ACTE TERCER
Reading edition
La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó obert penetra’l baf de la terra mullada.
Juliana, sola, està assentada devant del balcó, ab el cap baix, escoltant el brugit de la pluja.
Juliana
Ah! Deu meu! Com plou!
(Gran pausa. Surt del fons l’Amat ab un vestit diferent del que duya al segon acte y que s’acaba de posar).
Amat
(Abatut). Ara tinch fret…
Juliana
Jo també. Vols que tanqui’l balcó?
Amat
(Una pausa). No.
Juliana
(Sospirant). Ah! Deu meu!
Amat
No! No cal que’ns fem retrets l’un a l’ altre. No hem sabut pujar la nostra filla…
Juliana
No me’n parlis més!
Amat
No puch pensar en altra cosa! Oh!… es massa gros… Oh!…
(Una pausa. Abaixa’l cap).
Juliana
Calla y no’t desesperis… oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim filla… així…
Amat
Tu meteixa dius això… y no es cert… no estàs tranquila… te’n fas més que jo…
Juliana
De cop sí, m’han pegat una punyalada al pit… aquí al cor…
Amat
(Una pausa). Qui no la creya segura allà dins?
Juliana
No hi pensis.
Amat
Veus?… jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. Això havia d’haver fet un pare. Dins de les entranyes m’hi cremava no sé què de dolent… y selvatge. Però Mossèn Gregori se m’ha emportat… Mellor!
Juliana
Sí, mellor.
Amat
Y ara’m sab greu d’una part… no l’havia d’haver cregut a Mossèn Gregori…
Juliana
Oh!… perquè?
Amat
Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant…
Juliana
No diguis això!
Amat
Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som nosaltres els vensuts…
Juliana
No’s pot ser violent. Si no l’haguéssis tancada potser no hauría passat res d’això.
Amat
Pitjor. S’hauria dit que jo consentia ab ella.
Juliana
Qui sab?
Amat
Ara, el meu nom no’n sofreix tant. Tothom se n’escruixeix… saltar per aquella finestra!…
Juliana
Se podia fer molt mal.
Amat
Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més.
Juliana
Oh!… Calla! Deu te podría castigar! (Una pausa. Amat està ab el cap baix. Juliana continua ab veu planyívola, plena d’inquietut). Potser se n’ha fet y tot de mal. No coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra?
Amat
La pobra!… dius, encara?… (Una pausa breu. Cambiant de tò). Si… d’un poch lluny m’ha semblat vèureli la cara ab sang… ara que ho dius…
Juliana
Y no has fet res? No li has preguntat res?… Y per què no m’ho deyes? (Amat no respon. Ella continua a punt de plorar). Per què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre’ls teus brassos?…
Amat
(Feréstech). Els meus brassos?… Hum! (Una pausa breu).
Juliana
Hagués estat jo…
Amat
No t’espantis!… Mala herba…
Juliana
(Ofesa). Ets massa rancuniós, Pere. D’una filla’s perdona tot.
Amat
(Ab ràbia). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni!
Juliana
Y si no tornava?
Amat
Ahont anirà?
Juliana
Devegades…
Amat
Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu …
Juliana
Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això…
Amat
Ho farà… per forsa!
Juliana
No, no ho vull, Pere!
Amat
Tíngali compassió! Com ens tracta ella?
Juliana
Malament, sí… Però no parlis de lo que hem de fer… espera. No veig res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la meva filla torni bona…
Amat
Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia.
Juliana
Calla! No’m torturis més!
Amat
Les teves ploralles de mare serán en va…
Juliana
No es això lo que m’havies dit. Hem quedat que no fariem res contra ella. Tu meteix ho has dit: “«”sofrirem resignats lo que Deu ens envihi…"
Amat
Es cert que ho he dit…
Juliana
Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?… Quina justícia podem fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia tranquila…
Amat
No tot s’acaba ab la conciencia…
Juliana
Es cert, hi ha el nostre cor de pares…
Amat
Y l’amor propi y moltes altres coses… Un pare no vol may que’s pugui suposar que’ls seus fills se burlen d’ell…
(Una pausa breu).
Juliana
Veus, Pere?… així com ja tenim l’aigua del bon Deu… un altre dia la nostra filla…
Amat
Què ?
Juliana
No’s pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit núvol…
Amat
(Per sí). Sí … un miracle.
Juliana
Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla.
