VII Tots els conreus

Havém vist als servidors especials dels boscos, de les prades, dels camps de cerals, de les vinyes, de les hortes y dels garrofers, ametllers y olivers. Més per son insuficient nombre ó per la limitació de llur travall, no podrian per sí sols atendre d'una manera complerta, á la eliminació dels enemichs de la producció agrícola. Calia, donchs, la creació d'aucells dotats de gran poder y ensemps petit tamany, que, per son nombre, activitat y medis de locomoció, poguessin trobarse en tots els conreus y completar ab els demés aucells la tasca reguladora necessária pera la bona marxa de la Agricultura.

Aquests aucells son, per lo que se refereix á Europa, els Falsiots y el Pardal. Els primers son els poderosos agents de la eliminació dels insectes voladors diurns que voleyan per sobre tots els conreus y, d'una manera marcada, per sobre boscos, sembrats y vinyes. Son travall es de moltíssima importancia, ja que un sol d'aquests aucells dona cassa durant la estiuhada á més de cent mil insectes voladors, lo que representa el guany no petit de cullites salvades del atach de les larves que d'aquests insectes haurian provingut. El segón, el Pardal, per sa resistencia, sa fecunditat y sos medis de locomoció, la robustesa de son bech, de son aparell digestiu y de sa astúcia, fa, durant tot l'any, un benefici positiu ab la eliminació d'insectes, crissálides y ous dels mateixos y petits cargols y llimachs. Bé es veritat que en certs moments l'aucell se fa pagar son jornal; més aquest es sempre inferior al benefici que reporta, quan el nombre dels aucells no es excessiu com succeeix á les hores d'ara en nostra part de mon.

Aném, donchs, á presentar els aucells y á anotar llur travall.

Els Falsiots

El género Falsiot, Cypselus dels naturalistes, comprén tres espécies: el Falsiot negre(Cs apus), el de ventre blanch (Cs melba) y el nan (Cs enanthe.) El primer y el segón son coneguts per tota la Europa. El Falsiot nan es conegut tan sols pel interior del Africa y té catorze centímetres de llargária; el Falsiot negre en té 21 y es d'un hermós color negre rogench. Se troba per lo regular en els grans plans havitats de les regións baixes y mitjes. El segón té 22 centímetres y es gris-fosch per sa part posterior y anterior, exceptuant la gorja y el ventre que son blanchs. El Falsiot negre arriba á nostra terra en la segona quinzena d'Abril y se n'entorna á derrers de Setembre. El segón arriba un poch avans qu'el anterior, trobantse en les montanyes; emigra al mateix temps.

Els Falsiots pertanyen al ordre dels aucells de branca —encara que may s'hi posan— tribu dels Bech-fesos (Fissirrostres dels naturalistes) de la qual forman part les Aurenetes y els Xibochs, tots ells destruhidors especials dels insectes voladors.

Els Falsiots tenen á son cárrech la eliminació dels insectes que voleyan á gran alsária: cap altre aucell podria donarloshi cassa. Per aixó es qu'els Falsiots han sigut dotats d'un vol poderosissim y d'una vista sorprenenta. El naturalista italiá Spallanzani, segóns esperiencies, ha trobat ésser de 400 kilómetres per hora la velocitat del Falsiot y de 100 metres la distancia á que l'aucell veu una mosca. En una cosa y altra no té rival.

Les cames del aucell son molt curtes, més robustes al mateix temps. Son peu está format de quatre dits disposats en avant com els d'una ma; son robustos y proveits d'ungles molt arquejades y fortes. Aquesta disposició especial revela, en l'aucell, la locomoció y modo de viure que veurém. Els Falsiots no baixan may á terra: casi sempre están suspesos en l' ayre, agarrats d'un caire de paret, roca, etc., ab ajuda de sos robustos peus que ab més exactitud podrian ésser anomenats mans. Aixís l'aucell se troba preparat sempre pera llensarse á la cassa del insecte.

