SEGLE XV
Reading edition
Inaugura las gestas de Catalunya en aquesta centúria l'esquadra composta de 150 velas, que sortí de Barcelona contra las terras de Sardenya, que tant costaren de conservar, y al seu devant anaba 'l famós almirant Pere Torrellas, qu' habia pres part en distintas guerras marítimas com entés capitá qu' era.
Don Ramon de Perellós fou lo company del infant don Fadrich d'Aragó, fill natural del Rey don Martí, puix en 1424 abdós emprengueren una expedició contra 'ls milanesos. Més tart, junt ab Joan de Moncada y Bernat de Centellas se dirigí contra Nápols, derrotant al Duch d'Anjou y lliurant á la plassa sitiada. Ja alguns anys avans, Ramon Folch de Cardona intervingué ab lluhiment en un assalt de la capital del Regne de las Duas Sicilias, donat en 1422, puix manaba 28 galeras de Barcelona.
L'inmortal Fivaller, lo constant defensor de las llibertats de Catalunya, acudí en socors del rey don Alfons V y de son germá don Joan, presos en Génova per lo duch de Milá, Joan Maria, unit á aquella República; després d'haber reconciliat al rey d'Aragó ab lo milanés, en térmes qu' aquest instituhí al primer hereu de son ducat, se dirigí contra Génova ab 42 galeres de Barcelona, 6 de sa propietat particular y moltas més de sos parents, á las que dirigia com á Almirant (2), y, habent trobat ja al duch mort, després de molls combats y d'haber saquejat tota la ribera del Genovesat no 's retirá, fins á obligar als genovesos á entregarli lo testament del Duch de Milá, en que instituhia al rey aragonés. De retorn tocá en Marsella, saquejantla y prenent com á recort de sas victorias, la cadena que tancaba son port ensemps que 'l cap ó reliquia de S. Lluis, quals objectes entregá á mans del mateix rey en la Seu de Valéncia; per quins mérits meresqué la més íntima confiansa de son deixeble, l'esmentat monarca, al que “com ningú ajudá puix en son servey, pera conquistar á Nápols, li moriren dotze fills, sens contar molts altres de sos parents” com relata lo Dietari de Comes.
En temps d'Alfons V se féren notar Joan de Santcliment, propietari d'embarcacions, Bernat Vilamari, Vidal de Vilanova y Galcerá de Requesens, capitans de mar, ensemps que Pere Serra, conseller III de Barcelona, (1457) per la participació que tingueren en varias empresas marítimas enviadas á Italia contra 'ls Duchs de Milan y d'Anjou. Altre distingit mariner fou Ramon d'Ortafá, á qui don Alfons V encarrega lo gobern de l'Albania.
En 1436, Pere Castelló, cónsul de Perpinyá, Mossén Joan Llull, Conseller en Cap de Barcelona, Bernat de Vilafranca, Berenguer de Mombuy y Joan Roger d'Eril armaren una esquadra per ordre de las Corts de Monzó, la qual fou benehida en Barcelona als 23 d'Abril y capitanejada per l'almirant don Joan Bernat de Cabrera, compte de Módica y senyor de Blanes, per los vis-almirants Anton y Jaume Bertran y altres.
L'esmentat Bernat Vilamari, passejá triomfants per los mars de Turquía, Egipte y Siria las banderas de Joan II, defensant després l'illa de Chípre y derrotantne la flota de Caramany.
Rafel Juliá sortí de Barcelona als 30 d'Octubre de 1403 manant duas galeras qu' acompanyaren á Mossén Francisco Ramis fins á Ceuta pera oferir la corona de Catalunya al Infant Pere de Portugal, en nom de la Diputació y mitjansant lo consentiment de la ciutat de Barcelona; l'embaixador Ramis suplicá al Conestable de Portugal s'embarcás en ditas galeras y habent acceptat l'invitació feren via cap al port de Barcelona, ahont arribaren, després de grans perills, lo dissapte dia 21 de Janer de 1464. (D. Pedro el Condestable de Portugal etc., per D. Andreu Balaguer y Merino, plana 12.)
A últims d'aquest segle ja comensá á decaurer la marina catalana, mes no obstant poden considerarse com mariners lo conceller en cap Felip de Ferreras, Galcerá Carbó, Bernat Serra, Guillem Soler, y Baltasar de Gualbes. Arnald Romeu y Bernat Lloveras eran operaris de las Dressanas de Barcelona en aquest período lo mateix que Bernat Muy y Pere Massanet, los quals tancan la llista dels navegants de Catalunya en lo segle xv.