Amat
Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar una filla… Avans no passava això. Me poguessis dir qui’ls ha portat aquests temps… Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els castigats?
Juliana
L’instrucció… el saber massa… es un perill! Ja tenien rahó’ls vells!
Amat
Y encara venen aquests a predicar! Jo’ls treuría a tots del món! Sabis?… No’ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum… Me’n vaig a veure quin temps fa…
Juliana
No, deixa estar. Sembla que para…
Amat
Vull veure si’l persegueixen encara camí avall…
Juliana
Vés… Jo no tinch esma de pujar.
Amat
Encara no toquen al Te-Deum? Es extrany…
(Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa. Juliana acota’l cap contra son pit y sospira. Se senten passos a l’entrada).
Juliana
(Esforsantse en fer la veu serena). Qui hi ha?
Trinitat
(A l’escala). Una servidora.
Juliana
(Anantla a rebrer). Ah! Es vostè, senyora!
Trinitat
(Apareix ab un paraigües a la mà que’l deixa. Abrassa a Juliana). Ja sabia en quin estat l’havia de trobar. No plori… Aconsólis!… He vingut a fer lo que pugui per vostè…
Juliana
Gràcies.
Trinitat
Si, m’ho afigurava… Hauria vingut més aviat…
Juliana
Ah! Deu meu! Una filla única!
Trinitat
Sí, es trist… però s’ha d’asserenar. Escolti, recordis de les paraules que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia tranquila…
Juliana
Y no li tinch… ho sento.
Trinitat
Y’l seu marit hont es?
Juliana
Es a dalt, a veure lo que passa.
Trinitat
El Joan encara no ha vingut a casa.
Juliana
Deurà venir aquí.
Trinitat
Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets… diu que no han fet mal a ningú… sab qui’ls ha tirat?
Juliana
El pastor.
Trinitat
Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense’l disgust que’ls ha donat la seva filla… El seu pare com deu estar!…
Juliana
Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al cor que’m mata… me mata! (Se sent petar la pluja furiosament.)
Trinitat
Sent? (Una pausa). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava que parés.
Veu
(Del carrer, que crida fortament). Aiguaaa!…
Trinitat
Ja l’anyoravem aquest temps!… Benehida sigui l’aigua del Senyor!
Juliana
Sí… benehida!
Trinitat
Ara vostè no perdi la confiansa… Fassin quedar la noya entre vostès y no l’envihin més a la ciutat de perdició …
Juliana
(Que s’ha alsat a guaytar al balcó). No, may més!… si hi som a temps!
Veu
(Del carrer). Aiguaaa!…
Trinitat
Que contenta està la gent!
Juliana
(Per sí). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!… Ah!… la pobra filla meva!… Qui li ha girat el cap?
Trinitat
Un mal esperit que la governa!
Juliana
Y ha sentit dir a algú si s’ha fet mal? A son pare li ha semblat que tenia sang…
Amat
(Apareixent). Està molt emplujat!… y no’s veu ningú enlloch… ni se sent res…
Juliana
Res?… ningú?…
Amat
No més que la remor de la pluja per tot.
Trinitat
Sembla que’ls camps se posaran bé.
Amat
Sí… si plogués així tota la nit. Y’l Joan hont es?
Trinitat
Encara no ha vingut a casa.
Juliana
Vindrà aquí així que pugui.
Amat
El Joan no té autoritat… no es bò per batlle… Si no soch jo passava un desordre…
Trinitat
No… es massa bon home.
Amat
Se pot ser bò y saber manar. Jo’m penso que na soch pas dolent…
Mossèn
(A l’escala). Deu gracies!
Juliana
(Ab veuplanyivola). A Deu siguin dades!…
Amat
(Anantlo a rebrer). Mossèn Gregori ab aquest temps!…
Mossèn
(Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja). Bones tardes, germans! Oh, l’hermosa pluja del cel!
Trinitat
Y s’atreveix ab aquesta pluja?,..
Mossèn
M’agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del Senyor!…
Amat
Qui ho havia de dir aquest dematí?
Mossèn
Quan Deu vol tot cambia’l seu curs, tant la vida dels homes com la naturalesa. Ah!…l’esperava aquest resultat! En tota la nit passada no he dormit pregant al bon Deu…
(Juliana sanglota baix ofegant un plor).
Trinitat
Senyora…
Amat
Juliana, per què fas això?
