VIII La casa de camp

Si els conreus tenen els aucells qu'els defensan, á la Casa de camp no li mancan tampoch sos defensors: son les Aurenetes y la Oliba. Més veyám primerament quins son els enemichs de la casa del Agricultor.

Coleópters (5 espécies) Butalis cereatella. Alucita dels cereals. La larva devora el forment, el séguel y l'ordi. Devegades causa molts danys.

Dermestes lardarius. Devora el llar.

Sithoplilus granarius. Corch del blat. Devora el gra.

Tenebrio molitor. La larva (cuch de la farina) devora la farina.

Tinea granella. Corch del gra. La larva (groguenca) devora els blats.

Lepidópters (1 espécie) Asopia farinalis. Arna de la farina.

Himenópters Formigues. Váries espécies.

Dípters (14 espécies) Calliphora vomitoria. Mosca de la carn; blau-fosch. Posa sos ous en els talls de carn.

Chrysops caecutiens. Mosca d'ulls daurats. Molesta als ulls del bestiar.

Aestrus Ovis. Estre del Moltó. (Gris-rogench-negre). La f. posa els ous en els nassos dels moltóns. La larva viu en la part posterior de les fosses nassals. Devegades causa la mort al animal.

Gastrofilus equi. La f. posa 700 ous entre el pelatge del cavall, ase ó mula. La larva irrita la pell; l'animal se llepa, y aixó ocasiona la entrada de la larva al ventrell hont queda agarrada, produint ulceracións. Arribada al terme de sa creixensa surt al exterior per la vía intestinal.

Gastrophilus hoemorroidales. Mosca gris-negre. Molesta al bestiar cavallar d'igual modo que l'anterior.

Hypoderma bovis. Mosca negre-gris-groch. La f. posa sos ous en la esquena dels bous, produint tumors en els que hi viu la larva.

Hypoderma equi. Moreno-gris. Atormenta als cavalls, bous, gossos y homens.

Melophagus ovinus. Blanch-ferruginós. Sobre les ovelles.

Musca domestica. Mosca vulgar.

Stomoxys calcitrans. Mosca grísa semblanta á la vulgar. Propaga el carbuncle y altres mals. La larva (blanca) se troba en les dejeccións del bestiar.

Tabanus bovinos. Tábach dels bous. Moreno-negrós. La f. posa de 3 á 400 ous en les herbes dels prats. Xucla la sanch dels bous y cavalls.

Tábach negre. Iguals costúms que l'anterior.

Tábach de tardor. Id. id..

Culex pipiens. Mosquit.

Mamífers Rates y ratolíns. Váries espécies.

Les Aurenetes Aureneta de camp ó de chemeneya y aureneta de vila ó de finestra. Les Aurenetes d'Europa ó sigan les nostres son la Aureneta de camp y la de vila ó de ventre blanch. En castellá s'anomenan Golondrina de chimenea y de ventana. La primera té 18 centímetres de llargária y es negra per sa esquena ab reflectimens blavenchs y morats y blanca-rogench per son pit y ventre. Aquesta espécie es la que extén á més distancia ses emigracións al Africa: Brehm l'ha trobada als 11 graus de distancia del Equador. Ens arriba en la tercera desena de Mars y s'estableix en les cases de camp lluny de poblat, y ens deixa en la mateixa desena de Setembre. La segona espécie té 14 centímetres de llargária y es negra ab reflectimens blavenchs y morats per sa esquena y blanca per son pit y ventre. Ens arriba en la primera desena d' Abril procedenta com l'anterior, del Africa, y se n'hi entorna en la primera d'Octubre. Viu en les Cases de Camp properes á les poblacións; en les cases d'aquestes, y en els turons més ó menys espadats; en qual cas fan son niu en societat.

Quan el Pinsá, l'entussiasta cantor, y l'Estornell, l'aixurit turista, hivernadors de nostre pais, han marxat ja á sa residencia estival, el centre d'Europa, á pendre possessió de sos arbres de primavera é istiu sens temor á les gelades tardanes, aváns que les neus dels cims de les montanyes s'hagin fos del tot y els arbres s'hagin vestit, y la Merla, el constant amich de nostres hortes, de nostres prades baixes y de nostres jardins, s'ha sentit venir á la boca les notes dolses y alegres qu'el amor ha fet brollar en son cor, y quan el sol ha traspassat el Cercle equatorial, arriban allavors els graciosos aucells de vol delicadíssim y de dolsos instints, les Aurenetes, com missatgers de la primavera; y al ocupar llur niu del any aváns, sembla qu'ens diguin: alegreuse, cors: obriuse á la esperansa: ja es aquí el bon temps.