La vista del aucell es com havém dit extraordinária. Sos ulls son molt grossos y li permeten la cassa dels insectes en les nits de lluna plena ó molt grossa.

Son vol es com havém vist superior al de tot altre aucell d'Europa. Sols els aucells-mosques de les Amériques poden competir ab ventatja ab els Falsiots. Aquesta preeminencia de vol els hi donan la forma y extensió de llurs ales y la disposició de son cos. Si contempleu un Falsiot ab les ales desplegades, os semblará que l'aucell no sigui més que una máquina de volar de la que ocupan les ales la major part de la superficie; cap altre aucell té més superficie d'ala á proporció del pes de son cos. La disposició interior del Falsiot li permet contenir una bona quantitat d'ayre calent que alleugereix el pes: en efecte, els ossos de son pit y de sos brassos ó ales son completament vuyts y prims, encara que resistents.

Ab tot lo dit se veu qu'els Falsiots son aucells molt actius y de poderosos medis pera la cassa dels insectes voladors diurns. Brehm diu qu'es incalculable el nombre dels esmentats insectes qu'en un dia tant sols, fa desaparéixer. Son vol s'enlayra fins á una alsária de centenars de metres, si l'insecte s'hi enlayra com succeeix ab les formigues alades en la época de llurs amors. Cap insecte, donchs, pot escaparse de la persecució del aucell.

Els Falsiots arriban á nostra terra procedents del Africa (ahont hi emigraren á darrers del istiu anterior) en la segona quinzena d'Abril. El Falsiot negre s'estableix ab preferencia en les grans planures havitades, allí hont existeixen els regadius y fruyterars. En nostre plá de Barcelona, acostuman els esmentats aucells á tornar del 10 al 15 d'Abril, establint llurs nius en les parts superiors dels edificis públics (Catedrals, Iglesies, Campanars, etc.). La altra espécie s'estableix, com havém dit, en les montanyes y turons espadats. A la arribada del Falsiot, la primavera regna ja sobre nostra terra; l'insecte alat voleya pels ayres ab abundor y l'aucell comensa son travall d'eliminació. Desde punta de dia fins á posta de sol, ab alguns ratos de descáns, la cassa del aucell representa la destrucció d'un gran nombre dels enemichs dels conreus. Quan á darrers de Juny, com havém dit aváns, hi ha nits de lluna plena ó molt grossa, l'aucell —que necessita cassar molt pera la alimentació de sos petits en vigílies de sortir de niu— cassa els insectes nocturns (papallones y altres).

Els Falsiots son, donchs, aucells utilissims pel gran nombre d'insectes voladors que fan desaparéixer. Les hortes, les prades, les vinyes, els camps y els boscos son deutors als esmentats aucells del benefici representat per la destrucció de millers de llurs enemichs.

El Pardal

¿Cóm? dirán alguns, pot ésser molts ¿havém de veure en el Pardal un aucell útil pera la Agricultura? Sí; y ho es tant que sens ell, sens aquest utilíssim obrer pot ésser les plagues insectals privarian que les terres donguessin cap fruyt. Es cosa provada. Tots els aucells que havém vist son segurament menys exigents qu'el Pardal en ferse pagar un salari pera sos travalls; més tots plegats, tingueho per entés, no bastarian á protegir la planta contra l'exércit destruhidor perque son nombre es relativament petit y son travall no pot exercirse arreu com succeeix ab el Pardal dotat d'estructura robusta, petit tamany y gustos omnívors, es dir gustos ó aficións á tota classe d'aliment, llevor d'herba, insecte alat, escarabat y oruga.