Mossèn
Encara no està més tranquila aquesta bona senyora?
Juliana
Oh! no!… No puch!…
Mossèn
No s’espanti. Quan la seva filla s’haurà esgarriat prou, Deu la cridarà al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau…
Amat
Mossèn Gregori, no n’hi parlem més… Tot es inútil…
Juliana
(Alsantse pera anarsen). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la meva vergonya…
Trinitat
No, no, de cap manera!…
Amat
No vull que t’estiguis sola!
Mossèn
La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva filla?
Amat
No té cor.
Juliana
Cert, no.
Mossèn
Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà’l repenediment…
Juliana
O el càstich…
Mossèn
Deu dona temps al pecador de repenedirse.,.
Trinitat
Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota’l mal temps …
Mossèn
No, la nostra bondat ha d’arribar fins a perdonar els nostres enemichs…
Amat
No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta… me sembla que es un pecat!…
Mossèn
Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor… Així, si la vostra filla tornés demanantvos perdó, reconciliada ab Deu… què fariau?
Amat
(Brusch). No ho sé.
Mossèn
Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich reconciliada ab Deu!…
Amat
(Feréstech). Ja ho he sentit, sí!
Mossèn
Què fariau?
Juliana
Perdonaries, no es cert?
Trinitat
Perdonaria, sí!
Amat
He dit que may més… y may més!
Mossèn
(Ofès). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a missa, cumpliu ab els preceptes de l’Iglesia, teniu una idea de Deu… però Deu no es dins del vostre cor!…
Juliana
Oh, Deu meu !
Trinitat
(Sorpresa). Calleu! Sento algú!…
Amat
Qui hi ha ?
Joan
(De l’escala). Jo.
Trinitat
Ah!… Ja es hora!…
(Entra Joan mullat y de mal humor).
Joan
Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú…
Trinitat
Tardaves tant que me’n he vingut aquí creyent que hi series…
Joan
Anem! Estich tot moll!
Mossèn
Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou,
Joan
No hi ha hagut manera d’aturar al poble…
Amat
Sempre darrera d’ell!… Oh!… el poble tenia rahó d’estar indignat…
Mossèn
Potser se n’ha fet massa el poble.
Joan
Sí, se n’han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall… S’havia d’haver fet els possibles pera contenirlos…
Mossèn
Es cert…
Joan
Ningú m’ha ajudat… jo prou feya, però què es un home sol? Per què no ha fet tocar al Te-Deum, vostè? Era la sola manera d’aturar el poble…
Mossèn
He donat l’ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat… No pot tardar…
Joan
Ara ja es tart.
Amat
Tart?
Trinitat
Per què dius això?
Mossèn
Escolti: li han fet mal?… Ha passat alguna desgracia?
Joan
No ho sé… però no estich tranquil…
Juliana
Y la nostra filla? L’heu vista?
Joan
Sí, l’he vista entre la gent.
Amat
No li has dit res?
Joan
No.
Juliana
Tenia sang a la cara… ho heu vist?
Joan
No, no he vist res.
Mossèn
Per què ho pregunta senyora?
Juliana
Tinch por que no s’hagi fet mal…
Joan
Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, Amat.
Mossèn
No, podia passar d’altra manera.
Juliana
Heu vist si ella’l seguia avall?
Joan
La vostra filla?… No ho sé. (Pausa breu). Anem. Me vull mudar! Vinch xop fins a la pell. Anem, que me’n vull tornar avall…
Trinitat
A què fer?
Joan
A saber lo que passa.
Amat
Deixa estar, que s’arreglin!… Ja’l tenim fora…
Mossèn
Es estrany que’l campaner no toqui…
Amat
(Guaytant al balcó). Ja calma la pluja.
Joan
(Ab malhumor). Y si no ha estat res!… Dos ploviscons… y fòra!…
Mossèn
Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua?
Joan
(Ab fermesa). No, senyor.
(Se sent la campana tocar al “Te-Deum”).
Mossèn
Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan…
Joan
No, per l’aigua no val la pena…
Trinitat
Què dius, Joan?
Juliana
Be plourà més…
Amat
Els núvols s’agombolen a llevant…
Joan
Sí, sembla que de sobte tot se’n hagi d’anar ab aigua… y després…
Mossèn
Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut suau, com un dó del cel. Ah!… no es tempestat lo que Deu ens envia, sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps…
Trinitat
Es cert…
Mossèn
Una nova primavera apareixerà…
Joan
No, senyor… tot es mort… sembrats, cullites de tota mena… Se salvaran els arbres y gràcies…
Amat
Potser la cullita y tot.
