QUADRO PRIMER

Gran sala en el castell de Pere d'Ildevert. Al fons ampla porta que dóna a l'escala central de l'edifici. L'escaia es de pedra, d'una sola llosana cada esgraó, y la voreja una ferma barana de fusta artísticament trevallada. Puja de dreta a esquerra, forma un espayós replà davant de la porta, y continua vegéntsela pujar en giravolt. Al fons de la caixa d'escala una gran finestra gòtica, un poch alta, amb hermosos vitratges de colors, que guaita a un pati interior del castell. A cada costat de la porta d'entrada, omplint els dos panys de mur, hi hà pintats des freschs: el Naixement de Jesús y el Devallament de la Creu. A la dreta dugués portes que son de dugués cambres. A l'esquerra un gran finestral amb vitratges de colors y una bella columneta de marbre al mitg. Richs cortinatges y tapissos amb dibuixos representant escenes de guerra y de cassa, per les portes y finestra. Armes diverses, banyes de cervo, ullals de porch singlar, corns y trompetes de cassa ornamenten els murs. Cadires, sitials y sillons d'època. Una taula de roure davant de la finestra convenientment colocada y altres mobles propis del lloch y l'època.

A primera hora d'un bell matí primaveral. A fòra canten les aloses. Els primers raigs de llum fresca y rosada entren pel finestral obert. El vell Pacià està assegut contra la taula, vers el centre de l'escena, en un silló amb alt respatller. Té el cap baix y els brassos caiguts sobre els del silló. Una pausa breu. Entra Elies pel fons, venint de la dreta. S'acosta al seu amo parlantli amb afecte y molt respectuós.

ELIES

Senyor; ja apunta'l jorn y vos encara no us heu reposat gens. Dormí us caldria…

PACIÁ

Dormir!… repòs!… dormir!… L'esperit vetlla neguitejat, com vols que'l cos reposi?

ELIES

Mes el dia ja s'alsa; el cor s'alegra…

PACIÁ

Brilla el sol, però jo soch dins nit obscura…

ELIES

Amb la llum del nou jorn vindrà la filla com ha vingut l'aucell que a fora canta; l'aucell, nunci del sol… Alegra oíulo. Tots els mals de la nit son cant allunya.

PACIÁ

Per què la més fidel de les esposes a la llar del marit desde ahir manca?

ELIES

D'ahir?… Diguèu dotze hores, sols… Compteules.

PACIÁ

Qui per eternitats les hores compta!…

ELIES

Manèume, mon senyor… si es que jo pugui minvar la vostra pena amb els meus passos…

PACIÁ

La cerquen cavallers, sirvents y mossos amb Ildevert al cap, y no la tornen… (S'enfonsa en el silló y mormola abatut). Senyor!… dissipa el vel d'aqueix misteri!

ELIES

No perdèu el coratge!

PACIÁ

Es viva o morta ma filla?…

ELIES

No plorèu. Aconsoleuvos amb la bona esperansa que fà viure.

PACIÁ

Oh! si un torrent de llàgrimes amargues me l'hagués de tornar, ma dolsa filla!…

ELIES

Mon cor, que vos sabèu la lley que us porta, me diu que tornarà prest. D'ell fieuvos. Un cor fidel a voltes endevina.

PACIÁ

Vesten, Elies, déxam. Per què's guarda ni un sol home aprop meu? Sols qui galopa com una fúria en cerca de ma filla m'es grat avuy. Què'm cal a mi, vell pare? Amb ella tinch el món; rès tinch sens ella.

ELIES

Y plorarèu tot sol desesperantvos…

PACIÁ

Tindries més coratge si tu fossis? No tens cap filla, tu?

ELIES

Ni fill ni filla.

PACIÁ

Si no ets pare, què sabs del dol d'un pare?

ELIES

(anantsen)

Seré a baix esperant les vostres ordres.

PACIÁ

Bon sirvent deu llegí en el cor de l'amo. Pren un cavall, Elies, y galopa de masia en hostal, del pla a montanya. Demana a l'aire, y als camins, y als boscos, y a gent de tota mena per ma filla. Com nascut a Ildevert vull que se't doti si tornas amb ma bona Dorotea.

ELIES

No pel dot, per amor, senyor, jo us juro fer tot quant pot un home y més encara.

(S'en và corrent. Una pausa.)

SERGI

(Cridant a fòra, d'una finestra alta de l'esquerra).