Tothóm sabrá alguna cosa de les Aurenetes. Les Aurenetes son eminentment emigradores, y sa sona de espargiment es, com havém dit, considerablement més gran que la de tot altre aucell, exceptuant el Falsiot ó Magay que les guanya y l'Estornell y la Guatlla que les igualan, segons Toussenel.

¡Quina perfecció de sentits! ¡quina noblesa d'instints en l'aucell! Les Aurenetes son les espécies voladores que ho son en grau eminent. Llurs ales son llargues y punxagudes; llurs cames son curtes y primes; el coll es també curt y el bech s'obre fins á ran dels ulls. La Aureneta es un model de lleugeresa y de elegancia, y qui s'ha fixat en son modo de volar no pot confondrel ni compararlo ab cap més. La gracia, suavitat y amplitut dels moviments continuats fan del vol de la Aureneta, un dels més elegants, capritxosos y esbelts de tots. La missió de la Aureneta es la persecució y captura del insecte alat, y son vol podría ésser considerat com el d'un insecte y en especial del dípter.

La vista del aucell es finíssima y telescópica; Belon diu que á 100 metres veu una mosca en l'ayre. Aquest sentit es el més desenrotllat, exceptuant el tacte que, com en tots els aucells, ho es, pot dirse, en grau admirable. Més no el tacte directe com l'enteném nosaltres, sino un tacte especial, més espiritual y sutil qu'el nostre.

L'ohido sembla no distingirse del de la major part dels aucells.

La elegancia y lleugeresa de sos moviments y la finura de sos sentits van acompanyades d'una distinció y noblesa d'instints que en pochs altres aucells se troba.

La característica de la Aureneta es la docilitat. Cap altre aucell s'entrega al home ab més desprendiment; cap altre vé á viure á sa mateixa casa ab menys recel y ab més bona voluntat. Aquesta sumissió al home, qualitat eminentment femenina, no es més que la resultant d'un aplech de qualitats morals, dignes y hermoses, demostrades per la observació, evidentes, may dubtoses. La Aureneta, prescindint dels mérits contrets com á servidora dels interessos del home, es, per la excelencia de sos instints, digne del més gran respecte, de la consideració més enlayrada y de la estimació més merescuda. Toussenel l'ha presentada com un model d'esposos, y diu que la fidelitat conjugal se troba més generalisada en elles que en la espécie humana. Molt rarament se contrauen entre les Aurenetes segones núpcies: moltes vegades la mort d'un dels esposos precedeix de poch á la mort del altre. Es en la família, fórmula superior de la vida, que les Aurenetes poden ésser preses com á model; es comparat ab elles que una gran part dels homens ha de declararse inferior, per la puresa y solidesa de la més alta institució.

L'amor maternal arriba en l'aucell de que parlem, al grau més enlayrat.

Heus aquí lo que'n diu E. Menault: “L'esperit de maternitat se revela en la Aureneta com en les dones, desde sa primera edat. ¿Quí no ha admirat aquests graciosos capets obrint ses boquetes á la vora del niu pera rebre l'insecte que sa mare els hi porta cada minut tenint molt cuydado en fer una repartició justa pera que no hi hagi gelosia entre la germanor?”

Boerhaave assegura que un dia vejé á una Aureneta atravessar les flames pera portar el menjar á sos petits.

La Aureneta ha donat proves de gratitut al home: heus aquí un cas que ho demostra y qu'el naturalista Dionís de Montfort referix com succeit en sa casa: “Una parella d'aurenetes feren niu en una paret propera á una escala. Un dia al pujarla Montfort, la Aureneta femella, en el moment de sortir de son niu, fou agafada per un gat. A les amenasses del naturalista, el gat deixá anar al aucell, el qual va ésser colocat per son salvador en el niu ab sos petits. Desd'aquell dia, cada vegada que Montfort pujava la escala, la Aureneta se li posava sobre una de ses espatlles, deixantse acariciar. Aquesta prova d'afecte la extengué á tots els individuus de la família. Durant quatre anys, la parella d'Aurenetes vingué á la casa; després la mort ó el cassador la degué aturar, ja que Montfort no la va veure més.”

Heus aquí ara un cas que prova l'esperit de fraternitat y la inteligencia del bon aucell. Toussenel assegura en sa obra /Le Monde des Oiseaux, t. II, que Isidor Geoffroy, Saint Hilaire, Roullin, Dupuy y Dupon de Nemours vejeren en un passeig de Paris que unes quantes Aurenetes varen treure de la cama d'una altra un lligám vermell que algú li degué posar com á senyal, y, una vegada conseguit, váren celebrarho ab gran content y cridória.

