SEGLE XII
Reading edition
L'época en que començá á existir la verdadera marina militar de Catalunya es, com ja sabeu, lo segle xii. Las expedicions anteriors no tenian carácter de nacionalitat, obraban independenment del poder reyal, eran dirigidas y manadas per senyors ó delegats dels comuns y pobles, y sobre tot restaban sens importancia ni força los resultats que produhian; per aixó es que foren escassísimas y solsament mogudas per la necessitat, més prompte dirigidas contra corçaris y piratas que contra poderosos enemichs de la patria, com sucseheix ab l'espedició que 'n l'any 813 armá Armengol, comte d'Ampurias, pera acometrer als alarbs piratas qu' infestaban las costas de Córcega al quals derrotá en lo canal de las Balears, apoderantse de vuit baixells y 500 captius. Aquesta fou la causa perque deixárem d'esmentarlas en nostras passadas conferencias, donant á la marina catalana son ver principi al estar ja adelantada l'Etat Mitjana, es á dir, seguidament á la definitiva constitució del comtat soberá é independent de Barcelona. Llavors s'armaren veritables esquadras sostingudas per los comptes de Barcelona primer y per los reys d'Aragó després, auxiliats per lo poble, llavors tingueren principi nostras llegendarias glorias marítimas y per últim llavors fou quant començaren á distingirse 'ls ardits capdills catalans.
Lo primer navegant de nostra terra es sens dupte 'l comte de Barcelona D. Ramon Berenguer III, puig fou quí ab sas empresas doná verdader carácter á nostra marina, col·locantla al nivell de la de Pisa, Venecia y Génova; tothom te coneixement de sas empresas contra Mallorca començadas ab l'aydia dels pisans, romans y luquesos en 1114 llur resultat favorable que contribuhí al major increment del comers lliurant al Mediterrá de piratas llevantins y africans, obrint al tráfech mercantil las portas de floreixents mercats ultramarins y contribuint poderosament al assiento y definitiva constitució de nostra marina. Per aixó tots los historiadors tant moderns com antichs convenen en senyalarl'hi semblant lloch al cap dels reys d'Aragó, tots los quals manaren esquadras y expedicions marítimas, per tot lo que en lo poema del autor coetani Llorens lo Veronés titolat Carmen rerum in Majorica pisanorum anno 1115 s'hi llegeixen las següents estrofas:
Mittitur ad Comitem, cui Barchinott, atque Girunda Subduntur multasque regit pro viribus urbés Cui nomen Raimundus eratj qui laudis equestris Fructus innumeros clavosque patraverat actus Hispanos cujus terror conmovcrat hostes ………………………………………… Et sociare sibi belli sociumque Ducemque Agnina nostra volunt……
Seguint las petjadas de Ramon Berenguer III son successor Ramon Berenguer IV, prengué part activa en diferentas empresas marítimas com l'assalt d'Almeria (17 d'Octubre de 1147) y la presa de Tortosa (31 de Desembre de 1149) y en ellas doná motius pera que 's distingissen nostres marins, dels quals es impossible consignar los noms y fets especials en que intervingueren á causa de no esmentarlos ni las historias ni las crónicas.