Acte tercer.
Reading edition
Aqueix acte pot ser suprimit en los teatros ahont lo material escénich siga reduhit; no obstant tot lo que diuhen y fan los mariners de la Sirena, relatat ja per mí anteriorment, y ab més detalls en la novela Jaume, ha sigut l’embrió, l’idea inicial del present drama. Totas las cosas, fins las insignificants, tenen la sèva historia; la de la Sirena es molt senzilla. Uns amichs, personas de teatro, ‘m digueren: "D’aquell epissodi que hi ha en la novela Jaume, sab d’aquell tarrabastall que ’s passa à bordo del Mal genio, d’aquell combat (auténtich) entre un negrer y un crucero inglés… –Bè, ¿y qué? vaig respondre. –Se ’n podria fer un drama interessant. –¿Un drama? –Se podria fer… fent-lo, van afegir los amichs, inventant una familia pèl capità, altre al pilot, creant uns quants personatjes, fentlos anar y venir, gemegar y riure, en una paraula, donantlos vida… –¡Pst! no es mala idea…" y tras, tras, un full darrera l’altre vaig anar omplintlos de las cosas que deyan y feyan la gent del barco, la que à terra ’ls esperaba, la gent qu’ estimaban, de qui eran estimats, aborrits, anyorats, temuts, desitjats.
Ara no més queda un punt per resoldre: l’interès que pugui oferir la fabulació del drama, la vida que puguin tenir la gent per mi inventada.
Combat naval.
La cuberta de la Sirena, algún fanal de servey penjat á la toldilla y dintre la cuyna; dos canóns montats en curenyas móvils, especas, buixells, calabrotes, etc., etc.. Grabat observant l’horisó; Miliet preparant duas tassas de café, que passará al Capitá y al Pilot que va y ve.
Veu del Serviola: . ¡Vapor á sota vent!
Pilot: (Acudint depressa.) Si ns’han vist del vapor estem perduts.
Grabat: Parla baixet; ab semblant calma, las veus van lluny.
Miliet: (Vè ab lo café abocat.) Preneulo, se torna fret.
Pilot: (A son fill.) ¡Milio! (Li parla á l’aurella. ’L noy desapareix.)
Grabat: Allarga tot… (Pausa. Maniobra.) Y per si de cas, Noy Gran, amanim las eynas. (Los mariners posan dos canons en posició. Al Nostramo.) ¡Reparto d’armas! (Se ’n va ’l Nostramo y dòna destrals, asconas, sabres, etc.. A Milio.) ¡Pólvora y balas! (las portarán en una senalla y saquets.) ¡Nostramo! (Ve ’l nostramo.) Que ’ls donguin café, racció doble de canya. (Lo cuyner reparteix beguda.) ¿Tot está bèn tancat? ¿los panyols? ¿la bodega? ¿’l sollado?
Pilot: ¡Tots dormen… res de nou! (Mirant á la bodega per un portaló).
Grabat: Es lo vaporot qu’ hem vist á posta de sol… Un inglés que si ’ns aborda…
Gatneu: (Intervenint.) ¡Pobrets de nosaltres! ¡penjats! ¡penjats á las vergas! ¡Rendimse, Capitá!…
Grabat: ¡Tu! (Li allarga un cop de destral. Lo cuyner esquiva ’l cop fugint.) ¡Si no ’t penja l’inglés te penjaré jo!… ¡cobart! ¡Aneu! (al Pilot y á Milio) que no parli á la gent; poséuli ferros.
Pilot: (Mirant ahont es lo cuyner.) S’ ha amagat á la cuyna… no ’n sortirá… Lo fet es que si ’ns prenen la negrada…
Grabat: No pendrán res. (S’ aixeca resolt, habent carregat lo canó.) ¡Ans que rendirme… á pico! Ab aixó despedeixte del tèu fill, encomanat á Dèu si estás d’humor de ferho. (Ell se treu un escapulari, y recullit, sense gorra, prega en veu baixa.)
Miliet: ¡Lo vapor!…
Grabat: ¿Ahónt?
Pilot: Ha passat de mar-lo-vento á sota-vento.
Serviola: ¡Vapor á sota vent! (Comensa á véures un vapor costat esquerra del espectador.)
Grabat: ¡Calla! (Al Serviola. Li envía á Miliet per ferlo callar. Tot per senyas.)
Pilot: Un barcot de rodas, ¡mala fí fassin!
Grabat: Ara no ’l veig, pero ’l sento damunt de la post del pit com si ’m xafés.
Pilot: No porta llums de posició pera abordarnos desprevinguts.
Grabat: ¡Apaguéu los fochs! (Apagan los fanals y llums que hi había encesos.)
Pilot: Me sembla que va ab rumbo á Santa Helena.
Grabat: ¿Vols dir? Fes arriarho tot.