Sí; el Pardal que camina, corre y salta sobre el terrer; que vola per entre els cereals y sobre la prada; que viu en la horta y tranzita per la vinya; que visita els garrofers, ametllers y olivers y que neteja d'insectes els encontorns de la casa del Agricultor; el Pardal que, dotat d'una gran fecunditat y resistencia als agents exteriors de fret, calor y vents, se reprodueix é hi es per tot en gran nombre, quan els altres aucells tots plegats no son més que una part de son contingent; el Pardal que, com se vejé á Alemanya, fou proscrit per ordre gubernativa y que al cap de dos anys y en vista de la pérdua de les cullites devorades per la oruga é insectes, vejé alsada sa condempna, ¡gloriosa página de la história del Pardal! ¡Página vergonyosa pera la del home!

El Pardal se troba per tota la Europa y en el Nort del Asia y del Africa. En la América del Nort, hont ha sigut importat en 1850, s'ha propagat de tal modo en els Estats Units, que després d'haverlo considerat fins á 1868 com un aucell útil, s'han vist obligats en 1889 á cercar els medis pera limitar sa reproducció.

Manca molt pera que aixó passi á Europa, hont la espécie tendeix més bé á disminuir com la major part dels aucells.

A Austrália y Nova-Celandia s'han hagut d' importar nombroses colónies de pardals, á fí de destruir les moltes espécies d'insectes transportades ab les plantes y llevors europees.

Es sens dupte l'instint de sociabilitat lo que ha impulsat al Pardal á cercar la companyia del home, instalantse en ses mateixes cases. Cerca les ciutats y poblacións; més prefereix les planures extenses: ja may viu en els grans boscos, encara qu'estiguin havitats. Es evident que cerca sobre tot una alimentació abundanta y fácil, com la que pot trobar al costat del home. Es sols en la temporada de sos amors, que viu en parelles y no en colles. Més de tots modos llurs nius se troban formant societat, uns al costat dels altres. La forma y disposició d' aquests nius varian segóns les localitats: un forat en una paret, una coveta en la soca d'un arbre, un niu d'Aureneta abandonat, la bifurcació d'una branca, una bardissa d'algúns metres d'alsária son els llochs en que aquests nius se troban. No son més que una pila de palla, d'aufals, de petits branquillóns, de llana, de paper, etc., forrat sempre per una capa de plomes. Quant la estació es bona, comensa la covada pel Mars (de 5 á 6 ous, rarament de 7 á 8.) Els petits son alimentats desde el comensament ab insectes molls (formigues, orugues, papallonets, mosques, etc.); després, ab grans mitx mastegats; finalment, ab grans sencers y fruyts.

Quinze dies després d'haver els petits sortit del niu, la mare fa una segona covada. Solen ésser aquestes tres y en el mitxdia d'Europa (en nostra terra, en les encontrades calentes), arriban á quatre.

Per la tardor, els pardals s'aplegan en colles de vint, trenta, quaranta y cent, y de encontrada en encontrada se deixan caure sobre els sembrats, sobre els patis y eres de les masies y pels camíns, pera apoderarse dels grans caiguts ó dels que se troban á mitx digerir en les dejeccións dels herbívors.

Tothóm coneix les costúms del Pardal; sa familiaritat no exenta de desconfiansa y astúcia, sos instints de rampinya que li han valgut una mala anomenada, son crit monoton molt poch agradable sobre tot á la matinada quant un vol dormir.

Heus aqui ara lo que'n dihuen del Pardal algúns dels més importants ornitólechs moderns.

Diu Lescuyer: “El Pardal es un gran insectívor. Es cert qu'es molt aymant del gra(blat, ordi, etc.); més menja ab afició les llevors d'herbotes que creixen entre els sembrats y tan travall donan al agricultor, entr' elles la Poligonum aviculare. En quant als ous y larves insectals, li agradan moltissim; destruhint d'aquest modo un gran nombre d'insectes.”

