SEGLE XVI
Reading edition
Ja en l'anterior centúria s'habia donat á conéixer, durant lo regnat de don Ferrant II, don Pere de Cardona, almirant en qui tenia 'l Rey posada sa confiansa complerta; per aixó es que quant en 1506 se dirigí á Nápols en companyia de sa segona muller donya Germana de Foix, l'hi confiá lo comanament de las galeras que formaban sa escolta.
Alguns anys després (1515) don Lluis de Requesens, proporcioná nous llorers á nostras naus, puix ab solas 10 d'ellas se 'n aná á las costas de Berbería, conseguint nombrosas victorias com la batalla de Pantalarea, devant de Sicilia, en la que s'apoderá de las banderas qu' Arraiz Soliman habia arrancat á una galera pontifícia; altres membres d'aquesta familia foren intelligents mariners, com don Berenguer de Requesens, company del Duch de Medinaceli en sas expedicions contra l'illa africana de Gerbes (1560).
Debem mencionar especialment á En Miguel Bohera, general de las galeras de don Ferrant lo Católich; Carles V l'hi reconegué dit grau, distingintse en las guerras d'aquell emperador en Àfrica, y principalment en las batallas de Trípoli, Oran, Bujia y Mazalquivir.
En aquest segle 's feu notar lo capitá Collell de Sant Feliu de Guixols, que sentne Almirant comaná l'esquadra de 40 galeras. que desde 'ls Paisos-Baixos acompanyá á la reyna donya Mariana d'Àustria á Espanya.
En la memorable batalla de Lepant prengueren part molt activa las naus y 'ls capdills de Catalunya. En l'armada cristiana al costat dels capdills castellans y venecians Joan d'Austria, Colonna, Doria, Veniero, Bazan, Requesens, Cervantes y altres, s' hi notaban los mariners de Catalunya; la sola vila de San Feliu de Guixols hi comptaba á 80 de llurs més ardits capitans, entre 'ls que's distingiren Narcís Ferrer, N. Oliver, N. Guard, N. Oliva, N. Amat y Pere Roig; aquest últim captivá ab sa galera la de Alí-Bajá, de la qual conservan un gallardet sos descendents. També acompanyaban als catalans Miquel Serafí y 'l capitá Canigó, que trevallaren ab heroisme en favor de las armadas unidas contra la serrahina, manada per Paili, per lo que l'Almirant remerciá llurs serveys entregant una bandera ab las armas d'Espanya al primer, y lo dozer de Alí-Bajá al segon.
També correspon al segle xvi Jaume Gras, pilot de San Feliu de Guixols, que tenia fama d'esser molt entés, y per aixó se l'hi encarregá la direcció de la nau que conduhia á S. S. Adriá VI desde Tarragona á Italia. Quan l'esquadreta era mar endintre sobrevingué una furiosa desfeta qu' obligá als capitans á replegarse novament al port, ab aquest motiu tingué Roig l'honra d'hostatjar al Pontífice en sa casa.