SEGLES POSTERIORS

Ja durant lo segle xvi se notá l'abstenció dels catalans de figurar en la marina de guerra, puix com las esquadras espanyolas eran manadas per capdills de las provincias marítimas castellanas, com sucsehí ab la gran armada Invencible de Felip II contra Inglaterra, y per altra part com las guerras náuticas habian disminuit notablement, no existian motius pera formar notabilitats en la marina; aixó per una part, y per altra 'l descubriment d'América, qu' atreya moltas naus, favorint l'alta navegació, es causa de que sobresurtin molt contats mariners catalans en l'especialitat de la marina de guerra y 'ls pochs qu' allavors floriren, com qu' estavan enclosos dintre la nacional y no sempre obtenian los més elevats graus, d'aquí qu' avuy restin complertament desconeguts. Ademés desde 'l segle xvi en avant, exceptuantse pocas expedicions, ja no solcan los mars esquadras espanyolas d'una importáncia comparable á la d'aquellas expedicions dels Reys d'Aragó y com qu' ahont se troban los noms y las gestas dels capdills es en las guerras en que intervenen, d'aquí es que la falta de fets marítims es causa de l'inexisténcia d'almiralls dignes de l'admiració dels segles posteriors. Y en tant es aixís que 'ls catalans restan complertament eliminats de las més elevadas categorías en los regnats de Ferrant VI y Carles III, y fins en la batalla de Trafalgar, que resumeix y dona probas de l'importáncia de la marina espanyola, no menys que de la pericia de llurs almirants al comens del present segle, no prengué part cap mariner catalá d'una graduació mitjana.

Efecte de las anteriors causas es que sols podem enclourer en aquesta part als distingits mariners catalans Antoni Barceló, Felip Bauzá, Geroni Basart y Bartomeu Bosch.

Nasqué Barceló en Palma de Mallorca, lo primer dia d'Octubre de 1717 ; desde jove comensá sa carrera náutica viatjant en los barcos que feyan lo trajecte de Mallorca á Catalunya, per quin motiu prompte fou coneixedor de las prácticas y costums marítimas, per aixó es que solsament tenia 18 anys y ja era capitá d'un dels barcos correus, entre las Balears y la Península. Als 6 de Novembre de 1738 capturá dos galiots argelins per lo qual lo Rey l'hi concedí la categoria d'alférez de fragata; en 1753 era tinent de fragata, en 1756 fou agregat al cos general de l'armada, en 1762 obtingué grau de capitá y 'l comanament dels xabechs reals; llavors comensá las excursions marítimas contra 'ls moros de Berbería que tanta anomenada l'hi conquistaren; en dit any captivá set baixells, en 1763 tres navirs y feu presoner al capitá Selim, temut pirata del Mediterrá. Als 6 de Juliol de 1768 s'apoderá de una embarcació argelina de 21 canons; més endevant, prop de Melilla, prengué 4 barcos moros. En 1775 rebé 'l comanament d'un comboy que 's dirigia á Argel, essent nomenat brigadier per los bons serveys y zel que desplegá al cap del mateix. Lo marqués de Campo-Franco, en un poema escrit ab motiu d'aquellas guerras, descriu las altas dots que adornaban á Barceló; don Vicens García Huerta elogiá lo mérit de nostre Almirant en un romans que fou criticat severament per l'autorisat historiador de la marina espanyola, don Martí Fernandez de Navarrete, en una carta firmada baix lo pseudónim de Pancraci Lesmes de San Quintin. Als 24 d'Agost de 1779, s'encarregá de la direcció de las forsas navals contra Gibraltar, prenent possesió de la categoria de jefe d'esquadra. En 1783, era tinent general d'una divisió de 83 navilis que bloquejá á Argel destruhint més de 400 casas. Al any següent emprengueren los moros la revenja , mes novament foren derrotats en una batalla en que Barceló degué la conservació de sa existencia al major general don Joseph Llorens Goicochea. Als 27 de Setembre de 1784 era comandant general de las esquadras espanyolas y estaba condecorat ab la creu de Carles III. La altíssima posició é influencia qu' alcançá solsament ab l'aydia de llurs mérits, fóren causa de que l'envidia amargués l'últim período de sa aprofitada existencia y per aixó y á causa d'una sordera que patia, abandoná la Cort y 's retirá á sa patria, ahont morí als 30 de Janer de 1798, quant tenia 80 anys. La sua espasa 's conserva en lo Museo Naval de Madrit, sota 'l retrato de tan infatigable marino y al costat del plano de la batalla naval que 'n 1783 guanyá als argelins.

Altre mallorquí distingit en la marina, fou En Felip Bauzá; nasqué á meytat del segle xviii y morí en Inglaterra en 1833. Estudiá en Cartagena, y en 1789 acompanyá al explorador Malespina en sas expedicions navals y treballs hidrográfichs. En 1810 era director del Depósit hidrográfich d'Espanya, y aquesta circunstancia 'l decidí á publicar algunas cartas geográficas de l'América meridional, que per sa exactitut superan á las de Belling, D'Anville, Bauche, Brown, Moll, Poirson y altres. En 1823, á causa dels disturbis policichs ocorreguts en Espanya, emigrá á Inglaterra, ahont fou molt distingit per lo Gobern, que l'hi oferí un elevat siti en lo personal d'Hidrografia, lo qual no acceptá, més en 1830 doná á llum una

“Carta que comprende las costas del seno mejicano,”construïda por las observaciones astronómicas y cro- “nométricas hechas por varios oficiales de la Marina”real española é inglesa y por otros individuos de ambas “naciones. Por D. F. Bauzá, de la Sociedad Real de”Lóndres, etc. – Publicada en Lóndres, año de 1830, “por el autor.” D. Carlos III rey de España y de las Indias, y en lo revers la Fama volant sobre núvols, ab una corona de llorer en la má y l'expresió premia y excita al varon esforzado. Trobantse á Tolon de Fransa y sent necessari l'envio d'un plech d'importáncia se oferí al general don Joan de Lángara, després Ministre de Marina, y ab 48 horas aná y torná de Blanes, cumplint l'encárrech á satisfacció del general esmentat, per lo que 'l mateix monarca 'l premiá ab dos parellas del bou pera que ell y llurs fills poguesen dedicarse á la pesca.”

La suscinta y lleugera relació qu' acabo de llegirvos pot donarvos alguna idea de lo qu' eran los antichs capdills de nostras esquadras; mes la necessaria concisió dels datos biográfichs á ells referents, confesso, fan excesivament pesada y áspre eixa materia. No obstant aixó, de mon desautorisat parlament pot deduhirse ab sobrada facilitat l'importáncia de nostra marina, especialment en los segles que l'Etat Mitjana enclou; puix en una nació com l'aragonesa, que comptaba ab tan escasa costa marítima, florian á centenars en cada segle celebrats almiralls de fama europea, casi tots fills de Catalunya. Aquesta indicació 's troba ben comprobada en molts autors extranjers y nacionals y per aixó no 'ns estranya que desde 'ls analistas genovesos y venecians fins als cronistas catalans y aragonesos una no interrompida serie d'alabansas s'estableixi á favor de nostres mariners. D'aquí prové 'l sentiment que 'm causa 'l que jo haigi tingut qu' esser lo pregoner de sas glorias y de las gestas en que intervingueren, dolguentse en l'ánima, que no contessin ab mellor panegirista, donchs en aquest últim cas, sobre passar vosaltres una estona de més atractivol alicient, hauria restat mellor vindicada la memória de llurs inmortals fets.

He dit.