Joan
(Ab fermesa). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es perduda?
Mossèn
Ara lo principal es saber que Deu no’ns oblida…
Joan
(Ab duresa). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor Rector!…
Mossèn
Si’ns aferrem no més als bens de la terra…
Joan
Y què’ns queda a nosaltres, els homes, fòra d’això?…
Trinitat
Joan! Per Deu!
Amat
Amich, amich!…
Mossèn
Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra!
(Joan no contesta pensatiu).
Juliana
No us podeu queixar… mireunos a nosaltres…
Mossèn
Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats… Això es la vida…
Joan
Malehida la vida, donchs!…
(Tots queden silenciosos, estranyats de l’actitut de Joan. Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del balcó).
Mossèn
La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d’estarne orgullosos, ni l’hem de malehir… Es una creu que l’hem de portar ab resignació serena.
Trinitat
Joan! Per què dius aquestes coses?
Mossèn
(Observantlo fondament). No hi ha res més horrible que’l dubte! Ab el cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa !
Trinitat
Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, cavilós, surt al balcó. Trinitat el segueix y continua). Què tens, Joan? May t’havia vist així?
Mossèn
Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a l’iglesia y jo’m cuydaré d’ell…
Joan
No… es inútil ja. Què’m vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un instant m’he donat compte…
Mossèn
Aquest foraster us ha torbat el pensament… ho veig. En mal hora ha vingut…
Joan
Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector…
Mossèn
Per què diheu això?
Joan
Ho sento. No es just… no està bé lo que s’ha fet ab aquest home…
Trinitat
Que has perdut l’enteniment, Joan?
Amat
No’t conech, amich.
Mossèn
Ni jo tampoch.
Joan
No’m coneixeu? ja pot ser… però sento… no’m sabré explicar… aquest home tenia rahó!…
Juliana
Jesús! Y com us tomeu, Joan!
Joan
Jo ho havia pensat lo que’ns ha vingut a dir aquest home… un medi positiu, una cosa real pera combatre la secada…
Mossèn
Deu meu!
Joan
Si vol que li sigui franch, senyor Rector…
Mossèn
No… no… ni una paraula més, Joan. Ja’ns entenem … Us compadeixo y prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s’han pogut lliurar del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels… El mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l’estat de la vostra ànima y ofegareu el dubte com una flama que no’s deixa respirar…
(Se sent el segon toch del “Te-Deum”).
Amat
El segon toch!
Mossèn
Sentiu? L’Iglesia’ns crida. Anemhi tots!
Amat
Anem, Joan, que t’acompanyaré.
Mossèn
No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l’emporto jo pel meu compte com un pastor que pren l’ovella malalta…
Joan
No, vaig a mudarme y me’n vaig cap a l’hostal de la carretera, a veure lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no viuré tranquil.
Mossèn
Està bé… però vindreu al Te-Deum, no es cert? Y cridareu a tot el poble…
Joan
No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom… Qui vulgui venir vindrà! Anem!
Trinitat
Però, Joan…
Joan
Anem? Estich mullat y porto pressa! (Pren l’actitut d’anarsen).
Mossèn
No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble?
Amat
Presidir el Te-Deum al banch de l’Ajuntament…
Trinitat
Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster…
Juliana
Sí, Joan.
Joan
El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!… (Desapareix).
Trinitat
(Seguintlo). Què té? No sab lo que’s diu…
Juliana
Què es estrany!
Amat
Què vol dir això?
Mossèn
L’obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt…
Amat
Malehida siga l’hora!…
Mossèn
No malehiu… no tingueu por… jo tornaré al remat l’ovella esgarriada…
(Entra Cecilia mullada, escabellada, brut de fang el vestit, però serena).
Amat
(Al vèurela, no poguentse contenir). Ahont vas? D’hont vens? Fóra! Aquí no es casa teva!
Juliana
Pere, deixa… no cridis…
Mossèn
No, no crideu …
Amat
Ahont vas? Parla! Parla!…
Cecilia
Aquí.
Amat
A què fer?
Cecilia
(Avansant). A mudarme la roba…
Amat
(Impedintli’l pas). Aquí no n’hi tens de roba! No hi tens res!…
Cecilia
Deixeume estar!… Vull passar! Vinch xopa d’aigua! Vinch malalta! Deixeume estar!…
Amat
Malalta! Com no vens morta!
