IV. Los gegants y l'aliga

Are'ns toca parlar d'aqueixa antiguíssima costum de portar gegants y bestias grossas y casi sempre monstruosas y mitológicas devant de las professons. Ya sab tot hom que aqueixa costum no es sols propia y exclussiva de Valls, ni de Catalunya, sinó que moltas ciutats de las provincias de Llevant, posseheixen aqueixas tradicionals costums curiosas y enigmáticas.

Valls, com tantas altres ciutats, posseheix també un Gegant, una Geganta y un Gegantet, que se suposa fill dels dos mitológichs personatges. Amés, aixis com Vilafranca te un Drach, Reus una Mulassa, y altres ciutats altres bestias pel istil, Valls te una Aliga, ó sia la reyna de les aus. Aquestos Gegants surten al carrer molt pocas vegadas, y l'Aliga sols dos cops al any, per la festivitat del Corpus y per la de Sant Joan, en que la ciutat celebra sa Festa Major, en las quals acompanya á la professó en companyia dels Gegants. En la professó de Sant Joan es en la que juga mellor paper. Al trobarse l'Aliga devant de l'Iglesia del convent de las Mínimas, en un cantó del Pati, avuy Plassa de Prim, se posa á ballar, fen las delicias de la companya que al seu voltant en gran número s'arreplega. Pera prestar major atracció y bon efecte al espectacle, se vesteixen un bon número de noyets d'aligons ab trajos fets espressament, y's posan á ballar també sota las álas de la que s'suposa ser la seva mare. Ya pot pensar lo lector si aixó produhirá bon efecte á la canalleta y á bona part de gent gran, cenzilla y enamorada d'aquestas tradicionals costums. Quan balla l'aliga, que no es mes que per la professó de Sant Joan y en lo siti avants dit, se reuneixen al Pati tota la canalla de Valls. Es un espectacle que no se'ls ofereix mes que una vegada al any y se'n aprofitan. Acaban de prestar animació al lloch aquell, las dugas Collas de castellers, que en viva competencia, aixecan l'hermós castell conegut per cinch pilans de set.

¿Quin pot ser l'origen y significació de tan extranyas costums? En quan al origen creyém molt dificil la possibilitat de poderlo indágar ab tota certesa. Nosaltres suposem que'l tindrá en las antigas llegendas de Gegants y monstres, de las quals tantas mostras pot donarne lo Follk-lore catalá. Tots los pobles orientals han tingut creencias análogas. Los grechs y'ls romans, en sas mitologias, tenian també sers extranys, monstruosos y sobrenaturals que'ls seus Deus vencian y aterravan segons disposavan en sos designis. No es extrany donchs, que al Cristianisme hagin passat mes ó menos desfiguradas tals supersticions. Lo poble creyent, en son gran amor á son Deu y á sos sants, ha tingut necessitat de proclamar públicament son poder y sa grandesa posant á sos peus aqueixos extranys personatges y aqueixos repugnants y simbolichs monstres, significació del Mal-esperit, volguent significar aixís, que enfront la Divina Magestat, s'humillan y s'abaten totas las potestats d'aquest y del altre mon. Aixís se explica que molts dels Gegants sigan Reys, que'ls uns sigan negres en representació del Africa, que'ls altres de color de terra en representació del Assia, y que's representi l'América, com pot veures á Reus, en una Geganta india guarnida de plomas y un buyrach plé de fletxas á l'esquena. Aixís l'Aliga es també la reyna de las aus, y'l Drach, sabut es que segons la tradició, Sant Jordi matá aquell que no era altre cosa que'l mateix Diable transfigurat. Tal es en nostre criteri, l'origen y significació de tals costums.

Atenennos exclusivament á lo que pertoca á la ciutat de Valls, tenim que apuntar algunas particularitats que no deixan de ser interesants y que han de fer gracia segurament á qui no las conegui. Lo Gegant de Valls es conegut entre'l poble per lo Lladre-favas. Aném donchs á esplicar lo sentit d'aquest motiu. Valls te un barri situat á la vora del Francolí, á una hora y mitja de la ciutat, anomenat Picamoixons, en quin punt hi ha l'empalme dels Ferrocarrils del Nort ab los de T. B. F.. Donchs bé, quan aqueix barri celebra sa Festa Major, lo dia de Sant Joseph, Valls hi envia lo Gegant en representació de la ciutat. Tots los anys se cuida de portarli un sol individuo que fa'l camí ficat dins del colossal personatge. Després de assistir á la profesió, lo Gegant, portat pel individuo, com es natural, se n'entorna cap á Valls satisfet d'haver complert la seva misió. Se conta que un any, lo tal individuo, vegé al costat de la carretera un camp de faveras molt granadas, y fentli goig lo primerench llegum, deixá el Gegant al mitj de la via y's posá á cullir tavellas. Pero vetaquí que espiat per l'amo de la terra, ne doná part, lo qual doná per resultat trobar un gran farsell de tavellas sota las faldillas del Gegant. Y vetaquí que'l poble cregué que'l tal personatge havia sortit de Valls ab la sola intenció de anar á robar favas, y desde llavoras ensá que sols pel Lladre-favas se'l coneix.

Un altre cas mes comich y extráordinari que'l present se conta com á succehit, del qual fou héroe'l mateix personatge, y que al igual que'l que acabem de descriure, sols notém aquí com á mot de la fin y per apareixer relacionat directament ab aqueixa costum vallense.

Un día, la profesió del barri de Picamoixons havia acabat bastant tart, y era per allá entre dugas clarórs que'l gegant se'n entornava cap á la ciutat. Mes vetaquí que fou lo cas que un esmolet que venia de Valls, ó siga en direcció contraria al Gegant, al eixir d'un revolt de la carretera, se topá de cara ab aquell personatge que com per encantament se li presentava devant sos ulls. L'esglay del pobre esmolet sigué gran, esgarrifós. ¿Pera que li sortiria aquell extrany personatge? Potser en aquell moment vingué á sa memoria lo recort dels cuentos de encantaments, de aventuras misteriosas y de gegants y altres sers extraordinaris que de petit li havian preocupat la fantasia, y de cop y volta, en lo moment mes inesperat, se veya ell héroe d'una d'aquellas maravellosas historias. Aixís fou que pera fugir de totas las compromesas consecuencias que li podia portar l'aventura, instantáneament llensá la mola del coll, y confiant la salvació de sa persona á las sevas camas, se llensá camps á través com llebra perseguida per gossos corredors.

Inutil dir lo tip de riure que l'aventura feu fer al individuo que portava'l Gegant. Al ser á Valls esplicá á tothom lo succehit, que tothom celebrá ab grans riallas, al ensemps que'l pobre esmolet ab l'espant al cos y tremolant de camas, feya riure també als vehins de Picamoixons esplicant sa terrible y misteriosa aventura.

Venerandas costums de nostres avis: vosaltres que constituhiu la fesomia d'un poble amich del treball, del art y de las festas; vosaltres, que junt ab la llengua que parlém sou las últimas reliquias que'ns quedan de la Catalunya que fuig; vosaltres, que quan hauréu desaparescut del tot no quedará de nostre terra mes que'l sol sobre'l qual s'aixecava l'hermós y atmirat edifici de la Patria Catalana; yo, lo mes humil de vostres atmiradors, á la mida de mon escás valer, us dedico aquesta petita memoria, que tandebó sigués en los sigles vinents, la pedra plena de senyals per la qual l'arqueolech endevina tot un poble y tota una civilisació enterrat en las arenas del desert.

Cosme Vidal.

Alcover,

Maig de 1894.