Escena VII
Reading edition
(Mero sol, després Tano)
Mero: (passejant-se) Es clar, ja ho veig… en part té raó: un pare és un pare i no té de rebaixar-se per un fill. Jo també soc un pare… i tampoc ting de rebaixar-me per una… Es clar, prou! Ja està dit: ella parlarà!… Per xò, si ens haguessim esplicat els uns i els altres… tal vegada no’ns trobaríem com ens trobem. Però són tan aixuts, sembla que tinguin por de malgastar saliva… Ja’t dic jo que puja un jovent!…
Tano: (per l’esquerra) Ah, sou vós, oncle?
Mero: (passejant-se) No; un altre.
Tano: (no sabent com començar) Maleitsiga!
Mero: Amén.
Tano: Vaja, s’ha acabat. Ting de parlar-vos.
Mero: A saber si ting ganes d’escoltar-te.
Tano: I pla que m’escoltareu.
Mero: Podé no.
Tano: Doncs podé sí!
Mero: Mira, Tano, tu estàs molt per raons i jo no ho estic gens.
Tano: (impacientat) Maleitsiga!…
Mero: (per sí mateix passejant) Es clar que això no són pares… Com que no que no soc un pare…
Tano: No que no ho sou un pare. Jo us juro que si la Ventureta fos filla meva…
Mero: (plantant-se en sec) Què’n tens que dir de la Ventureta?
Tano: Rès de mal, ei, però…
Mero: Doncs no te la posis a la boca.
Tano: Es que si la Ventureta en lloc de ser-me cosina em fos germana…
Mero: Què faríes?
Tano: Ja hauría fet sortir el Sant Cristo gros.
Mero: I qui ets tu, per… Ja veuràs, Tano, entre pare i filla ningú té dret a ficar-s’hi, som-hi?
Tano: Però quan un pare…
Mero: (quadrant-se) Què’n tens que dir de mi?
Tano: Rès de mal tampoc, però…
Mero: Doncs calla.
Tano: Es que de tant callar ja s’em comencen a fer trenyines a la gargamella.
Mero: I a mi de tant sentir-te ja s’em fan timbales a les orelles. (Li gira l’esquena.)
Tano: (per sí mateix) Maleitsiga! (Amb rabia.) I tot justament un castellà!…
Mero: (per sí mateix) No, que no soc un pare… un calsaces, soc! Ve-t’ho aquí, un calsaces!…
Tano: (per sí mateix) Qualsevol altre que fos, santa i bona María!… Però un castellà! Redéu! Tot justament un castellà!…