Al arribar la Aureneta á la Casa de Camp, lo primer que fa es inspeccionar son niu del any aváns. Si ha sigut destruit ó malmés, ne fará un altre en el mateix lloch. Més si el dany sufert es de poca importancia, el restaurará. Aquest niu estará penjat en l'alt d'una paret ó sota la cornisa, com el de la Aureneta de ventre blanch, ó sota el porxo y fins en l'interior mateix de la casa del Agricultor, com el de la Aureneta de Camp. El construirá de fanch barrejat ab palles pera darli més solidesa. Les parets en sa part mitja no tindrán més que de 1 á 2 cents. y de 5 á 6 en son punt d'apoyo ab la paret. L'interior estará omplert ab palles fines, en les que hi posará sos ous.

A l'arribada del aucell, el dípter comensa á veures al entorn de la casa del Agricultor. La Aureneta ha comensat sa persecució. Desde punta de dia fins que's pon el sol, ab algúns descansos, son travall representa la destrucció d'un gran nombre d'enemichs. Florent Prévost, el distingit preparador del Museu d'História Natural de París (quins interessants travalls sobre la alimentació dels aucells de Fransa tanta llum han donat sobre la missió qu'en la Agricultura tenen els esmentats animals) ha dit que una Aureneta, al acabar sa jornada, té en son ventrell de 200 á 250 insectes voladors, y qu'es provable que aquest nombre se renovi algunes vegades cada dia. Afejegishi el sobrepuig que durant el temps de la cria representa la alimentació dels petits, y comptant qu'el travall del aucell se realisa durant sis mesos, se podrá calcular el nombre d'insectes que la Aureneta fa desaparéixer y ensemps el benefici que reporta á les provisións, cullita, bestiar, horta y demés riquesa aplegada en la casa del Agricultor.

Més no paran aquí els serveys del bon aucell: Toussenel assegura per haverho observat, que la Aureneta es el vigilant que dona l'alerta á les aus de corral y als aucells dels encontorns, quant l'Esparver ó el Falcó s'acostan. Unes y altres deuen moltes vegades la vida al fraternal avis de la Aureneta. Més no s'acontenta ab aixó, sinó que refiada de son vol sostingut y capritxós, s'en vá, junt ab ses companyes, al encontre del aucell de rampinya, molestantlo ab sos xisclets y evolucións que l'aucell de rampinya no pot seguir, marejantlo y fentlo fora de pera allí.

Més… la estiuhada toca á son terme y la Aureneta se prepara pera deixar la Casa de Camp. Cumplí sa missió: l'insecte alat ja no's veu voleyar pels encontorns de la casa y els fruyts de la horta acaban d'ésser cullits.

Un matí, ja les Aurenetes no s'han vist: han marxat envers llur residencia hivernal, pera tornar sens falta quant torni la primavera, si es que la mort ó l'aucell de rampinya no les hagi sorpreses ó el cassador no les hi hagi deturat el pas. Perque la Aureneta, ab tot y sos inestimables serveys, malgrat la estimació ó el respecte del poble y la protecció de la lley, no pot encara veure assegurada sa vida contra la barbária humana.

¡Vergonya pera els traydors cassadors que la deturan en la época de ses emigracións ó de sos retorns! ¡Vergonya pera els pobles que ho consentan!

La Oliba Els moderns naturalistes divideixen l'ordre dels aucells de rampinya en quatre tribus: la dels Corbs, la dels Mussols, la dels Voltors y la de les Aligues. La primera comprén als aucells encarregats de la destrucció de grans insectes no voladors, moluschs, petits rosegadors, y de fer desaparéixer els petits animals morts, en benefici de la salubritat pública; la segona comprén als aucells encarregats de fer la guerra als rosegadors, terribles enemichs nocturns de tots els conreus; la tercera, la forman els aucells quina missió es la eliminació de grans animals morts, travallant per la puresa del ayre y per consegüent de la salut pública; finalment, la quarta, la composan els aucells que tenen á son cárrech la eliminació d'altres aucells, pera que son nombre no aumenti excessivament.

Els més importants pera la Agricultura son els aucells de la segona tribu, els Mussols, y dentre ells, els Mussols propiament dits y la Oliba.

Vegerem, al tractar dels Cereals, al Gamarús que no es més que una de les espécies dels Mussols, la més coneguda y abundanta, per trobarse tot l'any entre nosaltres. Indicarem allavors que la Oliba era també un aucell útil als Cereals, més que devia ésser presentada al parlar de la Casa de Camp.

