Escena III

(Ventureta i tots els demés personatges com s’anirá indicant) (Apareix Gibert i estén un pal a terra; darrera d’ell apareix Quirze i n’estén un altre dos passos més enllà. Entretant es veu bellugar-se tot al través de l’escena la corda que se suposa va estirant la barca. Finalment apareix la popa de la barca relliscant per damunt dels pals fins a posar-se al mitj de l’escena. A dalt de la barca Cinto, Cintet, Ciset, Mero i Tano, enfeinats, sorruts, treballotejant silenciosament en arriar la vela, estibar cordes, aixecar coves del fons, etc. Mentrestant els dos palers treuen el palànqui de la popa, recullen el llivant, etc. Ventureta s’acosta tímidament a la barca. Els cinc sardinalers en van saltant l’un darrera l’altre, per diferents indrets. Gran pausa.)

Quirze: (per sí mateix) Ja tenim aquí la professó de la Bona Mort.

Gibert: Muixoni; no’ls trenquis les oracions… si no vols que’t trenquin alguna altre cosa, que no estàn per brocs.

Ventureta: (a Mero) Bon dia, pare. Com ha anat això?

Mero: (sorrut) Cuida’t de tu.

(Fins que s’indiqui, els cinc personatges de la barca tindràn l’aire sorrut, parlen a morrades i sense mirar als seus interlocutors.)

Ventureta: (apart) La cançó de sempre! Veig que no ha mudat el vent.

Quirze: (abocant-se a la barca) Sembla que no ha anat malament, fa?

Cinto: Millor podía anar.

Quirze: D’aquest pà feu rosegons?

Cinto: En faig lo que’n faig.

Gibert: (abocant-s’hi també) Alça, veig que ja heu anat desmallant tot venint.

Cinto: I doncs, que volíes que joguessim al dòmino?

Gibert: Déu n’hi dó! Què va que heu fet de dotze a tretze arrobes de sardina? Fa, Cintet?

Cintet: No soc cap romana per pesar-les.

Quirze: I tu, què hi dius, Ciset?

Ciset: Busca-ho.

Quirze: I tu, Tano? (No contesta.) Tano, ep! Es pot saber?…

Tano: A Salamanca.

Ventureta: (a mitja veu) Déu hi faci més que nosaltres.

Quirze: (també a mitja veu) Ora pro nobis.

(Mentres els altres cinc van feinejant silenciosament entorn de la barca, treient-ne coves, xarxes, etc.. Gibert i Quirze s’aparten i tot aixugant-se la suor i abaixant-se els pantalons se dirigeixen a la barraca.)

Gibert: Vaja, ja estem, gracies a Déu. Anem a esmorzar que a mi ja’m criden. (Entra.)

Quirze: Es lo millor que podem fer. Ets servida, Ventureta?

Ventureta: Gracies, Quirze; qu’aprofiti.

Quirze: (girant-se als demés) I vosaltres? (Ningú li respòn.) Ni mai. (Se n’entra a la barraca tot saltant i xiulant.)