Eh! Brull!.. . No veus al lluny una corrúa de gent que avensa pel camí d'Olestia vers la plana coberta de gran boira? Me sents, vell Brull?

PACIÁ

Crudel es la bellesa quan ens despulla dels sentits deixantnos com nau que guia inhàbil timonaire! Y no respon mon vetlla!… Oh! Sergi!… Sergi!… Tòrnali a preguntar!

SERGI

(a fòra, com el primer cop)

Què veus, Brull?… Digues…

PACIÁ

Amb veu aguda de clarí responli, com se llensen al vent els crits de festa. Massa tardes, oh Brull! Tu la montanya el pla y la vall domines, fidel mosso. Bon vell, si tos ulls d'àliga aperceben ma Dorotea, a tu, venturós nunci, te daré la millor de nostres vinyes.

SERGI

(Després d'una pausa, presentantse, fret y respectuós, a la porta).

Senyor: diu Brull que aquesta gent que passa son uns marxants de bestiar que compren bous y ovelles en gros. Tornen a vila sense tocà al castell…

PACIÁ

Oh! prompte, Sergi, corra a trobarlos!

SERGI

Mes per què, mon amo?

PACIÁ

Sabèm d'ont venen y què poden dirnos? De tot arreu pot vindré la llum clara!

SERGI

Aquests marxants, senyor? Y ho podèu creure? Ells van a pas de bou. mentres els vostres galopan com el vent y ningú arriva amb noves al castell…

PACIÁ

Demano passos y no raóns!

SERGI

Senyor, cal que s'escolti lo que s'ha dit per bé.

PACIÁ

Un pas que donis en cerca de ma filla es millor cosa que cent concells dels teus.

SERGI

Mes les paraules fan claró al seny, y a vos la pena us cega…

PACIÁ

Cap mortal hi veu clar dintre la fosca.

SERGI

A les palpentes l'un pot guià a l'altre.

PACIÁ

Bon home fores, Sergi, si logressis a menys paraules ajuntar més obres. Per què restes avuy dintre de casa? Ets massa vell pera cercar ma filla?

ELIES

Oh Deu!… què no faria jo per ella? De genollóns pel bosch, entre argelagues, o descals pels rostolls avansaría, tot per trovarla… no'm creyèu, mon amo?

PACIÁ

Pobre de fets y de paraules pròdig! Sempre ho he vist igual. Ah, orgullós Sergi! Tu no has nascut per creure; no tens ànima de sirvent. Tu no sabs com plau a l'amo veures atès sense enutjoses rèpliques.

SERGI

(amb orgull)

Com una roda pinten la fortuna. En altre temps, senyor, com vos manava; com vos casal y bons sirvents tenia. Mes ara, mon senyor la raó es vostra. Un sirvent cal que siga, davant l'amo, a totes hores un sirvent. Quan l'arbre ha caigut sota els cops de la tempesta no s'alsa més… Senyor, ja us obeeixo. Si per ventura us porto vostra filla espero que la vostra recompensa d'aquesta esclavitut per sempre'm lliuri.

(De la porta).

Si el noble cau, voleu encar que senti l'ultratge de serví humilment als altres?

(S'en và per la dreta del fons).

PACIÁ

Aquest home'm pertorba… em fa l'efecte d'un vi de calitat al que una extranya droga s'hi mescla… enterboleix la vista y el seny…

(De sobte, com si li manqués la paraula, cau aturdit a la cadira. Llarga pausa).

BRULL

(apareixent pel fons amb certa temor)

Com a cavall els sirvents fugen y us deixen a vos sol, mon senyor y amo?

PACIÁ

Ben arribat ets, Brull, aquí a ma vora. Suara me pensava que'm moria. Me mancava l'alè…

BRULL

Volèu que us porti al vostre llit?

PACIÁ

No, Brull! No tal vergonya! Quan mos sirvents tots corren, quan tu, encara amb els teus anys, dalt de la torra vetlles tota la nit… jo, el pare, m'ageuría? Prenme amb tu a dalt, que vull resà en l'altura. Vull demanà al bon Deu per què'm flagella, a mi, que no he fet mal, jo, que soch pobre y que no tinch orgull ni set de ditxa…

BRULL

Volèu que a la capella us acompanyi?

