XI

UNA CAMBRA A CAN PAGE

Entren FENTON y la senyoreta ANNA PAGE

FENTON Veig que en ma vida podré assolir el bon afecte de ton pare. No insisteixis per tant en adreçarmhi, Anneta meva.

ANNA Déu meu! doncs, còm ho farem?

FENTON Tingues l'ardidesa d'obrar pel teu compte. Ell posa com obstacle la meva alta naixença; preten que jo cerco no més reparar ab els séus cabals el desgavell de la meva fortuna. Encara troba altres motius de querella: me culpa de les esvalotades companyíes ab que visquí, y sosté que es impossible que jo't consideri d'altra manera que com un heretament.

ANNA Potser te raó.

FENTON No; ho juro davant del cel, per tota la meva felicitat venidora. Es cert, ho confesso, que els cabals de ton pare foren el primer motiu que m'encaminà a oferirte mos homenatges; més, quan feia per maneta de plàuret, desseguida et trobí força més preable que l'or amonedat, o les riqueses que s'apreten dins les saques; y ara ja no aspiro a més fortuna que a la de gaudirte.

ANNA Benvolgut senyor Fenton; a pesar de tot no us canceu de recercar la benvolença de mon pare; senyor Fenton, treballeuhi séns fatiga. Si vostra solicitut y les pregaries més humils no hi poden res, aleshores… aleshores, escolteu un mot.

Se retiren a una banda per conversar

SHALLOW Senyora Quickly, interrompeu el coloqui llur; mon parent desitja enrahonar pel séu compte.

SLENDER Tant mateix, convé que faci el cop. Endavant, no més es qüestió d'enardirse.

SHALLOW No us esporuguiu, cosí.

SLENDER Oh, ella no m'esporugueix; ella rai; no més hi ha que tinc por.

QUICKLY Escolteu, el senyor Slender voldría dirvos dues paraules.

ANNA Desseguida estic per ell. Ell es l'escullit de mon pare. Apart Trescents lliures de renta no n'agencen poques ni gaire s de maníes y ridiculeses!

QUICKLY Y còm se troba l'estimat senyor Fenton? Una parauleta, deixeu que us digui una parauleta.

SHALLOW S'acosta. Coratge, mon cosí. Oh, minyò! tú teníes un pare…

SLENDER Jo tenía un pare, senyoreta Anna. Mon cosí us en podría contar histories ben xiroies. Benvolgut cosí, conteuli, jo us ho preg, a la senyoreta Anna, l'historia de les dues oques que mon pare emblà en un corral.

SHALLOW Senyoreta Anna, mon cosí us estima.

SLENDER Sí, us estimo més que a qualsevol altra dòna del comtat de Glocester.

SHALLOW Us farà viure ab tots els honors deguts a la vostra categoría.

SLENDER Us en responc, y en quant an això no temo a ningú de qualsevol llinatge, dintre l'ordre d'escudería.

SHALLOW Portarà a la caixa nupcial cent cinquanta lliures.

ANNA Mon bon senyor Shallow, deixeu que'm festegi ell mateix.

SHALLOW Mercès, en bona veritat, mercès per aquest encoratjament. Cosí, Anna us crida; us deixo fer.

ANNA Senyor Slender?

SHALLOW Senyoreta Anna?

ANNA Expliqueu les vostres voluntats.

SLENDER Les meves voluntats! Je, je, me feu gracia! Per favor del cel encara no estic prou malalt per fer testament y dictar les meves voluntats.

ANNA Us demano solament lo que voleu de mí.

SLENDER Lo que es jo, jo en persona, no vull pas res, o si de cas ben poca cosa. Vostre pare y mon oncle han fet algun concertament i si la cosa rehix, m'anirà d'allò més bé, y si no, que hi farem! sòrt qui l'ha! Ells us poden esplicar mellor que jo l'estat de la qüestió. Mireu; demaneuho al vostre pare; veusel-aquí.

Entren el senyor y la senyora PAGE

PAGE Hola, estimat Slender! Estímal, Anna, filla meva. Com, què veig? Què hi fa aquí el senyor Fenton? Senyor, me feu una veritable ofensa no deixant en pau la meva casa. Ja us diguí, si no m'erro, que he disposat de la meva filla.

FENTON Senyor Page, no us altereu.

SENYORA PAGE Mon bon senyor Page, deixeu d'importunar la meva filla.

PAGE No es per vós, la noia.

FENTON Senyor, voldrieu escoltarme?

PAGE No, benvolgut senyor Fenton. Entrem, senyor Shallow; entrem, Slender, fill meu. Senyor Fenton, vós, sabedor com sóu de mos designis, me falteu.

Exeunt Page, Shallow y Slender

QUICKLY, a Fenton Parleu a la senyora Page.

FENTON Benvolguda senyora Page, estimant la vostra filla d'una faisò absolutament honorable, me crec obligat a sostenir les meves pretensións sense defallir, a pesar dels obstacles, les rebufades y les conductes agressives. Feume la mercè de protegirme.

ANNA Mare mia, no'm caseu ab aquell estaquirot.

SENYORA PAGE No es aquest el meu designi, us cerco un marit de força mellor qualitat.

QUICKLY Que es mon amo el doctor.

ANNA Per amor de Déu! Més m'estimaría esser enterrada, o véurem perseguida d'una pluja de naps.

SENYORA PAGE Vaja, no us amohineu! Senyor Fenton, no seré la vostra amiga ni la vostra enemiga. M'enteraré de si la meva filla us estima, y lo que sàpiga d'aquest particular decidirà la meva conducta. Fins aleshores, adéussiau, senyor; cal que l'Anneta entri a casa; si no, son pare rondinaria.

Exeunt la senyora Page y Anna

FENTON Adéussiau, estimada senyora; adéu, Anneta.

QUICKLY Això es obra meva. -Y ara!- li diguí -voldríeu sacrificar la vostra filla a un imbècil o a un metge?- Ho veieu, senyor Fenton? Es obra meva.

FENTON Ten dóno mercès, y et prego que aquesta nit cerquis una ocasió per donar aquest anell a la meva cara Anneta; y quédat això pel treball.

Exit

QUlCKLY Vés, y que el cel te dongui bona sòrt. Es un troç de pa. Una dòna passa a través del foc y l'aigua per servir un home així. Però, tant mateix, jo voldría que mon amo assolís la senyoreta Anna, o potser voldría que l'assolís el senyor Fenton. Faré lo que pugui per tots tres, perque els ho prometí, y mantindré ma paraula, però singularment quedaré bé ab el senyor Fenton. Ara que hi penso, les dues senyores m'han donat un altre encàrrec pel cavaller sir Joan Falstaff. Quina beneita sóc d'embadalirme així.

Exit