La Oliba

La Oliba es coneguda per totes les parts de mon. Malgrat sos indiscutibles beneficis en favor dels interessos del home, es un dels aucells més perseguits y aborrers. La causa principal d'aquesta antipatia del home envers d'aquest útil aucell, es la preocupació de que ell es el missatger de la mort, quan justament al destruir els rosegadors y els insectes, no fa més que salvar de la destrucció molts y molts elements de vida. Com que la Oliba viu molt aprop de la casa (devegades sota sa teulada ó dintre de la soca d'un vell arbre proper y es allavors que les ombres de la nit arriban quan l'animal comensa son jornal precedit de sos ahuquets ó veus que no son ni més ni menys que son cant d'alegría per haver arribat la hora de sos ápats), no es estrany que la fantasia popular hagi pogut veure arrelada dintre d'ella, la crehencia de quelcóm misteriós en la vida de la Oliba. Més avuy no hi ha motiu pera seguir conservant aquesta crehencia, y després de les esperiencies sobre el travall del aucell, ha d'ésser aquest considerat com un dels més importants servidors de la Agricultura y digne, per consegüent, del més gran respecte y estimació.

La Oliba té 36 centímetres de llargária. Es de color blanch y gris, quin to es més ó menys variat. Segóns Brehm, aquests colors y finura de plomatge s'acentuan més en les Olibes del Sur de la Europa. La Oliba es pot ésser l'aucell de rampinya nocturn que té mes llargues y punxagudes les ales, y aixó explica son vol rápit y sostingut, que tant li facilita la cassa dels insectes voladors.

Quan la nit vé, l'aucell, que durant el día ha estat amagat en son domicili havitual dintre el qual la llum del día no hi penetra, va á cercar son aliment: els insectes voladors, els escarabats y les orugues, els ratolíns y petites rates. Aquests darrers, que son pot ésser els més terribles enemichs dels conreus, son els preferits per l'aucell: es quan no'ls troba, que arreplega lo demés.

En molts punts d'Alemanya, convensuts els agricultors de lo que dihém, han donat aculliment en les mateixes cases de camp als esmentats aucells. Al efecte han obert entrada á sota de la teulada y en la fachada de llurs esmentades cases, donant pas á una espécie de corredor d'uns 40 centímetres d'alsária per uns 20 centímetres d'amplária, formant ángul recte y acabant en una cavitat un xich més espayosa.

Bailly diu que la veu de la Oliba se composa tan aviat de sons forts com els produits per una persona borratxa que dorm ab la boca oberta y que poden traduirse per xei, xei, xei, y que l'aucell repeteix durant una hora dalt de la teulada de la casa hont viu ó en les hortes, arbrats, jardíns y torrenteres, ó be també de crits forts, precipitats, dins del bosch ó sobre els camps. Aquests crits poden traduirse per els mots grei, grei, grei.

La Oliba es un actiu volador que s'apropa al home, passantli molt arran de son cap sens temor. A les nits de lluna, vola totes les hores de la mateixa y baixa á terra de tant en tant, pera reposar ó apoderarse del rosegador ó insecte. En les nits de fosca, sols pot cassar durant el cap-vespre y la matinada.

Se diu que la Oliba fa grans danys en els colomars; més aixó es molt difícil creureho, al veure la indiferencia ab la que els colóms veuen que sels hi acosta l'aucell. Naumann assegura que un parell d'ólibes se vingueren á establir dintre un colomar. Al arribar la nit sortían les ólibes per fer sa cassa. De dia se podía veure les aus de rampinya dormint mentres els colóms anavan y venían. Aquest fet prova de sobres que la Oliba no fa cap dany als colóms.

La Oliba porta á son domicili totes les preses que li es dable trobar. Aquestes provisións li son útils pera les nits de fosca ó de mal temps, en les que l'aucell no pot cassar. Naumann parla d'una Oliba captiva, á la que se li davan 15 rates cada nit.

Diu Lenz: “En tots indrets deuria procurarse atraurers' á les ólibes. En la meva casa, y en ses quatre fatxades, he practicat una obertura que dona pas als esmentats aucells, els que troban al interior de la casa, lloch á propósit á modo d'uns caixóns, en els que hi viuen.”

“Els terrassáns de Holstein (Prusia), diu el Doctor W. Claudius, se guardan molt bé d'inquietar á les ólibes que viuen sota les teulades de llurs cases, conseguint aixís veures lliures dels atachs dels rosegadors.”

El B. D'Hamonville diu que en ses cases de camp hi té construits estatges pera les ólibes que en elles hi viuen desde molts anys, conseguint qu'els conreus propers se vegin á salvo dels atachs dels rosegadors, encara que hi hagin en la encontrada fortes invasións dels mateixos. El dit naturalista afegeix que la Oliba es, per ell, un dels aucells més útils á la Agricultura y digne del més gran respecte.

Fi