Mariners catalans célebres

Lluís Maria Soler y Puig

1882

DISCURS

llegit en

l'associació catalanista d'excursions científicas

lo dia 28 d'Octubre de 1881

Senyors:

La present conferencia pol considerarse com una continuació ó complement de las que baix lo títol La Marina de Catalunya en l'Etat Mitjana tinguí l'inmerescuda honra de donar durant lo transcurs del passat any académich d'aquesta Societat. Are, com allavors, tinch que condoldre 'm de la mala elecció que la Junta directiva ha fet en mi, puix be sabeu qu' entre vosaltres hi ha qui portaria a mellor terme aytal empresa, ab major copia de datos, més eruditas noticias y més atinadas observacions críticas que 'l qu' indegudament ocupa are aquest sitial il·lustrat ja per la veu y la doctrina d'insignes escriptors; no obstant, aixó m'aconhorta, puig ja que per una part coneixeu ma insuficiéncia, no 'm negareu, per altra, vostra indulgent atenció.

Fetas aquestas necessarias declaracions, ab que jo més que ningú necessito capsar los meus pobres trevalls, entraré en lo desenrotllo del meu tema; mes avans, pera major claretat y comprensió de la materia, considero oportú donar una noticia, encar que lleugera, de las categorías y graus coneguts y concedits en la antiga y reyal marina de Catalunya y Aragó.

Era l'Almirant ó Almirall lo títol suprém en los exércits de mar, cárrech vitalici concedit per la Corona á personatjes de las més distingidas familias del Regne, 'ls qu' ademés eran grans coneixedors dels usos y prácticas marítimas; per regla general lo grau d'Almirant era un cárrech honorífich més qu' efectiu y tenia designat lo comanament superior de las esquadras.

Mes qui era 'l veritable guia y quefe de las expedicions es lo cárrech sucsesiu, es á dir lo Capitá General, per aixó es qu' observarém que la major part dels més eminents capdills correspon al esmentat grau, perque qui 'l desempenyaba era necessari tingués especials y técnichs coneixements en l'art náutica pera dirigir ab acert las expedicions, embarchs, desembarchs, batallas y altres fets marítims; llur designació y nombrament era igualment de l'atribució del Rey, pero á diferencia dels Almirants, s'observa que 'ls Capitans Generals eran designats pera una determinada expedició ó guerra, passada la qual restaban de dret despullats de llur comanament. No 'ns podém donar compte de la trascendencia y utilitat que podia reportar á la disciplina y á las ordenanças marítimas semblant disposició ú observancia, perqué sentne lo grau d'Almirant solsament honorífich y 'l de Capitá General essencialment práctich y efectiu sembla més llógich qu' aquest revestís un carácter de perpetuitat avans qu' aquell, puix hasta la mateixa naturalesa de sas atribucions y debers aixís ho indica. Segons los casos las Corts generals del Regne, las provincias y 'ls comuns de las poblacions marítimas tenian facultats pera nombrar Capitans Generals de las esquadras que apromptaban, ja pera defensa de sas costas y ports, ja pera auxiliar als reys en las guerras, com tindrem ocasió d'observar diferentas vegadas, puix distintas ciutats, especialment Barcelona, donaban ocasió al seus fills de lluhirse al cap de sas esquadras.

Los Vis-almirants constituian lo tercer grau de la marina de guerra, eran oficials majors y manaban las divisions ó alas de las esquadras reyals, compostas de las armadas reunidas de Catalunya, Valencia y Mallorca, mitjansant la més estreta subordinació y cumpliment de las ordres y disposicions del Almirant ó Capitá General, que manaba en cap l'expedició.

Las tres anteriors categorías forman la que podriam anomenar secció d'oficials generals de la marina, puix ja própia ja directament delegada tenian jurisdicció y poder sobre moltas galeras, á diferencia dels cárrechs que segueixen, que 's circunscrihuen á una sola embarcació.

En efecte, lo cómitre es jo primer d'entr' élls, qu' ab carácter marítim, dirigia una nau, tenia á son cárrech lo pilotatje, la direcció de las maniobras pera las evolucions dels barcos y 'l gobern d'ells sols en la part náutica, estaba per consegüent encarregat de sa policia y gobern interior, del régimen y disciplina observats ab los mariners y demés inferiors, de la conservació en bon estat del estol no menys que de la dels utensilis accesoris; per remuneració d'aytals serveys tenia dret á una quarta part de las despullas fetas en las batallas als enemichs y en los assalts de las plaças; aquest empleo no 's conferia sino á personas pertanyents á la carrera ó professió marítima, puix ademés de l'especialitat de llurs coneixements y serveys se tenia en gran compte la llealtat del obtentor perqué era aquell sobre que 's fundaba 'l bon cumpliment de las disposicions superiors y per tant se requerian subjectes perits y práctichs en la navegació y experimentats ademés en los combats navals y altres eventualitats y contratemps propis de la náutica; d'acord ab lo patró debian gobernar lo barco, disposar sa col·locació pera la defensa, preparar los atachs no menys que fugir los contraris, y per últim facilitar l'abordatje; per causa de sas moltas atribucions tenian á sas ordres altres oficials auxiliars.

Paralelament al cómitre existia 'l Patró que disfrutaba d'igual categoria, mes aixís com aquell era 'l verdader capita, en sentit propi, del barco, aquest ho era de la gent de tripulació qu' anaba en lo mateix, de modo que més deu considerarse com cárrech de la milicia que de la marina, per aixó es que rebia ordres pera efectuar las maniobras, que verificaba d'acord ab lo cómitre, com habem dit, y per lo tant, al igual qu' ell, rebia altre quarta part de las despullas.

Lo sota-cómitre estaba á las inmediatas ordres del cómitre en calitat de subaltern ó ajudant.

Ademés d'aquestos graus de jurisdicció hi habia la marinería y 'ls soldats que tripulaban las galeras; aquella constaba dels oficis següents: popels (mariners col-locats en popa), proels (mariners de proa), ballesters, escuders, conestables, mestres d'armar ballestas, aliels, corullels , espaldels ó batidors de popa, remers, palomers, contramestres, senescals, cirurjians, contadors, escribans, agutsils, trompetas, clariners, tambors, cornamusas, gabiers y altres que fora llarch enumerar y quals especials atribucions no indicarém perqué, no convenint al objecte principal que 'ns proposém, restan sobradament indicadas per son propi nom y estan ademés explícitament definidas y senyaladas en las Ordinacions promulgadas per D. Pere IV en 1354.

Al entrar en l'estudi dels fets de nostres antichs capitans de mar, desitjaba donar á conéixer tant los dels marins de guerra com los dels mercants, mes si l'empresa es facilíssima respecte 'ls primers perqué no consisteix en altra cosa qu' en anar aplegant noticias, es de tot punt impossible respecte 'ls segons, puix particularment no 's troban datos que posin de relleu determinadas personalitats, per aixó es que prescindiré complertament d'enclourer en aquest treball als mariners mercants, comprenenthi tan sols los de guerra, que podém clasificar dividintlos en distints grops segons los sigles en que floriren.