La Sirena

Drama en quatre actes y un cuadro

Josep Pin i Soler

1891

Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.

Manera de ser dels personatges principals.

Lo Grabat. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells, afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la sèva sang, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella.

Gatneu. Lo tipo del dropo de platja, del que s’engorroneix y comensa per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l’han convidat y termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont s’arrapa es la d’una germana viuda, d’una filla casada, d’una pobre mare qu’ ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.

Llevat la dropería, plé d’inginy y de gracias que ’l fan suportable. Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui ’l tipo, mariner, vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre será ’l parássit casi ruffiano.

Lo Sacristá. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre esclau d’un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de ser honrat… aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y mal nudrits.

Don Luisito. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch, interessat, descontent de trovarse entre personas que no li diuhen mi amo… Si hagués viscut hauría sigut, socialment, insuportable; políticament, partidari de Maceo.

La Pitera del hostal. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va enamorar d’un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare s’oposaren al casament, pero ella no ‘ls escoltá. De son casament ab lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la volía, ella s’imaginá que l’estimaba, y la pobreta una mica causat per l’estretés en que vivia y que son casament ab un Capitá de carrera hauría desvanescut, una mica perque potser s’había aficionat de cor al mascle ardit que se l’había feta sèva, lo cert es que concibeix una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l’home que l’había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu’ al tenir d’empendre viatje pren comiat d’ella ab la major frescura, com dihent: “ja torno”. Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla qu’ adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan s’ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa darrera ilusió queda com trastocada.

Marieta. Una bona noya sense personalitat mentres es verge… Enérgica, sang del Grabat quan aquell criollo ha abusat d’ella.

La Sorda. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets… Tots los homens que li eran alguna cosa, ó s’han quedat en terras d’hont no vindrán per pobres, ó s’han negat! Viu de no res… de rosegóns, de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres qu’ ella.

Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.

Época, indumentaria, sitis, etc..

Uns quants anys després del tractat fet ab l’Inglaterra –28 juny de 1835– pera abolir lo tráfech d’esclaus y conegut per “tratado de Martínez de la Rosa”.

Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que ’l primer barco de vapor trasatlántich, lo Sirius, s’estrená d’Inglaterra á l’América del Nort en 1837. Lo Sirius com tots los creuhers y vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas.

A l’arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un dels primers vaporets que tingué la França, Le Taureau, d’uns 40 metros de llarch: portaba quatre ximeneyas.

Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus. Entr’ ells tractaban als qui hi eran embarcats de Carboners.

Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la negrada, n’hem escullit un d’auténtich: una recalada prop de Cárdenas en vista de las “tetas de Camarioca”, dos puigs que guían als mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco negrer fondejaba entre ‘ls cayos y la costa, y al ser de nit desembarcaba als negres, qu’ eran entrats dintre un bohiho –magatzém y habitació,– y d’allí, un cop reposats, los repartían entre ’ls propietaris ó delegats dels propietaris per compte dels qui s’había fet l’expedició. Quan los desembarcaban ja anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats.

Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab cabos triats d’entre ’ls negres que ’ls habían semblat mes inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint no eran compatriotas que fins n’hi había de nacions enemigas, devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós.

Advertencias als senyors directors d’escena.

En lo teatre Novedades de Barcelona hon s’ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte IV en lo qual se referix lo combat naval, de: “ni un de malalt” (pág. 67) á “tinch un munt de cartas” (pág. 71).

La música demanarla al mestre Gimenez, director d’orquesta del teatre de Novedades.

Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa.

Los idem per vestits al Sr. Labarta.

Las indicacións de figuració y plantament d’escenas al Sr. Tutau.

Repartiment.

Personatges Artistas

La Pitera del hostal 35 anys Dª. Carlota de Mena.

Marieta 18 " " Josefina Roca.

Roseta 35 " " N. N.

La Sorda 70 " " Concepció Palá.

Ció 50 " " Elvira Morera.

Grabat, capitá de la Sirena 45 " D. Teodoro Bonaplata

Noy Gran, pilot 40 " " Vicens Daroqui.

Gatneu, cuyner 40 " " Hermeneg. Goula.

Patou, mariner 30 " " Lluis Muns.

Miliet, agregat 18 " " Carles Delhom.

Don Luis, armador 25 " " Frederich Parreño

Senyor Joanet, caixer 60 " " Miquel Pigrau.

Carlets, escribent 20 " " Frederich Fuentes

Sebastiá, idem 20 " " Lleó Odena.

Lo Senyor Rector 65 " " Jaume Virgili.

Sacristá 70 " " Joan Oliva.

Lo cego 75 " " Enrich Guitart.

Lo Mayoral 30 " " Ricard Esteve.

Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del poble, etc., etc..

Direcció artística: D ANTON TUTAU.