Escena primera.
Reading edition
D. Lluís y varios joves enrahonant. Gent que passa y traspassa.
D. Lluís: ¿Habeu vist als voluntaris?
Jove 1r: Jo no encara.
D. Lluís: Ja l’s veurás, ¡fan un goig!… de bona gana aniría per allá sols per véurer las proesas que farán per aquells camps.
Jove 1r: Mireu que es mòlt lo entusiasme de tot lo jovent del pla: no tan sols es Barcelona, Tarragona, Reus y Valls, tothom á professó feta de voluntari sen’ va.
D. Lluís: Tens rahó, ara m’ recorda que l’ altre dia, dimars, vaig anar á la oficina pera véurel’s allistar, y allí vaig ser testimoni de un succés que es cosa gran. Figuráuvos que s’ presentan un minyó mòlt ben plantat ab sòn pare, ja vellet y tot ple de cabells blanchs: lo vell diu ab energía: –Fassa l’ favor de apuntar Jaume y Jordi Bacarissas, voluntaris catalans. –Vos sòu massa vell, li diuhen, no podeu ser allistat. –¡Cóm massa vell! ¿per ventura no tinch fort encara l’ bras? ¿No sento en mon cor la flama del patriotisme més gran? donchs si l’ foch tinch y la forsa necessaria en lo combat, no me digau vell, encara que m’ veiheu los cabells blanchs. –Pare, li contesta ‘l jove, sossegáuvos, que jo hi vaig, y ja que vos no hi veniu, vostra intenció hi anirá, que vostre fill, lo bon Jordi, sòn fusell al carregar, per vos, y per éll, dos balas hi posará de un plegat.– Lo vell se abrassa ab lo jove, aquest l’ estreny ab afany, y tots los que aixó mirabam casi bè várem plorar.
Jove 2o: De aixó ne dich espanyols.
D. Lluís: De aixó ne dich catalans; pero calláu, perqué m’ sembla que l’ vell de que os hi parlat, es lo qui ab una pagesa cap aquí se va acostant, sí que ho es, vull saludarlo perqué m’ té lo cor robat.