VII

He d’afegir unes paraules sobre la pena de mort en les jurisdiccions o en les lleis d’excepció.

Cada vegada que les veus del poder han parlat d’una pròxima supressió de la pena de mort, no han mancat de dir que l’abolició no s’extendría a la jurisdicció de guerra. I en aquest punt calen algunes distincions.

Italia, qui té suprimida la pena de mort, la conserva en la jurisdicció militar, però sols en el temps de guerra. Vet-aquí una aclaració ben necessaria. A nosaltres, de moment, no’ns importaría que la llegislació espanyola adoptés el mateix principi. La guerra, per sí sola, representa un instint atàvic consemblant an el de la pena de mort. De fet, es una pena de mort aleatoria. I com és un estat anormalíssim, pera lograr el qual se necessiten fortes coaccions, la pena de mort n’es una natural conseqüencia. Però voldríem, en canvi, la supressió absoluta de la pena de mort en temps de pau, així en la jurisdicció militar com en la civil. No creiem que sía d’una absoluta necessitat pera la disciplina, com creu un tòpic corrent. Caldría, en aquest punt, fer una comparació entre les sancions senyalades en els diversos Còdics militars d’Europa, i modificar, en vista d’elles, el Còdic espanyol, repetides vegades calificat d’arcàic.

S’ha de tenir en compte, ademés, que’ls delictes penats de mort, en jurisdicció militar són de dues classes: o bé els de disciplina, o bé els d’orde públic. Uns i altres són delictes pera’ls quals, en general, no regeix l’extradició, i per tant no són considerats delictes universals, delictes naturals; sinó delictes artificials, locals, nacionals, polítics, creats per la llei i no per la naturalesa. Els homes sobre qui recauen en general aquestes condemnes no són criminals nats, professionals; sinó ocasionals, adjectius. Si acudim a l’historia, veurem que les víctimes proclamades avui ilustres foren un día sacrificades per jurisdiccions excepcionals o de guerra, sota les ires o les passions del moment, unides a la rapidesa dels tràmits. Alguns d’ells ahir foren criminals i avui són hèroes: ¿quínes honres nacionals semblaríen abastament avui, per exemple, pera’l general Lacy, o pera l’Empecinado, o pera Torrijos, si poguessin ressucitar?