CAPÍTOL I (continued 5)

Val a dir que sempre ha estat esplèndidament educada. A divuit anys parla ja tres idiomes, i fins ha oblidat més del que una dona anglesa, generalment, ha llegit tota la seva vida. Fins ací aquesta educació no li ha servit de res. Tot just casada, s'ha retirat a la cuina i s'ha donat aire de deixar-ho tot per aquesta, per tal de tenir temps per a mal cuinejar. Però anem a suposar que comença a descobrir que a una dona no li pertoca sacrificar tota la seva existència a les feines de la casa, així com a un home no li escau esdevenir una màquina de negocis; anem a suposar que es desenrotlla en ella l'ambició de pendre part en la vida social i nacional; i aleshores veurem com la influència d'aquest contribuent sa de cos i ànima serà segurament durable i anirà molt enllà.

S'ha de tenir en compte que l'alemany és extraordinàriament sentimental i fàcilment influenciat per les seves dones. D'ell es diu que és el millor dels enamorats i el més dolent dels marits, cosa que ha estat culpa de la dona: un cop casada no fa més que allunyar d'ella tot el que sigui poesia: en té prou amb uns espolsadors per a llançar-la de casa. De noia, mai no entengué l'art d'abillar-se; d'esposa, es desprèn d'aquelles robes i s'embolcalla amb qualsevol cosa estranya que troba casualment per la casa, segons la impressió que produeix. Una figura que sovint podria ésser la de Juno, i una fesomia que sembla de vegades la d'un àngel curull de salut, ella fa de manera de fer-ho malbé. El dret d'ésser admirada i adorada el ven per una plata de dolços. Cada tarda se la pot veure al café atipant-se de pastissos plens d'abundosa crema, amb ajut de llargues glopades de xocolata. En poc temps esdevé grassa, patosa, lassa, i perd absolutament l'interés.

Així que la dona alemanya s'estigui del seu café de la tarda i la seva cervesa a la nit; així que faci l'exercici que cal per servar les seves formes, i continui llegint, després de casada, quelcom més que un llibre de cuina, es trobarà el Govern alemany amb una nova i desconeguda força amb que heure-se-les. Per tot arreu, a Alemanya, poden veure's clares proves que la vella frau alemanya va fent lloc a la moderna dama.

Hom no deixa d'encuriosir-se pel que esdevindrà en haver-se fet aquesta evolució, car la nació alemanya és molt jove encara, i la seva saó és cosa d'importància per al món. És un bon poble, un poble afectuós, que ajudarà, sens dubte, a millorar la humanitat.

El pitjor que es pot dir d'ells és que tenen llurs faltes i no n'estan assabentats. Es consideren perfectes, i això és una innocentada. Arriben tan enllà, que es creuen superiors als anglosaxons, i això és incomprensible. A un hom li sembla que el que fan és intentar-ho.

-Tenen els seus punts- digué George; -però el seu tabac és un pecat nacional. Per la meva part me'n vaig a jeure.

Ens aixecàrem per recolzar-nos en el baix ampit de pedra, contemplant les llums bellugadisses sobre el riu fosc i suau.

-Ha estat un Bummel agradós totalment- digué Harris. -Em plau de tornar, però em sap greu que s'hagi acabat. No sé si em compreneu.

-I què vol dir, un Bummel?- preguntà George. -¿Com ho traduiríeu?

-Un Bummel- vaig explicar jo -ho diria d'un viatge, llarg o curt, sense finalitat. L'única cosa que el regularitza és la necessitat de tornar al punt de partida a un temps donat. De vegades es fa per carrers concorreguts, i de vegades per camps i carreteres. En qualques casos disposem d'unes hores; en altres casos d'uns quants dies; però, per molt de temps o per poc, ací o allà, els nostres pensaments van sempre amb el corrent que passa. Saludem i somriem a molts tot caminant; amb alguns ens hi aturem per conversar una estona; amb altres fem un tros del camí tots plegats. Ens havem interessat per moltes coses, i sovint ens hem sentit quelcom afadigats; però, en general, havem fruït una agradosa temporada, i ens planyem d'acomiadar-nos.

FI