Juliana
Pere… deixa estar… Perdona per ara… No cridis.
Mossèn
Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el bons cristians.
Amat
Perdonar, no! Justícia vull y no perdó!
Juliana
No, míratela com vé… fa por y pietat!… No’t commou després de tot? Filla meva perquè has fet això?
Amat
No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills…
Juliana
Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que’ls fills costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després guerra a la mare… oh…! els homes!… tot ho heu fet vosaltres … la mare…
Amat
Calla! Calla, tu!
Juliana
Us han servit de distracció… no us han costat cap sacrifici… y més tart…
Mossèn
Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la perdonarà…
Cecilia
No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare… es cert…
Amat
Ho veu? Y vol que la perdoni? No!
Cecilia
Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home!
Juliana
Filla!
Amat
A qui dius aquest home?
Cecilia
A vos. Us he vist fer actes tant brutals que’m repugna dirvos pare.
Mossèn
(Horroritzat). Pst!… No ofengui a Deu ofenent a son pare!
Amat
(Agafantla per l’espatlla y donantli brutalment un cop). No té Deu ni res, aquesta!
Cecilia
(Desprenentse de son pare). Es el derrer!
Mossèn
(Agafant a l’Amat y contenintlo). Seny! atureuvos!… Això es ofendre a Deu també!
Juliana
Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se’n vagi sense posar pau a casa…
Mossèn
No me’n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de pegarli may…
Cecilia
No, may més !
Juliana
Què vols dir, filla?
Amat
Si se’n vol anar, ja pot… ara meteix…
Mossèn
Ningú parla d’anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè, amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te tancats… Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella… Y la pobra mare, allà, pateix per tots dos… Avuy al Te-Deum. Aviat faran el tercer toch y jo no hi puch mancar… ni us vull deixar. Vindreu ab mi.
Amat
Ella y tot!
Juliana
No.
Amat
Per fòrsa. Com a cástich. Que’s mudi desseguida.
Mossèn
El Senyor no vol ningú per forsa.
Amat
Jo sí!
Mossèn
No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus pares venen ab mi a l’Iglesia, a pregar per vostè…
Amat
No, no prego jo per ella!
Juliana
Pere, acabaho d’una vegada. Anem ab el senyor Rector…
Amat
No vull que’s quedi ella sola a casa… que surti!… Vull pendre la clau…
Cecilia
Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu.
Juliana
Filla! Què vols fer? Quines intencions portes?
Mossèn
No us atormenteu. La vostra filla’s quedarà aquí tranquila.
Juliana
Si no l’haguessis tancada no hauria passat res d’això. Ets un caràcter violent, un mal…
Amat
Un mal… què? Calla! No’t giris contra mi!
Juliana
Tu li has fet aborrir aquesta casa!
Amat
(Menassantla). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir!
Cecilia
Sí… veyeu?… La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch d’inspirar amor feu por… aquesta es l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no’m donarà la rahó a mi… no pot. L’heu dominada, l’heu reduida a res… Una dòna no es res ab homes com vosaltres… Ens mateu l’ànima sinó ja no’ns voleu, som dolentes…
Juliana
Filla, no’ns diguis aquestes coses… No’ns vinguis a donar llissons… nosaltres…
Cecilia
Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera… perquè quan veig la rahó la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna cosa… Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra sumissió a pares y marits…
Mossèn
Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes.
Cecilia
No n’hi ha d’idees dolentes!
Amat
Calla! No repliquis al senyor Rector… Ab mi y la teva mare passi… però què sabs al costat de Mossèn Gregori?
Mossèn
(Ab ironia). No… la vostra filla sab molt… però molt de dolent.
Juliana
No’t fa vergonya això? Hont ho has après?
Amat
Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?…
Juliana
No… Pere! Calla!…
Amat
Per què corries darrera d’ell com una gossa?
Juliana
Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!…
Cecilia
Deixeume parlar!
Mossèn
No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu de respectar…
Cecilia
Què més vull jo?… el respecte… y trobo la violència. Se’m tanca en clau com una boja… o una fera… Eh! això no es un pare!
Amat
Encara n’he fet poch!
Mossèn
Calleu!