“He trovat dins del ventrell de pardals, fragments de saltiró, trossets de closques de cargol, llagostes, orugues y cuchs. Es ab els insectes y llurs larves qu'el Pardal nudreix á sos petits, preparantlos aixís pera la eliminació del insecte. Sos instints y medis de travall están apropiats pera aquesta missió: té la jovialitat del segador, la energia del cassador y sa alegria y familiaritat; mes també un gran tacte. En sos moviments, se mostra d'una vivor y desvergonyiment que li han valgut el nom de Pierrot. Sobressurt en l'art de posarse sobre les branques; algunes vegades al saltar de l'una á l'altra, pren ayres d'equilibrista no desproveits de grácia. Son ventrell, segóns la esperiencia confirma, es de forsa tal que paheix fácilment els grans y els insectes, y en menja gran quantitat.”

“Son bech es molt punxagut; sa part superior sobressurt en son extrém sobre la inferior: aquest bech té 11 milímetres de llargária y 8 de grossária.”

Diu Toussenel en /Le Monde des Oiseaux, t. II: “Penso lo mateix que Plini, quan digué qu'el Pardal es amich del home y esmentá aquest fet: un Pardal al veures perseguit per un petit Falcó va á anarse á amagar dintre l'abrich de Xenocrates.”

Plutarch conta que en una sessió del Aerópach, deliberant, arribá un Pardal portant al bech una sigala; la va fer en dos trossos; un el llensá sobre la Assamblea y se n'emportá l'altre. Continua que aixó significá la guerra civil que prompte comensá entre els ciutadáns y els nobles. Desd'allavors el Pardal simbolisa el ciutadá.

El Pardal es un busca-rahons, un xerraire, bebedor, chafarder, pillet, desvergonyit, familiar, tossut, esvalotat, cap-lleuger y bon cor.

Al Pardal li agradan molt el saltiró y els fruyts rojos (cirera, maduixa, etc.). Sembla que li vé de gust l'anar d'aquí y d'allá cercant son aliment.

El Pardal es molt valent. Una vegada ne vaig veure un en el Palais Royal, que va fer recular á un petit gos, saltantli á sobre y donantli cops de bech als nassos, ab grans aplaudiments dels polissóns, y d'altres pardals que dalt dels arbres ho contemplavan.

El Pardal es capás d'afecte. El següent cas ho prova. Una tarde al passar per les Tulleries, me cridá la atenció un nombre veritablement gran de Pardals, que dava voltes al entorn dels arbres ab crits llastimers. Prompte vaig saberne la causa: era una demostració de dol per la mort de una vehina del carrer de Rivoli, anomenada Maria Stella, gran amiga dels Pardals, als que distribuia díariament á les mateixes hores, menjar no escás: preparaba una espécie de taula rodona á la que hi concurria sens faltar may, un gran nombre de Pardals. Feya dos dies que s'havia mort; els balcóns se veyan tancats y els aucells estavan desconsolats. Aquesta demostració de dol durá 8 dies.

Afejegishi la conmovedora história d'un Pardal que acompanyá á son amo (un soldat vell) quan el portaren á fusellar. L'aucell se li posá á sobre una de ses espatlles fins l'instant en que caigué mort.

El Pardal, sens dupte, com altres aucells, sap coneixer la hora en la qual el dia aváns se li oferí menjar. Un cop, Fourier, trovantse de visita á casa de una senyora parenta seva, de sopte se mirá el rellotge y esclamá ab accent desesperat: “¡Deu minuts de retrás! ¡Estic perdut! —¿Perdut? respongué la senyora ¿y bé que hi ha? —¿Que hi ha?… (contestá Fourier) qu'els meus pardals están esperantme ja fa deu minuts y jo no sé quines escuses podré donarloshi per tan imperdonable falta. —Lo qu'es imperdonable, digué la senyora, es el susto que m' haveu donat per uns animals com els pardals. ¡Envieulos á passeig, á vostres pardals!… —¡No es tan fácil ferho com dirho! digué Fourier. L'altre dia vaig faltarloshi un minut tan sols, y ja vaig tenir que aguantar sa protesta per més d'una hora.”

