III.
Reading edition
Entre els que mes concorrían a n’el menjador intel·lectual, he citat un jove artiller. Tenía vintitrés anys i era d’una hermosa figura, molt intel·ligent, ínstruit, fí, ben educat. Havía nascut a Buenos Aires, fill de pares espanyols, que l’havien inscrit a n’el consulat d’Espanya. Parlava el francès, l’anglès, l’italià i havía estudiat el batxíllerat. Mès que un senzill soldat semblava un oficial de raça noble.
Doncs aquest soldat extrany era el propagandista més exaltat de les teoríes ácratas i anti-militaristes. Amb una gran força de dialéctica i amb el calor d’un apóstol, sempre estava defensant l’anarquía. Un día va esser trasladat a Lleida. Segons digueren es va insubordinar amb un quefe. El detingueren i el portaren a les presons del Castell, i mentres se li instruía la sumaria, una nit un centinella el va matar d’un tret, dient que tractava d’escapar-se.
¡Pobre xicot!