PACIÁ

No dins de la capella trista y fosca… En la més alta torre vull resarli, de cara al cel, hont resplandeix sa imatge. Allí la llum y l'ayre, els camps y els boscos, tot vull que pregui amb mi, tot lo que essencia cobra y reb d'ell y's mou sota ses ordres.

BRULL

Milló us seria reposà en la cambra…

PACIÁ

Vull demanà al Senyor què es de ma filla!…

BRULL

Qui hagi fet mal a n'ella, ay! del gran càstich que'l bon Deu li reserva!… Que ella es bona per tots…

PACIÁ

Y dolsa y pura…

BRULL

Y viu tant trista!…

PACIÁ

Y per què viu tant trista, Brull, ho ignores?

BRULL

Mon senyor, jo no sé…, no m'atreveixo…

PACIÁ

Sembla que hi hà un secret en la teva ànima.

BRULL

Ella amb el sèu espòs no es prou ditxosa.

PACIÁ

(conmós)

Jo no sé rès. Ja vell, en eixes terres vaig pujar per seguir a la meva filla; vell, quan el seny y tot sentit tremola… Oh! la sort de ma bona Dorotea, casada amb un herèu d'alta nissaga, noble y valent guerré estimat dels prínceps! Cosa més gran els somnis no l'engendren y amb tal grandesa ni la ditxa's trova. Jo vivia amb més pau vora la riba del riu que m'ha vist neixe y que ara anyoro. Y ella, ma filla, no es tampoch ditxosa, que se m'acosta, m'amanyaga, 'm besa pera alegrarme a mi… mes ella plora!… Per què dèu plorar, Brull, que no sab dirho, o no vol dirho, sobre'l cor d'un pare?

BRULL

Perquè, senyor, com vos heu dit, es bona la vostra filla. Y com la néu es blanca la seva ànima. Y com la mel es dolsa tota ella. Com vell bàlsem es tota ella. Y amb tot això molt jova. De la vida porta tota la llum y no cap ombra. Mentres que l'amo tristament devalla sota un pes de neguits y aspres angoixes. Sa joventut fou tèrbola, y moguda per tantes passions, que ara sols resta dintra'l seu cor una secó amarganta.

PACIÁ

Y per rès sent amor ni rès desitja, y lo que té, essent molt, son cor no omple.

BRULL

Com aquell dia tal avuy me'l miro que vingué silenciós com un sepulcre de retorn de sa vida aventurera després fors'anys que, morts avis y pares, corria terra, al coll solta la brida. (Pausa). Mes, passat temps, un jorn semblà alegrarse. Parlà de casament y d'una noya que vora l'Ebre conegut havia. Tot ne semblava enamorat, somreya, joyós, parlant de tanta d'hermosura. Contes d'amor contava a les vesprades y de bò foll d'amor tots el creguérem. Y així devia ser, donchs com s'explica que l'home rich se casi amb una pobra?

PACIÁ

Aixís và ser. Tan noble com la seva fou nostra casa desvalguda. Un dia un cavaller s'hi presentà de sobte. – De si teniu un fill vinch a parlarvos. – Per ben mort l'he donat– faig per resposta. – Que và fugir de casa malehintme y sempre en guerra amb mi y amb Deu estava. Rès més sé d'ell,– vaig dirli – y Deu el tingui a l'infern esbravant la seva fúria. – Ell respongué que tal el meu fill era; que irat y furiós com jo'l pintava y venjatiu, tal conegut l'havia. Y de llunyanes terres aventures và dirme: y amb mon fill l'amistat forta qu'ell tingué, y com un jorn de crua guerra van separarse sens que's retrobessin. Ma filla era aprop meu, trista y plorosa, sens record del germà. Ell la mirava; tot mirantla, encantat, de mi's distreya… Aixís và enamorarse de ma filla. (Pausa).

BRULL

Oh! pare malhaurat com may cap altre qui parla del seu fill sens benehirlo!

PACIÁ

Malhaurat es el vell que sens fills resta! (Pausa).

BRULL

Oh, no temèu per ella, que es tan bona! Jo us dich: qui mal li fassi, ay! del gran càstich que'l bon Deu li reserva…

PACIÁ

Una tristesa de mort omple mon cor… Aném! Vull ayre! (S'alsa pera avensar cap al fons). A la llum del Senyor que'ns illumini!

(Quan vol avensar, acompanyat de Brull, les cames li fallen y s'aclofa alsant els brassos en oració).

BRULL

(sostenintlo a mitj aire)

Pera pujà a l'altura us manca forsa.