Escena IX
Reading edition
(Ventureta; per l’esquerra Cintet seguit a distancia de Ciset)
Ventureta: Ai, sou vosaltres? Alabat sigui Déu! Potser de vosaltres en treuré una bona paraula.
Cintet: (molt brusc) A mi no’m contis rès: això al pare.
Ventureta: Que t’he fet alguna mala obra?… Que t’he agraviat en alguna cosa sense voler-ho?
Cintet: Tu ho sabràs.
Ventureta: Jo no, pobra de mi.
Cintet: Doncs, jo tampoc.
Ventureta: I doncs, perquè’m fas aquest paper, que ni’t dignes mirar-me la cara?
Cintet: Jo?… Vés a contar-ho al pare. (S’en va cap a la barca.)
Ventureta: I tu, Ciset, tu no estàs pas enfadat amb mi, fa? Tu sempre m’has volgut bé; no hi ha hagut pas rès entre tu i jo…
Ciset: Conta-ho al Cintet; ell t’ho sabrà dir.
Ventureta: Però no veus que’l Cintet sembla tancat amb pany i clau, com el vostre pare… i com el meu i com mon cosí. Si sembla que tots els d’aquesta barca heu perdut la paraula…
Ciset: Ja veuràs: el noi gran sempre és el gran; jo no só més que’l xic.
Ventureta: I què vols dir amb això?
Ciset: Que no só rés!… El noi xic! Un ningú!
Ventureta: I ara, d’on surts? De què estàs ofès?
Ciset: De rès, si no dic rès jo. Ell és el gran.
Ventureta: No dius rès però dius massa. Qualsevol que’t sentís es figuraría que te n’he feta alguna!…
Ciset: L’has feta… o no l’has feta. I prou.
Ventureta: No, prou, no. Vui que t’espliquis.
Ciset: Que t’ho espliqui aquèll. (Apartant-se.)
Ventureta: Que no’l sents, Cintet? De què se les heu ton germà?
Cintet: (des de la barca) Ell s’ho sabrà.
Ventureta: Reina del cel! Acabareu per fer-me tornar boja entre uns i altres!
Cintet: Aixís et tancaràn.
Ciset: I a mi també.
Cintet: I a tots.
Ventureta: Es que sí que sembla que tots plegats hagueu perdut el judici! Com hi ha món, cinc homes sou en aquesta barca i sembla que a tots cinc vos hagi tocat un mal aire. (Se’n va plorant per l’esquerra.)