“El Pardal es pot ésser l'aucell que té el niu més gros, á proporció de sa grandária. En ell hi podrian niar l'Esquirol y la Garsa.”

“El Pardal nudreix á sos petits durant els vuit primers dies ab papallonets, petites orugues y petits escarabats. Durant tota la estiuhada, menja insectes barrejats ab grans ó fruyts. De saltiróns ne fa un gran consúm; aixís es que pera mí el Pardal fa un benefici deu vegades més gros á la Agricultura ab la destrucció dels enemichs d'arbres y cullites, qu'el dany que ocasiona ab sa afició al ordi y al blat tendres; y si s'atén á que aquesta passió no té més que dotze dies al any pera satisferse, se compendrá clarament qu'els calumniadors del Pardal que han dit que aquest devorava cada any una quartera de gra, han dit una tonteria de tant volúm com ells mateixos.”

“L'esperit de fraternitat es molt remarcable entre els pardals. Tingueu dins d'una gávia paradora un Pardalet de quinze dies, y si ho veu un altre Pardal, sobre tot si es jove, entrará sens pensarshi pera donar menjar al petit. Es cosa que ho fan els aucellayres pera apoderarse dels Pardals, com també respecte dels pinsáns. Ab tot hi ésser molt gran la desconfiansa del Pardal, es mes gran encara l'esperit de fraternitat.”

Heus aquí ara lo que'n diu Brehm: “El Pardal es tingut per molts com un aucell perjudicial, y, no obstant, el benefici que'ns reporta es molt superior al dany que'ns causa. Es veritat qu'es molt aymant dels grans y dels fruyts; més el consúm que fa dels esmentats grans y fruyts, representa sols una part del benefici causat per la desaparició de molts y molts insectes. Els camps y les hortes son protegits pels esmentats aucells y els arbres dels passeigs de les capitals hont els aucells hi sont, se veuen lliures de les orugues y altres insectes enemichs. Tinch al Pardal, donchs, com un aucell útil y digne per consegüent del major respecte.”

Diu E. Deyrolle lo següent: “¿Es el Pardal un aucell útil ó perjudicial? Es aquesta una qüestió moltes vegades tractada: El Pardal té sos defensors y sos adversaris. Uns y altres tenen rahó, baix el punt de vista en que col·locan la qüestió: perque considerant la acció del Pardal en determinats cassos, se dona el fet de ésser en uns un agent perjudicial y en altres apareix del tot benefactor.”

“Al sembrar un camp de blat prop de vostra casa hi acudirá la pardalada dels encontorns: llavors un tret d'escopeta no matará més que lladres.”

“Més, durant la primavera, ni els fruyts son als arbres ni els grans als camps. ¿Qué portará llavors á sos petits el Pardal? Insectes, sols insectes. El saltiró abunda y els pardals ne farán un gran consúm. Y tingueu en compte qu'el Pardal sols menja del esmentat insecte una petita part. El Pardal es un bon gurmet; menja sols del saltiró el bossí millor, el ventre ó abdómen, deixant lo demés per insubstancial; aixís es que necessita un gran nombre d'aquests insectes. En aquesta temporada el Pardal es, donchs, un benefactor indiscutible. Ara se dirá que lo que convé sapiguer es si el benefici de la desaparició dels insectes es tant gran com el perjudici en fruyts y grans. Pera mi el Pardal es acreedor nostre y de molt.”

El Pardal es, donchs, un aucell digne de tot respecte. Tots els conreus li son acreedors per el benefici positiu que representa la destrucció de millers de llurs enemichs. L'agricultor pot, en determinats cassos, fer els possibles pera allunyar als esmentats aucells, més no matarlos; ja que els mateixos que en aquells moments poden ferli un petit dany, son els que li proporcionan en moltes altres ocasións la destrucció dels enemichs de son conreu.