Lo camí del cel.

Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí’ls prometé que á n’aquell que l’endemá al matí’s llevés primer, li donaria la coca mes grossa de las tres que havia fetas, que á n’el que’s llevés segon, la mitjana, y á n’al derrer la mes petita de totas.

Los noys se’n anaren á dormir, y á l’endemá lo mes gran se llevá primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou donada la mitjana y’l mes petit de tots, pobrissó, fou l’últim en aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la benedicció del pare, que’ls encomaná sobre tot que fossin bons minyons y seguissin lo camí dret que’ls conduiria á la porta del cel, y cadescú ab la seva coca aná eixint de casa seva.

Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la quina quan lo tingué prop va dirli:

–Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que plora?

Y ell que li respon:

–Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.

Y se’n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser aquesta dona’t diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li fa dita pregunta.

A lo qual ne respongué la dona:

–Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l’esquerra, no escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l’últim, al cap de vall del quin hi trobarás una porta vermella que’t conduirá allí hont te pertoca.

Y’l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny trobá una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:

–Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que plora?

Y ell que li respon:

–Ja ’us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que ab prou feinas ne tindré prou pera mí.

Y se’n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar enrrera á preguntarli.

–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d’allá trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no seguissis pas lo primer, ni tampoch lo últim, sino’l segon, al cap de vall del qual trobarás una porta groga que’t durá allí ahont te pertoca.

Y’l mes petit de tots també per son camí va trobarne la dona ab un noyet als brassos, quina va dirli:

–Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n’aquest meu fill que plora?

Y’l noy digué:

–No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella’us la donaré.

Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si voldria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta dihent:

–Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l’esquerra, no seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al cap de vall ne trobarás lo que desitjas.

Y los noys anaren caminant, caminant y’l mes gran de tots quant va esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de la dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y tot desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n’eixiren rojas flamas y molts de dimonis, quins se l’endugueren cap á l’infern, qu’era allí ahont li pertocava.

Y’l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y’s trobá á dins del purgatori.

Y quan hi arrivá lo petit, ell que se’n vá cap á lo camí de la dreta y trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se sentiren hermosas veus d’angels que cantavan, y tot aparegué esplendent de llums y ple de rosas, y entre mitg d’ellas la dona y’l noyet, que no eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que’l reberen en sos brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava tot content, com qu’era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.

Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com portat s’havia.

En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que separats, tots lo mateix camí y troban á la dona ab lo noyet als brassos que’ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á sas respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall trobarán tres portas, una de vermella, una altre de groga y la derrera blanca y’ls fa trucar á cada un á n’aquella que li pertoca.