Pilot: ¡Arria y carga! (Maniobra. Després tots los mariners s’arman y s’agrupan.)
Grabat: Avans que ’l sol surti ’l tením per la proa… (Pausa.) Vinga ’l café. (A Miliet, que li dòna.) Digas al cuyner que reparteixi més canya, rom… y poch soroll. (Los homens bebent, parlant en veu baixa. Algúns se bellugan per curiositat, altres per anar á agenollarse.) Al qui ’s mogui del puesto sense necessitat, li asclo ’l front d’un cop d’aixa.
Miliet: ¡Pare! (Entre ells dos, tendre, íntim.)
Pilot: ¿Qué tens por, fill?
Miliet: ¿Voleu dir que ’ns penjarán?
Pilot: ¡Encomanat á Dèu… y sigas home!
Miliet: A la Mare de Dèu de la Bonanova. La mamá m’ho va recomanar. (Se treu l’escapulari y resa.)
Gatneu: A tu no t’farán res… ¡tant de bó que jo fos una criatura!… no més matarán als homes fets…
Patou: ¡Mare de Dèu del Carme! ¡Amparéume, Sant Antoni benehit!
Grabat: (Al Pilot, mitj de serio, mitj de broma.) ¿Que la fem la prometensa, Noy Gran?
Pilot: Ja está feta: una Sirena de plata portada á peu descals á Sant Elm…
Grabat: Si salvem bous y esquellas. Si no més salvem la pell… me sembla que bastaría que ’l barquet fos de fusta. (Broma.)
Gatneu: ¿Y si ’ns penjan á las vergas?
Grabat: ¿Ja torna á ser aquí… aqueix pillo?… (L’ agafa pèl coll. Li treuhen de las mans.)
Pilot: Amaguéuse, si teníu por… y calleu… no sortíu mes de la cuyna.
Miliet: Porta issada bandera de parlament.
Grabat: (Observant lo barco enemich.) Ves á parlá ab lo Dèu que t’ha fet.
Pilot: Demana visita.
Grabat: ¡Enllestim! (Als mariners que s’acaban d’armar.)
Pilot: ¡S’avansa!… ja estem á tiro… (Canonada de l’inglés.)
Miliet: Pare, ¿que tiran ab bala? (Baix.)
Pilot: ¡No, fill, no! ¡Fan salva! Es per riure…
Grabat: Ja som al sarau… ¡Venga! (La metxa.) Per no passar per mal criats los hi tornarem lo saludo… (Pausa.) Apuntéu aqueixa pessa. (Al Pilot.) Tirarem l’un després de l’altre sense deixarlos respirar… Jo apuntaré á la roda… Vos per cuberta.
Miliet: (Ab l’ullera á la ma. Comensa á clarejar l’horisó.) Se li veu lo nom… Se diu Good morning.
Pilot: Que vol dir: “Bon día tinguin”.
Grabat: ¡Ara te ’l tornaré lo “bon día tinguin”! (Apuntan pausats.) ¿Somhi?… ¡Foch! (Dos tiros, l’un després de l’altre. Las canonadas causan avería á bordo de l’inglés. Gran pausa. Moment d’ansietat.)
Patou: (Ballant.) ¡Justa! ¡dintre ’l pap!
Pilot: Tenim lo vent de matinada á sobre.
Grabat: ¡Estem salvats! ¡Cassa! ¡Issa! ¡Allarga tot! (Maniobra. Pausa.)
Pilot: Ja fem camí. (Lo barco branda y avansa.)
Gatneu: (Carregat d’armas y un sabre á las dents.) ¡Orsa, orsa! ¡Vatua ’l mon! ¡Si son uns bacons aqueixos jans! (Fa ’l valent. Xiulets á bordo del inglés. Descarga de fusellería.) ¡Revatua l’mon! ¡Estich ferit! (Cau.) ¡Ay! ¡ay! ¡ay!
Miliet: Pare, ¿estem salvats? (Intim.)
Pilot: Sí, fill, sí.
Miliet: No ’us penséu, no, ’n tenía gens de por; mireu. (Ensenya la destral, la canana que portaba.)
Grabat: ¡L’inglés tè la roda rompuda! No fa camí… ¡Ansia! (Als mariners.)
Patou: (De sobte l’orla y fent portaveus de las mans. Als inglesos.) ¡Alsa, valents!
Gatneu: ¡Ay! ¡correu! ¡ay! ¡Me desangro!
Grabat: ¡Moríuse!
Serviola: ¡Xarraires!
Patou: ¡Bariguts!
Pilot: ¡Mala negada pogueu fer tots! (Pausa.)
Miliet: ¡Memorias á la senyora!
Grabat: ¡Gut morning, borratxos! (Surt lo sol. Pitadas á bordo del inglés. La “Sirena” ab tot lo velam pren sa bordada.)
Teló.