Escena V
Reading edition
(Cinto, després Quirze)
Cinto: (passejant-se) Sembla mentida!… Un fill! Ex! (Escup.) D’això en diuen fills… Té raó el ditxo: crieu fills… ex!… I jo, jo mateix! un pare!… D’això en diuen pares?… Mentida! Això no és un pare ni és rès! Ex! Altre temps si que n’hi havíen de pares! Ja haguera pogut jo, al meu de pare… vaja un! De la primera plantofada m’haguera fet saltar més dents i caixals que no m’havía posat a la boca Santa Polonia!… Però avui dia… ni pares ni fills, mal foc els cremi tots! Ex! (Escup. Segueix passejant-se)
Quirze: (sortint de la barraca) Escolteu, Cinto, què teniu…?
Cinto: (sense aturar-se) Tinc lo que tinc.
Quirze: Home, no us escalabrineu; si encara no sabeu què anava a dir.
Cinto: Ni ganes.
Quirze: Venía a dir-vos si teniu mistos, que’l Gibert els ha acabat i jo no’n gasto.
Cinto: I a mi què?
Quirze: I aquell redimontri de foc sembla que jugui a no voler-se encendre. Qualsevol diría que…
Cinto: (butxaquejant) Té i calla, xerraire!
Quirze: Déu vos ho pac, perque fa una hora que m’estic treient el fetge per la boca, bufa que bufa i venta que venta…
Cinto: I que’t creus que xerrant se t’encendrà?
Quirze: Home, jo ho deia per…
Cinto: No necessito saber-ho. Té. (Li tira la capça de mistos.)
Quirze: (cullint-la, apart) Així’s tiren els guants al rei. (Alt.) Vos els torno desseguida. (Entra a la barraca.)