: I jo també, m’entenc.
Ventureta: Ditxosos vosaltres! Mireu que entre tots acabareu per fer-me girar el cervell! Això no hi ha paciencia que ho aguanti; ja fa massa temps que dura!… Això no és viure… (Ploriquejant.)
Mero: Ploralles, are? Llagrimetes?… Vet-aquí tot lo que sabeu fer les dònes… M’en vaig per no veure’t. (Se’n va per l’esquerra.)
Tano: I jo per no sentir-te. (Tot anant-se’n.) Un castellà!… Tot justament un castellà, maleitsiga!… (Surt. Pausa.)
Ventureta: Vêt-ens-aquí tan avençats com abans. Déu meu, Déu meu! però, què’ls he fet jo?… Verge santa del Remei, toqueu-los el cor, deslligueu-los la llengua. (Amaga la cara en el devantal.)