Juliana
Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m’estimes… Jo li he dit: no ho fassis…
Cecilia
Vos, no sou ningú, no sou res… com totes les dones!… Treballeu en el vostre recó y prou!… Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu cambiar res… Us heu deixat matar, enterrar per ells… els monstres!…
Mossèn
Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit.
Amat
A qui diu monstre?
Mossèn
A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l’esposa, es feta per l’amor…
Cecilia
Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril… Del seu cor brolla amor per tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini…
Mossèn
La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna…
Cecilia
No! No!… Som esclaves com sempre! Oh!… No’n parlem més! Tot se revolta dins de mi!…
Juliana
Filla meva! Calla!… Jo estich contenta de plorar… de sofrir ab tal que tu y ell esteu contents…
Cecilia
Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!…
Mossèn
Cecilia, enlloch d’esforsarse en calmar el seu pare, l’irrita…
Cecilia
M’es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu!
Amat
(Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria). Anem Mossèn Gregori! No tindria prou serenitat… No vull… Anem!
Mossèn
Això, domineu vos… es la més gran victorià…
Cecilia
Y estimar!… Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho enteneu… en el meu amor hi ha odi…
Juliana
Odi!… filla!… odi! Per què?
Cecilia
Contra vos, contra totes les dònes que no sou res.
Juliana
Som com som, filla meva!
Amat
Déixala estar!
Cecilia
Y elles també me’n tenen a mi d’odi… me troben dolenta!… Les vinch a despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m’estimeu com a filla, de certa manera instintiva… però com a dòna m’odieu!…
Mossèn
Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!…
Cecilia
A mi’m feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l’iglesia, les llegendes, els miracles… la vostra misèria… son les anelles d’una cadena, que’m fa mal y vull rompre!…
Mossèn
Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que’s diu, està folla avuy. Ho comprench; la pluja, el tropell, l’han irritada com al batlle. Anem al Te-Deum. Van a fer el tercer toch. (Agafa a l’Amatper l’espatlla amparantlo y persuadintlo). Anem! Avuy es dia de perdó! Nostre Senyor no vol que s’entri a la seva casa ab cap mal sentiment al cor… Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora…
Juliana
(Quasi plorant). Jo la perdono de tot lo que ha dit… de tot lo que ha fet ab tal que no perdi el seu amor… (Commosa, s’acosta a la seva filla y va aferli un petó).
Amat
(Agafant a la Juliana y separantla brutalment de la seva filla). Això no! No n’es digne!
Mossèn
Deixeu!
Cecilia
(Anant a la seva mare y besantla). Jo sí, mare. Aquest petó es el del meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el vostre…
Amat
(Separantles indignat). Prou! Que son bèsties les mares! Anem!
(Juliana, commosa se dirigeix al fons).
Amat
Ahont vas? A plorar? Vina aquí!
Juliana
A posarme la mantellina. (Desapareix).
Mossèn
Anem desseguida. Amat…
Amat
Sí, anem. (A sa filla). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori… Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no’s farà esperar. Adéu ciutat!… pots dir… adéu carrera y llibres del dimoni! Te quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com reblada ab un clau…
Juliana
(Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar). Prou menasses, ja té rahó la nostra filla: els homes sembla que’ns hagueu de tenir lligades de mans y brassos per la por que’ns feu!…
Mossèn
(Baix a Juliana). Calli, senyora, per l’amor de Deu… no doni rahò a la seva filla!
Amat
(Anantsen devant). Malehides les dònes!
Mossèn
(Anantsen ab Juliana). Cecilia, anem a pregar per vostè…
Juliana
A pregar per tu, filla meva…
(Desapareix Juliana plorant. Cecilia queda pensativa. Se sent el tercer toch del “Te-Deum”. Així que ella’s dirigeix a la porta del fons se senten passos).
Cecilia
Qui hi ha?
Vergés
(A l’escala). Un servidor.
Cecilia
(Durament). Què hi vé a fer ara, aquí?
Vergés
(Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats y un paraigües a la mà). He trobat la seva familia…
Cecilia
Y què? Li han encomanat que’m vingués a catequisar?
Vergés
A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori m’ha dit: Vostè que es amich d’ella…
Cecilia
Oh!… Prou. No vull saber res més d’això. He romput els ferros de la presó… l’àliga abandonarà el galliner…
Vergés
Què vol dir?
