VISTES AL MAR

De la nit per lo pregon, entre cants i llum extranya, baixaven de la montanya al Dolor com rei del món. Nit del Divendres Sant Caldetes, 1901

I Vora la mar eternament inquieta floreix immobil la pomera blanca, i el presseguer vermell, que riu i brilla prop la mar inquieta aquietadora. II Degué sê un dia així que l bon Jesús caminà sobre l mar: el cel i l'aigua serien, com avui, llisos i blaus... I la Visió anà rapida a l'encontre dels encantats deixebles en la barca. III El cel ben serè torna l mar més blau, d'un blau que enamora al mig-dia clar: entre ls pins mel miro... Dues coses hi ha que l mirar-les juntes me fa l cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. IV El vent se desferma i tot el mar canta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta! L'onada s'adreça, callant s'ageganta, l'escuma enlluerna, el sol l'abrillanta, l'onada s'esberla i cau ressonanta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta! V Una a una, com verges a la dança, entren lliscant les barques en el mar; s'obra la vela com una ala al sol, i per camins que no més elles veuen s'allunyen mar endintre... Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, groga de sol! D'aprop el mar te canta, mentres tu esperes el retorn magnific, a sol ponent, de la primera barca, que sortirà del mar tota olorosa.