Cecilia
No’m pregunti res, vostè… no hi té dret. Perquè m’ha deixat sola entre la turba? Contéstim això…
Vergés
He pensat que lo mellor seria no comprometrem… retirarme prudentment…
Cecilia
Se l’havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!…
Vergés
Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada… descomposta… Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia!
Cecilia
Deixi estar. Parli…
Vergés
Crèguim, Cecilia, fa pietat… Què ha fet? Ahont ha anat?
Cecilia
Camí avall, seguint la gentada…
Vergés
Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions? S’ha mostrat tant poch valent!…
Cecilia
Y vostè què hauria fet al seu lloch?
Vergés
No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments…
Cecilia
(Ab ironia). No es fàcil que s’hi trobi. (Una pausa). M’hauria agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!… Una se sent abrigada… com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara que sigui inútil!
Vergés
Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia fer res…
Cecilia
No… s’ha de destruhir la llegenda avans… aquest poder que plana sobre’l cor dels homes, sobre’l poble enter.
Vergés
Tant poètica que es la llegenda!
Cecilia
Y s’ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me sembla que una atmosfera que’m priva de respirar m’estreny la vida del cor y del pensament. Jo meteixa no m’hi puch sustreure, he de fer esforsos per no defallir.
Vergés
Y hont es l’home prou fort per destruhir la llegenda?
Cecilia
Justament sembla l’obra confiada, reservada a nosaltres…
Vergés
A nosaltres dos?
Cecilia
A tots els que tenim la missió d’ensenyar a les criatures…
Vergés
Els mestres?
Cecilia
No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres cors?…
Vergés
Y’l govern? Ah!… no sab com el nostre govern catòlich…
Cecilia
(Seguint el seu pensament). Si jo’m sentís prou forta per sacrificar els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar la nova conciencia, a treballar per l’avenir…
Vergés
(Commòs). Oh!… Cecilia!… Quedèmnoshi tots dos?…
Cecilia
Tots dos?
Vergés
Sí… sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós… Vull dir… vostè ja coneix l’afecció que jo sento per vostè… L’estimo… sí, molt!…
(Se sent la veu del Manso que crida a l’escala). Se pot pujar?
Vergés
Qui hi ha?
Manso
(De la porta estant, sense acabar d’entrar, ab la gorra llevada). Senyoreta…
Cecilia
(Sorpresa). Què hi ha?
Manso
Han ferit al foraster.
Cecilia
(Ab un crit de queixa). L’han ferit?
Vergés
Oh!… Y ahont es ara?
Manso
A l’hostal de la carretera.
Cecilia
(Ab viva inquietut). Molt mal ferit?
Manso
D’una pedrada y un cop de bastó al cap…
Cecilia
(Ab indignació). Selvatges!… Y com ha estat? Parleu …
Manso
Avans d’arribar a l’hostal s’ha girat de cara al poble, sense témer res, cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la nostra vida!… Ens ha malehit!… Ens ha fuetejat com a bèsties… y’l poble l’ha apedregat sense compassió. Volien cremar l’hostal!… Oh!… n’ha fet massa! Jo meteix m’he indignat. Un home tindrà’ls seus instants dolents però que li respectin el seu Deu!…
Vergés
Y ara es a l’hostal… diheu?
Manso
Esperant que passi’l cotxe de la nit y se l’emporti, mitg baldat… No tindrà ganes de tornar, no…
Cecilia
Y la gent l’ha deixat… per fi?
Manso
Ara tothom es cap a l’iglesia.
Cecilia
Tothom?
Manso
Sí, no més hi ha el batlle allà baix que’l volia pendre cap a casa seva…
Cecilia
Tothom es a l’iglesia, ho sent Vergés?
Manso
Sí… tot el poble en pès… Ha plogut, no’s pot negar. Sigui lo que sigui, ha plogut… està bé de donar gràcies a Deu… Jo també hi vaig…
Cecilia
Vos? No erau dels que cridaven més a favor d’ell… segons m’han dit?
Manso
(Confós). No, no es cert… Es un malentès… Jo he pujat aquí pera donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes… Me’n vaig a l’iglesia.
(Desapareix torbat y vergonyós).
Cecilia
No toqueu el seu Deu!… Qui es? Qui pot ser el Deu d’aquest home… de tots aquets homes?
Vergés
Es cert, Cecilia… Quan la vida es tan estúpida y’ls homes també, val la pena de tenir cap ideal?
Cecilia
Sí… no s’ha de tenir l’ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres, creguim, que ho he desitjat, sinó per mi… per veurer y dominar món!
(Se dirigeix cap al fons).
Vergés
Hont va Cecilia?
Cecilia
A mudarme per pendre’l cotxe aquesta nit.
Vergés
Què diu?
Cecilia
L’àliga deixa’l galliner, per sempre…
Vergés
(Estupefacte). Però se’n va… de veres?… Ara desseguida?… Així… sense meditarho… sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?…
Cecilia
Així! Faré viatge ab ell!
Vergés
Y ahont va… no’s pot saber?
Cecilia
Ab el meu amich!
Vergés
Però quí es un amich?… No es prudent…
Cecilia
Bah!… Si’m vol jo aniré ab ell a l’altra part de món. Es un home fort y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna…
Vergés
Y’ls seus devers de filla?… Els seus pares?.,.
Cecilia
Fujo d’un càstich terrible… el meu pare…
Vergés
Però no li diu res la seva conciencia?
Cecilia
Sí… que vagi a endolsir les ferides del meu amich.
Vergés
(Ab amor y tendresa). Y la seva obra d’aquí dalt, donchs?
Cecilia
La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (Se’n va decidida per la porta del fons).
Vergés
(Per sí). Oh!… Qui sab com pararà la seva vida!…
(Vergés se passeja estúpidament per la sala. Una gran pausa. Al temps necessari surt Cecilia mudada, ab barret y un saquet de viatge a la mà).
Cecilia
(Al sortir). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans ideals li fan rodar el cap, fassi l’obra que jo no puch fer… Ab paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi l’obra del mestre de l’avenir…
Vergés
(Vacilant). Ho provaré… sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?… Guanyaré molt al concepte de vostè?…
Cecilia
Si, molt… molt!
Vergés
Donchs ho faré, li juro!
Cecilia
Gràcies. Però escolti: ho fa per mí… o per la fè en la seva obra?
Vergés
Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de nosaltres… potser necessitem que una dòna ens senyali’l cami…
Cecilia
Vostè no farà res…
Vergés
Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té’l poder de desencoratjarme… per què això?… Es inexplicable… però sento que sense la presencia de vostè…
Cecilia
Ja ho sé… no fassi res y serà mellor. Deixi l’obra verge per un altre… Y ara decididament… Adeu… (Li dòna la mà y somriu). Vostè quedis entre les aigües encantades …
Vergés
(Tornantse de sobte agressiu). Me quedo entre les aigües encantades, es cert… però vostè se’n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles… y tant estèrils com les nostres!…
Cecilia
(Triomfalment). Me deixo arrocegar per la corrent !
Vergés
Y jo’m deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecilia, però’m sembla que’ns trobarem…
Cecilia
Què vol dir?
Vergés
Ens trobarem, més tart, sense que ni l’un ni l’altre haguem fet res de profit!
Cecilia
No ho sé… Ell y jo podem anar errats… però portem una ilusió, una fè… Lo que sento y’n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no’ns la portaran els homes com vostè… Salut!…
(Desapareix per l’escala. Vergés se queda abatut, sense veu ni gest. Pausa).
Vergés
Cecilia! Escolti: una darrera paraula… (Una pausa). Ha fugit com el vent!… Quines coses de fer! Y semblava que’m portés afecció!… (Una pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant). Els forts s’ajunten y se’n van…
(Desapareix per la porta de l’escala, en mitg de la fosca).
Alcover, Molí de Batistó, 1907.
Aquesta obra fou representada per primer cop en el “Teatre Romea”, de Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que segueix:
Pere Amat D. Jaume Borrás.
Juliana Dª. Adela Clemente.
Cecilia Srta. Marguerida Xirgu.
Vergés D. Ramón Tor.
Mossèn Gregori D. Modest Santolaria.
Un Foraster D. Joaquim Vinyas.
Joan Gatell D. Vicens Daroqui.
Trinitat Dª. Montserrat Faura.
Romanill D. Enrich Casals.
Braulia Dª. Pilar Forest.
Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill).
Bartomeu D. Salvador Carrera.
Manso D. Miquel Sirvent.
Direcció de D. Jaume Borràs.
OBRES DE L’AUTOR
Dialechs Dramátichs (1904)
La dama alegra, (drama) (1906)
Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de “L’Avenç”) (1906)
Arrels mortes, (drama) (1906)
Aigües encantades, (drama) (1908)